Les declaracions del president electe dels Estats Units, Donald Trump, apuntant cap a una possible compra de Groenlàndia per motius de “seguretat nacional”, ha sobtat la comunitat internacional. La pretensió imperialista de Trump, que ja havia especulat amb la mateixa idea el 2019, ha posat pressió sobre Dinamarca, país aliat i fundador de l'OTAN. Copenhague ja ha deixat clar que aquest assumpte no està sobre la taula; tampoc des de l'illa àrtica s'han emès senyals positives cap a les vel·leïtats trumpianes.
Però el cert és que Groenlàndia ja és una carpeta oberta i, tiri endavant o no la proposta, sembla més factible que altres idees estrafolàries del magnat, com l'annexió del Canadà o la recuperació -si cal a través de la força militar- del canal de Panamà. Però què en sabem de Groenlàndia? Certament, ben poc. Aquí trobareu 10 coses sobre aquest territori de 56.000 habitants que forma part del regne de Dinamarca i que té la porta oberta per exercir el dret d'autodeterminació.
1. Geoestratègia i recursos
En un moment en què el control dels recursos energètics és clau en la recomposició de forces al món, Groenlàndia és una presa atractiva. És un territori que, amb un desgel progressiu, pot facilitar la navegació àrtica i acostar Europa a l'Àsia, obviant l'actual trajecte pel canal de Suez. Els nord-americans ja disposen d'un enclavament a l'illa, la base nord-americana Pituffik, a la costa nord-oest, que pot aportar informació a Washington sobre hipotètics moviments de l'exèrcit rus a la zona (especialment submarins que anessin en direcció a la costa est dels Estats Units).
Però l'illa amaga molts tresors. Un article deThe Economist aportava moltes dades del potencial de recursos de l'illa, que posseeix reserves de 43 dels 50 minerals que els Estats Units considera crítics per al seu desenvolupament, del níquel al liti, el coure o el cobalt, necessaris per a les bateries elèctriques. El 2019, el primer cop que Trump va parlar de Groenlàndia, el govern nord-americà va valorar el potencial energètic per extreure del territori i el va xifrar en 31.400 milions de barrils de gas i petroli.
2. El factor climàtic en l'actual disputa
Malgrat el seu potencial energètic, perforar l'illa implica una inversió econòmica astronòmica. Fins ara, quatre cinquenes parts del territori, cobertes de gel, han estat intransitables. L'illa no disposa d'una estructura viària més enllà de les zones costeres. Però l'escalfament global està canviant les coses i pot fer més accessible la penetració de l'interior. Un estudi liderat per dos professors de la Universitat de Barcelona, Josep Maria Bonsoms i Marc Oliva, ha constatat que la fusió del gel a Groenlàndia ha augmentat dràsticament les darreres dècades: entre 1980 i 2010, la pèrdua d'aigua de desglaç ha estat de 300 gigatones per any, és a dir, 48 milions de piscines olímpiques anuals.
3. Qui són els groenlandesos?
Un dels catalans que millor coneix aquell país és l'antropòleg i col·laborador del CIEMEN Francesc Bailón, que hi ha viatjat sovint i hi té vinculacions estretes. Explica a Nació que prop del 90% de la població pertany a un dels principals pobles àrtics, els inuit, que també viuen a zones d'Alaska i el Canadà. Les seves principals activitats són la cacera i la pesca. Segons explica Bailón, contemplen amb escepticisme la polèmica d'aquests dies i no se senten gens atrets pels cants de sirena nord-americans.
4. El vincle amb la Corona danesa
La primera presència social coneguda a l'illa és del 982, quan hi van arribar els víkings. No va ser fins al 1721 que el colonitzador nòrdic Hans Egede s'hi va plantar i des d'aleshores manté el lligam amb la monarquia danesa, en aquell moment compartida per Noruega, fins que aquesta es va independentitzar. Bailón assenyala els diferents canvis ocorreguts en l'estatuts de l'illa, que amb la Constitució danesa del 1953 va ser considerada una província més, el 1979 va assolir un govern autònom i el 2008, després d'un referèndum, un estatut ampli d'autogovern sobre el territori que deixa a Copenhague els atributs més vinculats a la sobirania institucional, com la moneda i la defensa.
5. Quin és el seu estatus actual?
Els acords formalitzats després del referèndum del 2008 obren la porta a un referèndum d'independència. Això explica les paraules de la primera ministra danesa, la socialdemòcrata Mette Frederiksen, quan va respondre a Trump que "el destí de Groenlàndia es decidirà a Groenlàndia". Amb l'actual marc jurídic, Copenhague aporta a Groenlàndia 4.000 milions de corones daneses l'any, l'equivalent a uns 535 milions d'euros. Una quantitat que, en paraules de Francesc Bailón, "el poble inuit està disposat a sacrificar per una independència".
6. Qui governa Groenlàndia?
L'actual primer ministre de l'illa és Mute Egede, líder del partit Inuit Ataqatigiit (Comunitat del Poble Inuit), independentista i d'esquerres. L'any 2021, va guanyar les eleccions. L'abril vinent, haurà de revalidar a les urnes el seu càrrec, i el líder voldria refermar el resultat del referèndum del 2008. Ja ha deixat clar que volen desvincular-se de la corona danesa, però no pas per fer-se nord-americans, tot i deixar oberta la porta a parlar amb Trump.
7. L'independentisme i les "terres rares"
Groenlàndia és rica també en terres rares, que malgrat el nom, són en realitat disset elements químics d'alt valor estratègic (escandi, itri), essencials per a la tecnologia. Bailón explica que la victòria d'Egede el 2021 es va assentar sobre la prohibició de la perforació de les terres rares de la mina Kvanefjeld, al sud de l'illa, un projecte molt ambiciós que va ser descartat pel seu impacte ambiental. El tema va ser controvertit. Perquè les terres rares són una arma decisiva en el pols entre Occident i la Xina, que en té amb escreix. El 98% de les terres rares que obté Europa provenen de la Xina. I Groenlàndia en posseeix.
8. Com ha reaccionat la monarquia danesa a les paraules de Trump?
L'actual pols agafa el regne de Dinamarca amb un nou monarca: Frederic X, després de l'abdicació de la seva mare, Margarida II, fa tot just un any. El rei, que sent hereu havia protagonitzat alguna polèmica, no ha deixat passar l'oportunitat per fer-se valer. En el discurs de cap d'any, va insistir en la "unió" de tot el regne, "fins a Groenlàndia". I acaba de modificar l'escut reial, subratllant l'òs de Groenlàndia i el carner d'una altra possessió, les illes Fèroe. Una manera de recordar a Trump que si ell vol jugar a imperialisme, la Corona danesa -la més antiga d'Europa- acumula una llarga història de guerres i dominis.
9. L'impacte sobre la UE: "Desestabilització"
Cesáreo Rodríguez-Aguilera, catedràtic emèrit de Ciència Política de la UB, expert en Unió Europea, assenyala a Nació que el més probable és que la retòrica de Trump no vagi més enllà, però sí que esdevé un element de pressió i "desestabilització" sobre la UE. L'acadèmic recorda que Groenlàndia va ser part de la Unió quan Dinamarca va ingressar a la UE, però posteriorment, el 1985, va passar a formar part dels Països i Territoris d'Ultramar (PTU). Una disputa sobre la pesca va fer que en un referèndum, la majoria de l'illa es pronunciés en favor de sortir de la UE.
Rodríguez-Aguilera considera que, malgrat que no es pot descartar res, un conflicte per Groenlàndia seria més difícil de gestionar per Trump que un pols pel canal de Panamà, perquè implicaria una "ofensa molt greu" per a la UE. "El que sí que plantegen les declaracions de Trump és la necessitat que tenim els europeus d'apostar per una major integració", remarca.
10. Seria la primera compra de territori feta pels Estats Units?
No pas. De fet, alguns dels estats que formen la Unió nord-americana es van afegir en una operació de compra. I van ser operacions que amb el temps ningú ha qüestionat. Com la que va fer Thomas Jefferson a inicis del segle XIX per adquirir Louisiana a França. O, uns anys després, quan els Estats Units van comprar Florida i Oregon, aleshores en mans espanyoles. El 1867, els nord-americans van fer-se amb Alaska, en aquell moment territori del tsar de Rússia, per 7,2 milions de dòlars pels seus 1,5 milions de quilòmetres quadrats. Molts no van entendre l'operació, que semblava una dèria del secretari d'Estat William Seward. Alaska, amb els seus jaciments de petroli, va ser un bon negoci.
És clar que els Estats Units no sempre han optat per operacions de compra per incrementar els seus estats. El 1898 es van annexionar per la força Hawaii, un petit regne polinèsic que molts anys després seria integrat com el 50 estat de la Unió. L'operació del 1898 la va dur a terme William McKinley, un presdient republicà molt conservador i estretament vinculat al gran diner.