La millor notícia pels independentistes més impacients és l'anunci del referèndum d'Escòcia pel 18 de setembre de 2014. Molts analistes han comentat al llarg dels últims mesos que, preveient una possible derrota a Escòcia, hauríem d'anticipar-nos. Ara, doncs, queda clar que la data màxima és el diumenge 14 de setembre de 2014.

Durant aquesta efervescència independentista s'ha apuntat sovint l'11 de setembre de 2014 com a data emblemàtica. Jo m'hi posiciono totalment a favor. Escòcia ens ha brindat l'oportunitat per fer-ho, amb una passada genial a l'estil Andrés Iniesta. Tenim ja el dia del partit gairebé establert, falta només assegurar-nos que tinguem la pólvora a punt per rematar a gol amb convenciment, amb el cap fred i amb la il·lusió que es va generar en la manifestació de l'any passat.

A partir d'aquest moment hem de tenir clares les prioritats. No és necessari anunciar-ho oficialment, perquè la caverna mediàtica se'ns tirarà a sobre, però si és bàsic començar a organitzar-se. Creem grups de treball, marquem objectius i terminis per assolir-los. Fem una gran marea de voluntaris disposats a aportar el gra de sorra que tant necessitarem per aconseguir el desig que anhelem.

I fem-ho amb una rigorositat màxima. Com mai havíem fet les coses. Demostrem que som un poble intel·ligent, coherent amb la democràcia i amb empatia amb els que no hi estan d'acord. Intentem convèncer a tothom que vagi a votar, el que sigui. Que tothom participi d'una jornada que marcarà la història del nostre país per sempre més. Molts diuen: “o ara o mai”. Segurament per molts aquesta serà la única oportunitat per viure-ho, però si perdem, estic convençut que podrem tornar a rebre una bona passada de gol i, aprenent dels errors en la direcció i potència del xut, tard o d'hora aconseguirem engaltar un tir que foradi la xarxa i guanyar la llibertat.