Els 27 tanquen un acord per reformar les normes fiscals: en què afectarà Espanya?

Els ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea han tancat aquest dimecres al vespre un acord sobre les noves normes fiscals. L'entesa s'ha assolit en una reunió telemàtica dels ministres dels departaments dels 27, que han aconseguit l'objectiu d'assolir un pacte abans d'acabar l'any per poder adoptar formalment les normes abans que acabi la legislatura i arrenquin les eleccions al continent previstes per al mes de juny. El camí per a l'acord sobre les normes que han de servir per reduir de manera realista el dèficit i el deute ha consistit en un joc d'equilibris en què l'encara ministra espanyola Nadia Calviño ha jugat un paper clau, tal com també ho han fet França i Alemanya. Aquest dimarts, tots dos països es van citar a París, i des d'allà van anunciar un pacte a dues bandes. Així i tot, en la trobada d'aquest dimecres encara quedaven per tancar algunes xifres.
 

Diferents camins per a cada país

Cada estat membre dissenyarà els seus propis camins fiscals per a un període de quatre anys, però s'haurà de basar en una “trajectòria tècnica” proposada per la Comissió Europea sobre l'evolució de la despesa pública neta, especialment aquells països que tinguin un dèficit superior al 3% i un deute que depassa el 60% del PIB. Aquesta trajectòria serà específica per a cada país i haurà d'assegurar que al final del període el deute “està en una senda descendent” i el dèficit “s'ha reduït i es manté” per sota del 3% sense necessitat de noves mesures. Els anys es poden ampliar fins a set si els estats es comprometen a adoptar reformes i inversions que impulsin el creixement, donin suport a la sostenibilitat dels comptes o abordin prioritats comunes com la transició verda, la digitalització i la defensa, sempre amb la despesa neta primària com a variable de control. Això, sí, compte perquè el compliment dels plans nacionals de recuperació es tindrà en compte a l'hora de valorar una possible prorroga.
 

Salvaguardes de dèficit i deute

Malgrat que s'establiran objectius per a cada país, Alemanya ha aconseguit introduir-ne alguns de comuns per garantir que realment es fa aquesta reducció del dèficit i el deute, necessari després del dispendi de la pandèmia del Coronavirus. El text final assumeix la demanda de Berlín d'exigir una reducció anual mínima del deute d'un punt percentual de mitjana (mig punt si el deute supera el 60%) als països més endeutats, que tenen un deute per sobre del 90%, com és el cas d'Espanya. A més a més, els països amb un dèficit inferior al 3% hauran de continuar corregint-lo fins a l'1,5% per tenir un coixí al qual poder recórrer en moments de crisis. En concret, hauran de reduir-ho un 0,4% a l'any, però podran baixar l'esforç al 0,25% si fan reformes i inversions. Les regles també preveuen un període transitori fins al 2027 per suavitzar l'impacte de la pujada de la càrrega dels interessos.

Després de la trobada, la també vicepresidenta econòmica del govern estatal, Nadia Calviño, en nom de la presidència espanyola del Consell Europeu, ha reivindicat que les normes són "equilibrades" perquè garanteixin la sostenibilitat del deute i deixen espai per a les inversions públiques, tot i que amb salvaguardes. "És el millor acord possible en el millor moment possible. Les normes són més clares, més realistes i garanteixen inversions i reformes. Tot això les fa més creïbles i fàcilment aplicables", ha dit.

A banda de Calviño, el vicepresident econòmic de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis ha coincidit que les noves normes donen "incentius" per a les inversions i reformes, alhora que flexibilitza les normes per dibuixar camins per a la reducció del dèficit i el deute adaptats a les característiques de cada estat. Ara, s'haurà de tancar un acord amb el Parlament Europeu a tot estirar el març perquè el ple el pugui aprovar abans de l'aturada per les eleccions. 
 

Expedients sancionadors

Si acaba tirant endavant el pacte, a la pràctica, la Comissió Europea vigilarà que els estats respectin l'ajust pactat. Per aquest motiu, registrarà els desviaments que es produeixin respecte al camí de despesa en un “compte de control”. Brussel·les estudiarà si obre un expedient quan un país sobrepassi el topall de deute, tingui dèficit i les desviacions en la despesa superin el 0,3% de PIB anual o el 0,6% de l'acumulat. Per la seva banda, se sancionarà per excés de dèficit quan aquest superi el 3% del PIB. Aleshores, es fixarà un termini i un ritme d'ajust per corregir el desviament i aplicar una retallada estructural anual mínima del 0,5% del PIB. Les multes si no es compleix l'ajust exigit poden ser del 0,05% del PIB cada sis mesos fins que es reverteixi la situació. En el cas d'Espanya, per exemple, equivaldria ara a 673 milions cada sis mesos.