Explica Laura Masvidal al darrer número de la revista Valors que no se sent còmoda amb l'expressió "Ni oblit ni perdó", dedicada al procés judicial contra els presos polítics que tot just començarà dimarts. La parella de Quim Forn hi manifesta que aquestes paraules li generen un cert malestar, que no les comparteix i que amb aquest ressentiment creixent no es pot avançar. En l'entrevista, Masvidal, sorprenentment, admet que, tot i el que els està passant, el procés ha valgut la pena, que ha servit per lluitar pel futur dels fills, que hi ha vist molta il·lusió col·lectiva i que això és molt bonic.
És difícil trobar més bondat i menys desitjos de venjança (que serien comprensibles) en unes paraules quan està a punt de començar un judici que no s'hauria de produir mai. Dimarts ens posarem les mans al cap quan veiem els 12 acusats pel procés. Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Quim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa, Raül Romeva, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila passaran de ser líders pacífics de moviments democràtics socials i polítics a ser tractats com a delinqüents.
Un tracte de criminals que fa més d'un any que se'ls ha atorgat en cel·les on no haurien d'haver dormit i en autobusos infames on no haurien d'haver pujat tampoc i que culmina ara amb un procés que no compleix amb les garanties que es requeririen per la "real Spain" tan idealitzada darrerament. Un judici que arrencarà sobre dues mentides: ni el referèndum era il·legal ni hi va haver violència. Bé, sí, la policial de l'1-O, però aquesta no és la que es jutja.
Veurem els polítics i els Jordis per televisió i per streaming jutjats com si fossin delinqüents comuns o polítics corruptes, i ens vendran que són polítics presos en lloc de presos polítics. Continuant la construcció d'un relat dissenyat i desenvolupat per VOX i per les entranyes de la política i la justícia espanyola, que han esdevingut siameses en aquest procediment legal.
I ho demostra l'amenaça del Ministre Borrell de deixar el que ell anomena "teràpia d'ibuprofèn" i aplicar mà dura si els partits independentistes decideixen no aprovar els pressupostos del govern de Sánchez. Com si no fos prou dura ja.
És difícil trobar més bondat i menys desitjos de venjança (que serien comprensibles) en unes paraules quan està a punt de començar un judici que no s'hauria de produir mai. Dimarts ens posarem les mans al cap quan veiem els 12 acusats pel procés. Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Quim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa, Raül Romeva, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila passaran de ser líders pacífics de moviments democràtics socials i polítics a ser tractats com a delinqüents.
Un tracte de criminals que fa més d'un any que se'ls ha atorgat en cel·les on no haurien d'haver dormit i en autobusos infames on no haurien d'haver pujat tampoc i que culmina ara amb un procés que no compleix amb les garanties que es requeririen per la "real Spain" tan idealitzada darrerament. Un judici que arrencarà sobre dues mentides: ni el referèndum era il·legal ni hi va haver violència. Bé, sí, la policial de l'1-O, però aquesta no és la que es jutja.
Veurem els polítics i els Jordis per televisió i per streaming jutjats com si fossin delinqüents comuns o polítics corruptes, i ens vendran que són polítics presos en lloc de presos polítics. Continuant la construcció d'un relat dissenyat i desenvolupat per VOX i per les entranyes de la política i la justícia espanyola, que han esdevingut siameses en aquest procediment legal.
I ho demostra l'amenaça del Ministre Borrell de deixar el que ell anomena "teràpia d'ibuprofèn" i aplicar mà dura si els partits independentistes decideixen no aprovar els pressupostos del govern de Sánchez. Com si no fos prou dura ja.