El 20 de gener Donald Trump tornarà a jurar el càrrec de president dels Estats Units. Aquest cop, però, no ho farà com fa vuit anys, amb un equip construït a corre-cuita i sense cap mena de planificació. El magnat novaiorquès entra de nou a la Casa Blanca amb un mandat reforçat -aquest cop ha obtingut la vicrtòria en el vot popular i s'ha imposat en tots els estats indecisos- i acompanyat de la primera fortuna del planeta, el propietari de Tesla i X, Elon Musk. De moment, ja han fet públic les seves apetències sobre Groenlàndia, el canal de Panamà i el Canadà.
Musk, a més, s'ha permès irrompre en la política interna del Regne Unit, demanant la dimissió del govern laborista, i d'Alemanya, que celebra eleccions el febrer proper, fent campanya obertament per l'extrema dreta de l'AfD. De moment, se n'ha sortit als Estats Units, on el suport a la campanya del líder republicà ha estat decisiu en la victòria. Fins a on arriben els perills que representa Musk? Parlem amb dos dels principals experts catalans en noves tecnologies -i en els seus riscos- perquè ens facin llum sobre el tema.
"Estem davant una revolució acientífica", proclama l'enginyer informàtic Josep Maria Ganyet, autor d'un llibre que ja era tot un advertiment, La democràcia mor al núvol. Explica les motivacions dels moviments efectuats per Musk: "D'una banda, la pandèmia va irritar un sector del món empresarial, que va haver de contemplar com l'estat s'imposava i ordenava tancar l'activitat econòmica. De l'altra, els intents de l'administració Biden de regular el sector de les noves tecnologies han provocat la seva reacció".
Ganyet: "X no era neutra. Ha caigut el vel"
El principal executiu de l'agència Mortensen creu que el que mostra el fenomen Musk és tan vell com la història: "Qui té poder, l'exerceix i en vol més. Això serveix per a Cèsar o per Musk". Amb tot, hi veu algun element positiu: "Ara sabem una cosa que havíem obviat. X no era neutra. Ha caigut el vel". I s'afegeix a la definició de "broligarquia" que s'ha donat a un reduït nucli de multimilionaris de Silicon Valley, una oligarquia de "cultura bro", caracteritzada per una actitud masclista i fatxenda, "testosterònica". Ganyet esmenta noms com David Sacks i, especialment, Peter Thiel, com a nucli dur d'aquest sector i cofundador, amb Musk, de la companyia de pagaments en línia PayPal.
Thiel, nascut a Alemanya, és més que un empresari important. Va ser un dels principals suports de Trump en l'elit econòmica nord-americana i ha expressat moltes vegades el seu menyspreu pel sistema democràtic, que veu com un entrebanc per al creixement dels seus negocis. Ganyet apunta que en molts aspectes l'esquema que segueix aquesta broligarquia és similar al del feixisme: "Primer ataquen els mitjans, després intenten desacreditar l'acadèmia i finalment van a per les institucions democràtiques".
Sanromà: "O la democràcia reacciona ràpid o morirà"
Sanromà, doctor en Astrofísica i professor de Matemàtica Aplicada a la Universitat Rovira i Virgili, és un dels impulsors de l'entitat Civicai.cat, que treballa per un ús responsable de les noves tecnologies, i no amaga el seu temor davant un escenari que veu ombrívol: "La pregunta que ens hem de fer no és si Trump canviarà el món, sinó com actuarà en un món que ja ha canviat". Diu sense embuts que, si la democràcia no reacciona ràpid, "morirà".
El professor considera, en aquest sentit, que la IA és la tecnologia més potent que ha creat la humanitat: "També ho és l'energia nuclear, però amb una diferència. Si l'energia nuclear no ha estat utilitzada de manera letal és perquè ha estat en mans dels estats. La IA i les noves tecnologies estan en mans privades". El científic recomana llegir el llibre de Siegmund Ginzberg Síndrome 1933, que explica la presa del poder per Hitler en un any: "Se'm fa difícil evitar una comparativa entre Musk i Goebbels", ressalta.
El professor de la URV dibuixa un panorama inquietant, on Mark Zuckerberg i Jeff Bezos ja han baixat el cap davant Musk i, "de moment", només Microsoft i Google semblen resistir la pressió. Convida a reaccionar. També Ganyet creu que toca mobilitzar-se: "La Unió Europea pot i ha de regular les noves tecnologies, s'ha de posar ferma", apunta. Es resisteix, això sí, al pessimisme, i assenyala que el caràcter desmesurat de les ambicions de Musk li poden acabar sent contraproduents: "Ara, Tesla´s'ha convertit en una marca connotada". I explica un cas que coneix personalment: "El primer que va comprar un Tesla a l'estat espanyol m'ha confessat que està content d'haver-lo venut fa un temps".
Com passar a l'acció?
Els experts criden a passar a l'acció. I, de fet, ja hi ha iniciatives interessants en marxa. El president francès, Emmanuel Macron, acollirà el 10 i 11 de febrer a París una cimera internacional per una IA democràtica. Uns dies abans, es presentarà a la capital francesa l'Associació Internacional per una intel·ligència artificial segura i ètica. Sanromà hi serà i considera que es tracta d'una convocatòria rellevant, amb presència de destacats científics europeus i nord-americans, entre ells diversos premis Nobel.
Mentre Ganyet convida a reaccionar contra la "revolució acientífica" de la parella Trump-Musk, el professor no pot evitar recórrer al lèxic de la Revolució Francesa per assenyalar que cal una nova mobilització del Tercer Estat, aquell bloc de burgesos i sectors populars que va rebel·lar-se contra l'aristocràcia: "I en aquests moments, el Tercer Estat som la societat civil".