Acabem el 2023 amb l’acord polític in extremis del Consell de Ministres d’Economia i Finances de la Unió Europea per la reforma de les regles fiscals de la unió. Aquestes regles estableixen les restriccions fiscals pels estats, és a dir: normes que condicionen com es fan pressupostos públics i els seus elements, com la despesa pública. En concret, estableixen el màxim del 60% de deute i el 3% del dèficit sobre el PIB. Aquestes normes estan dins del Pacte d’Estabilitat i Creixement (PEC) de la UE, des d’on es van dissenyar i impulsar les mesures d’austeritat postcrisi financera.
Les conseqüències de les polítiques d’austeritat van ser particularment angoixants pels països del Sud d’Europa. Amb els anys, diversos economistes i acadèmics han assenyalat que no eren les polítiques idònies per aquests països. A més, ja sabem què van causar: més privatització de la sanitat pública, precarització i temporalització de les condicions laborals del funcionariat, reducció o eliminació de serveis socials, manca d’inversió en habitatge públic, entre d’altres.
La reforma dels límits fiscals del PEC és un meló que feia temps que s’havia d’obrir a la UE. Les negociacions s'han fet durant mesos, i l’adopció d’unes propostes o altres en la seva reforma tindrà un alt impacte per les polítiques públiques de la pròxima dècada. En la primavera de 2020, els 27 estats de la UE van decidir suspendre els durs límits del PEC, i això ha portat que en els últims tres anys s’hagin pogut aplicar polítiques fiscals expansives: davant la crisi de la Covid-19 o la guerra d’Ucraïna, s’ha augmentat la inversió pública i les despeses en polítiques socials. Això ha permès que la Generalitat i el govern de l’Estat espanyol aprovessin el 2023 els pressupostos més expansius de la història, en els que els executius han fet gala de l’augment de la despesa en protecció social, salut i accés a l’habitatge. Més desapercebut ha passat l’augment de l’estat per defensa, que és el segon ministeri amb més despesa el 2023. Però venen anys de restriccions. La suspensió dels límits del PEC deixa d’operar aquest 2024, i els països tindran en principi quatre anys per tornar als límits establerts.
Després de l’acord del 20 de desembre, els límits són els mateixos (60% deute i 3% dèficit), però la manera d’arribar dins dels límits és més flexible. El que es prioritza, això sí, és la inversió en sectors considerats estratègics. La presidència espanyola assegura que la reforma protegeix les inversions socials, verdes, digitals i en defensa. Sembla per això que les tres últimes són més importants, ja només aquestes es tindran en compte per ampliar el termini per adaptar-se als límits, donant fins a tres anys més. Les inversions socials no tenen la mateixa rellevància que les digitals, verdes o en seguretat sota l’actual reforma del PEC de la UE.
S’espera que sigui el Parlament Europeu, amb qui s’ha de negociar el text final, qui introdueixi aspectes socials en l’ampliació. En concret, alguns i algunes europarlamentàries advoquen perquè la despesa social també es tingui en compte a l’hora d’ampliar els terminis per l’ajustament.
Què podem fer respecte d'això com a ciutadanes? No s’aconseguirà negociar el text final abans que es dissolgui l’Eurocambra i hi hagi eleccions. Per tant, per les eleccions europees caldrà mirar quins partits prioritzen la inclusió de criteris socials dins de la reforma del PEC. Per la pròxima dècada, ens juguem tenir regles fiscals que indueixin a austeritat i retallades en detriment de la sanitat i els serveis socials, però que no s’escatimi en exèrcit i seguretat.
I cal ser conscients que el canvi de les regles fiscals serà la justificació perfecta perquè es torni a retallar en polítiques socials a casa. Per tant, caldrà ser vocals sobre l’ajust en els pressupostos dels següents anys, tant en l'àmbit de l’estat com català. Hem de mantenir i augmentar l’escut social que hem vist reflectits en partides dels actuals pressupostos, i no normalitzar l’actual despesa en defensa.
Les conseqüències de les polítiques d’austeritat van ser particularment angoixants pels països del Sud d’Europa. Amb els anys, diversos economistes i acadèmics han assenyalat que no eren les polítiques idònies per aquests països. A més, ja sabem què van causar: més privatització de la sanitat pública, precarització i temporalització de les condicions laborals del funcionariat, reducció o eliminació de serveis socials, manca d’inversió en habitatge públic, entre d’altres.
La reforma dels límits fiscals del PEC és un meló que feia temps que s’havia d’obrir a la UE. Les negociacions s'han fet durant mesos, i l’adopció d’unes propostes o altres en la seva reforma tindrà un alt impacte per les polítiques públiques de la pròxima dècada. En la primavera de 2020, els 27 estats de la UE van decidir suspendre els durs límits del PEC, i això ha portat que en els últims tres anys s’hagin pogut aplicar polítiques fiscals expansives: davant la crisi de la Covid-19 o la guerra d’Ucraïna, s’ha augmentat la inversió pública i les despeses en polítiques socials. Això ha permès que la Generalitat i el govern de l’Estat espanyol aprovessin el 2023 els pressupostos més expansius de la història, en els que els executius han fet gala de l’augment de la despesa en protecció social, salut i accés a l’habitatge. Més desapercebut ha passat l’augment de l’estat per defensa, que és el segon ministeri amb més despesa el 2023. Però venen anys de restriccions. La suspensió dels límits del PEC deixa d’operar aquest 2024, i els països tindran en principi quatre anys per tornar als límits establerts.
Després de l’acord del 20 de desembre, els límits són els mateixos (60% deute i 3% dèficit), però la manera d’arribar dins dels límits és més flexible. El que es prioritza, això sí, és la inversió en sectors considerats estratègics. La presidència espanyola assegura que la reforma protegeix les inversions socials, verdes, digitals i en defensa. Sembla per això que les tres últimes són més importants, ja només aquestes es tindran en compte per ampliar el termini per adaptar-se als límits, donant fins a tres anys més. Les inversions socials no tenen la mateixa rellevància que les digitals, verdes o en seguretat sota l’actual reforma del PEC de la UE.
S’espera que sigui el Parlament Europeu, amb qui s’ha de negociar el text final, qui introdueixi aspectes socials en l’ampliació. En concret, alguns i algunes europarlamentàries advoquen perquè la despesa social també es tingui en compte a l’hora d’ampliar els terminis per l’ajustament.
Què podem fer respecte d'això com a ciutadanes? No s’aconseguirà negociar el text final abans que es dissolgui l’Eurocambra i hi hagi eleccions. Per tant, per les eleccions europees caldrà mirar quins partits prioritzen la inclusió de criteris socials dins de la reforma del PEC. Per la pròxima dècada, ens juguem tenir regles fiscals que indueixin a austeritat i retallades en detriment de la sanitat i els serveis socials, però que no s’escatimi en exèrcit i seguretat.
I cal ser conscients que el canvi de les regles fiscals serà la justificació perfecta perquè es torni a retallar en polítiques socials a casa. Per tant, caldrà ser vocals sobre l’ajust en els pressupostos dels següents anys, tant en l'àmbit de l’estat com català. Hem de mantenir i augmentar l’escut social que hem vist reflectits en partides dels actuals pressupostos, i no normalitzar l’actual despesa en defensa.