Eileen Truax és una periodista mexicana que viu a Barcelona des de fa tres anys. Especialista en migracions i en política nord-americana, ha viscut als Estats Units durant prop de vint anys i ha seguit diverses campanyes electorals. La primera va ser la del 2008, quan va ser elegit Barack Obama. Quan queden pocs dies per a la presa de possessió d'un Donald Trump que ha fet dels problemes de la frontera amb Mèxic un tema central de la campanya, la visió d'aquesta periodista és enriquidora.
Truax, llicenciada en Comunicació Social per la Universitat Autònoma de Mèxic, és autora de diversos llibres, entre ells Dreamers, la lucha de una generación por su sueño americano (Océano). És coordinadora del Congrés de Periodisme de Migracions i professora del Màster en Periodisme Literari de la UAB.
Vostè coneix a fons els Estats Units. Hi ha viscut i ha seguit moltes campanyes electorals.
Sí, vaig viure quinze anys a Los Angeles i dos a Michigan. Vaig seguir diverses campanyes per la premsa mexicana i nord-americana. Vaig treballar per La Opinión, que abans de la gran crisi de la premsa era el diari en espanyol més important dels Estats Units. La primera campanya que vaig seguir va ser la del 2008, l'any de l'elecció de Barack Obama. Aquella ha estat la gran campanya de les darreres dècades. Va ser transgressora, es van trencar molts cànons. Aleshores començava Twitter. A diferència de la majoria dels mitjans, no enviaven un periodista a seguir un candidat sinó que designava reporters per territoris. Si estaves al Mig Oest durant les primàries, podíem seguir actes d'Obama, Hillary Clinton i John McCain. I t'assabentes de moltes coses que s'estan generant en la campanya.
I amb aquest bagatge, què creu que ha passat en aquests anys als Estats Units?
Doncs miri, el meu principal retret seria per al Partit Demòcrata. Vaig veure l'onada d'esperança real entorn la campanya d'Obama. Ara el que hem tingut és gent que ha anat a votar perquè no guanyés Trump. No hi ha hagut capacitat en el Partit Demòcrata per tornar a inspirar a la gent.
I l'Administració Biden?
Per mi, ha estat una administració Obama 2.0. I crec que ha estat tebi en moltes coses potser buscant no trencar amb els republicans més moderats del Congrés. Però al desaparèixer la figura de John McCain, l'ala més centrada dels republicans va quedar sense cap visible. Biden era molt exitós en la negociació amb aquest sector, però al quedar-se sense McCain, va haver de recórrer a negociacions personalitzades amb molts congressistes. Si jo pregunto quin és el llegat de Biden...
El paquet legislatiu sobre infraestructures. Tot i que va costar molt d'aprovar i tindrà efectes en temps.
El problema és que, si fem la pregunta a la gent del carrer, no sabrà què respondre. Les infraestructures... És més factible d'entendre Groenlàndia. La realitat és que, si ets un treballador als Estats Units, la inflació és una bogeria. Vaig sortir fa tres anys dels Estats Units i vaig tornar-hi el març, i és increïble. Tota una classe mitjana baixa que estava en la corda fluixa ha estat molt colpejada després de la pandèmia. La gent que ha d'anar als menjadors públics et trenca el cor. I és un fenomen molt present en les grans ciutats, que és on es vota els demòcrates. Això no vol dir que tota aquesta gent voti Trump. Simplement, no voten.
Som a deu dies de la presa de possessió de Donald Trump i s'acumulen declaracions del president electe com a mínim estranyes: la voluntat de fer-se amb Groenlàndia, de recuperar el canal de Panamà, un canvi de nom del golf de Mèxic...
Ho visc amb tota la cautela amb què ho he fet els darrers deu anys des que va aparèixer Donald Trump en escena. Crec que si ho observem de manera aïllada, l'aparició de Trump va ser gairebé una ocurrència. Va decidir buscar la nominació republicana sense esperances d'obtenir-la i en un moment en què els seus negocis no li anaven bé. És després que s'adona que un sector important de la població està disposat a apostar per qualsevol cosa que no sigui l'establishment. Amb tanta mala sort que troba un terreny fèrtil perquè venim d'un model polític que no funciona, que està esgotat.
Això per què?
Perquè no ha donat resposta a la gent del carrer. Hi ha una elit política que té un prestigi enorme fora dels Estats Units. Fixem-nos en Barack Obama. Només cal que posi el peu a Barcelona perquè la gent embogeixi. Però té zero connexions amb la gent del carrer a l'hora d'entendre el carro de la compra bàsica que arriba a la cuina dels nord-americans. Aquest abisme que ha crescut ha estat un camp fèrtil per totes les idees de Trump.
I com veu aquest moment?
El problema que tenim ara és que Trump ja va estar a la Casa Blanca. Tothom, inclòs ell mateix, donaven per fet el 2016 que guanyaria Hillary Clinton. Va ser l'endemà de les eleccions que Trump va començar a buscar noms per a la seva administració. No hi havia un programa mínim, mai hi va ser. El Partit Republicà va tenir marge per incidir i alhora va poder aturar algunes coses. Ara ens trobem que Trump ja ha governat i porta noms, tot i que hi ha un Congrés que encara pot actuar. Però té un equip que coneix com funciona la maquinària.
Per exemple, de quines persones estem parlant?
Elon Musk. Aquest és el problema que tenim ara. Encara és molt aviat, però a mi això és el que em preocupa. Musk i alguns altres personatges, com Vivek Ramaswamy, que no té ni 40 anys i ha construït un imperi farmacèutic. La seva idea és l'small government, retallar el govern. No crec que Trump tingui una estratègia clara del que vol, però Musk i aquesta gent sí.
"S'està fent evident que la principal promesa de Trump, baixar els preus, no serà possible. És en aquest context que apareix Groenlàndia"
I Groenlàndia, Panamà?
Jo ho poso al nivell de les ocurrències, que venen sense molta estratègia. I és molt notori que les coses més estrambòtiques que diu Trump es produeixen en un context de resolucions judicials sobre els processos que té pendents. En aquest cas, aquest divendres estava citat per escoltar la sentència pel cas Stormy Daniels. No falla. Per altra part, està fent-se evident que la seva principal promesa electoral, que era abaixar els preus, no serà possible, si més no en els dos anys que venen. És en aquest cas que apareix Groenlàndia, un ham que és molt fàcil de mossegar per l'opinió pública europea. És molt saborós d'imaginar tropes nord-americanes entrant a Groenlàndia o a Panamà.
Com creu que evolucionarà la relació entre els Estats Units i Amèrica Llatina? Anem cap a un nou expansionisme nord-americà?
Trump no és globalista, però potser sigui imperialista. No creu en el concert de les nacions, però sí en l'expansió. La imatge que pot donar aquest impuls de conquesta funciona molt bé des del punt de vista populista.
Veu inimaginable una nova invasió de Panamà?
Però si no hi ha exèrcit ni per controlar la immigració! Està en el seu pitjor moment. En els campus universitaris posen una pancarta i un helicòpter per atreure estudiants dient-los que els pagaran els estudis, però ara poca gent s'apunta a l'exèrcit. És interessant, això: els fons de seguretat nacional no es destinen a una força per defensar-nos en cas de ser atacats, sinó més aviat a evitar que vinguin altres. Per exemple, per a la Guàrdia Nacional en la frontera amb Mèxic. Sí que voldria fer un incís sobre Groenlàndia, però. El territori té riquesa petroliera i, sobretot, mineral. Si pensem en les indústries de Musk... No ho veig factible. Pensem que si es vol extreure mineria del territori això té un cost enorme. Però ningú pensava que algú que no fos la NASA pogués enviar una nau especial a l'espai. No dic que Musk envaeixi Groenlàndia, però sí que té un pensament estratègic.
Això és el que li preocupa més de Musk?
Em preocupa que és un home intel·ligent, que coneix bé com funciona el sistema nord-americà perquè ha fet molt lobby. Té molta autoritat a Silicon Valley, que en contra del que molts creuen, és molt de dretes i pragmàtica. I crec que la idea de retallar els serveis de l'administració es pot obrir pas. No crec que Trump tingui clar per on es poden retallar fons i reubicar-los, però diria que Musk sí.
"Em preocupa de Musk que és un home intel·ligent i coneix bé com funciona el sistema"
El retorn de Trump es produeix quan inicia el seu mandat una nova presidenta, Claudia Sheinbaum. La frase atribuïda al dictador Porfirio Díaz, “Pobre Mèxic, massa lluny de Déu i massa a prop dels Estats Units”, és avui més certa que mai?
Jo diria que aquí és on tenim menys perill. Crec que Claudia Sheinbaum donarà continuïtat a la política de López Obrador, que va decidir en el seu moment que no es confrontaria amb Trump. Per això es va crear una guàrdia nacional a Mèxic i López Obrador va acceptar que les persones que venien d'altres països i passaven per Mèxic per sol·licitar asil polític als Estats Units esperin en territori mexicà que el seu cas sigui resolt als Estats Units. Una cosa que viola la norma internacional, d'altra banda. Això ha fet que tinguem un caos a la frontera del costat mexicà. Però es va fer per mantenir la qüestió aranzelària sense modificacions. Així i tot, aquesta ha estat la primera vegada que conclou un mandat un govern sense devaluació del pes davant del dòlar.
Hi haurà deportacions massives?
A menys que hi hagués una injecció econòmica molt forta per a la maquinària de deportació. Però als Estats Units, quan s'inicia un procés de deportació, l'afectat té dret a anar davant un jutge. La llei no permet deportacions en calent. En aquests moments, hi ha 360 jutges d'immigració i 2 milions de casos pendents. Pot haver-hi un impàs de 3 o 4 anys. Ara, el que sí que pot fer són batudes massives, estratègiques, per enviar un missatge, encara que al final no siguin deportats.
Creu que, quan comenci a governar, ja sense campanya, se li poden veure les costures?
No ho sé, però crec que sense incrementar les ajudes socials, el que ve als Estats Units pot ser molt dur. En canvi, s'ha de destacar que el que ha funcionat sempre bé ha estat el sistema federal i la independència de les autoritats estatals. Per exemple, des d'Europa es repeteix que la sanitat pública és un desastre, però no es diu que cada estat té la capacitat de crear els seus sistemes de salut. Vaig viure a Califòrnia, on hi ha un sistema de salut pública, Medical. I hi ha altres programes que fan que els teus fills puguin tenir salut preventiva des que neixen. Altres estats no ho tenen. Crec que la xarxa de resistència local i estatal a les pretensions de Trump es mantindrà.
"El que ha funcionat sempre bé als EUA ha estat la independència de les autoritats estatals i crec que es mantindrà tot una xarxa de resistència local a Trump"
És realment un sistema federal.
Recordem la covid. Als Estats Units cada governador va prendre decisions. A Michigan, la governadora demòcrata va tancar abans que Madrid.
I com veu una mexicana establerta a Catalunya la societat catalana?
En aquests moments, em sembla un lloc molt interessant per estar. Vaig estar-hi treballant en un projecte durant el referèndum. Vaig ser aquí l'1-O. Però deixant això a banda, em sembla interessant el moment actual perquè redefineix la dualitat identitat-política amb una població tan diversa. La ciutat de Barcelona és molt europea. No ho és Madrid. Barcelona mira a Europa i té els mateixos reptes. I, així i tot, la fornera que em ven el pa sap com em dic. En cap ciutat dels Estats Units tens això.