Amb discurs emfàtic, Pedro Sánchez ha presentat aquest dilluns el pla d'habitatge del govern espanyol, que ha de fer front a la principal preocupació de la societat. El líder socialista ha anunciat una bateria de mesures que tenen com a elements destacats la limitació a la compra per part d'extracomunitaris no residents i l'enduriment de la regulació dels lloguers de temporada.
Darrera del president, en l'acte fet al Museu del Ferrocarril, a Madrid, un plafó molt gran retolava així: "Habitatge, cinquè pilar de l'estat del benestar". Si més no des del punt de vista escènic, la Moncloa sembla conscient del caràcter transcendental de l'embat que suposa la realitat de l'habitatge, convertida en una de les vies d'aigua més desestabilitzadores per la cohesió social i la necessitat de reconstruir un contracte social avui esquerdat.
Hi ha una percepció general que és en aquest àmbit on es posarà el termòmetre per avaluar la utilitat de la política en els propers anys. És un repte majúscul en què el debat serà molt ideològic i la dreta conservadora també hi vol dir la seva. Diumenge, Alberto Núñez Feijóo va presentar el seu pla, anomenat Declaració d'Astúries, de contingut accentuadament liberal, que inclou rebaixes fiscals i incentius per a la construcció de pisos. L'habitatge serà un dels grans camps de batalla del que queda de legislatura.
Facilitar l'accés a un habitatge digne, especialment per als joves que estan planificant el seu projecte de vida, s'ha convertit en el moll de l'os d'una política europea de caire socialdemòcrata, de baixada al continent. Hi ha el risc que després de molts plans i actes públics, el problema resti sense millores sensibles. Aquest és avui el principal deure de les forces progressistes. Per això Sánchez ha posat avui en valor que gràcies a la socialdemocràcia s'ha creat una comissaria d'Habitatge. De fet, la mateixa Ursula von der Leyen, al presentar el seu nou mandat a la Comissió, va enarborar la urgència d'enfocar l'habitatge com una política de la UE.
L'ofensiva de la dreta extrema i populista en totes les seves variants es basa en la gestió malvada de les emocions i els malestars que les societats postindustrials generen. És un enemic al qual és molt difícil enfrontar-se des del discurs racional. Caldran, però, dues coses que s'han de fer bé si no es vol que, finalment, les democràcies quedin arraconades en la majoria de països occidentals. D'una banda, la política exigirà la millor pedagogia, la capacitat d'explicar bé el que es fa des dels poders públics. De l'altra, i sobretot, s'imposa el bon govern de les polítiques públiques. I cap com la de l'habitatge per fer que tornin a pujar al tren de la convivència democràtica molts dels qui ara se'n senten bandejats.