Ara que tothom té clar que hi tornarà a haver eleccions a l'estat espanyol, és l'hora de prendre decisions. I, com sempre que s'acosten moments de tensió política, l'independentisme hauria d'intentar aparcar les seves disputes partidistes i decidir quina és la millor decisió per continuar tirant endavant el procés d'emancipació nacional.
És lògic que hi hagi tacticisme. Hi és en els estats normals, i també en les nacions sense estat. Els partits vetllen el seu propi interès perquè cadascun d'ells pensa que té el millor projecte, i no ha d'estranyar ningú que el defensin i el confrontin als dels altres. No es tracta de demanar a ningú que es sacrifiqui, sinó de buscar un objectiu que aporti beneficis a cada formació.
En el moment en què ens trobem, segurament, la millor opció, la que pot enfortir més el procés, és una candidatura unitària, però no només amb ERC i CDC, sinó també amb la CUP. En primer lloc, perquè podria aconseguir el major nombre d'escons al Principat, amb el missatge que aquest fet traslladaria. Alhora, segons com quedés el taulell, aquesta llista pot arribar a condicionar els pactes i, fins i tot, tenir capacitat de bloqueig.
Fins ara, Convergència i Esquerra han jugat les seves cartes. CDC demana una candidatura unitària perquè està en procés de refundació, va coixa, i sap que tornar a comparar-se amb ERC li pot fer mal. Esquerra, per la seva banda, juga el paper del guanyador, perquè sap que tornar a imposar-se als convergents li donarà encara més força, i aquí és on entra en joc la CUP. Algunes veus de l'esquerra independentista ja s'hi estan mostrant a favor.
És pràcticament impossible demanar una candidatura unitària a ERC i CDC seguint el model de Junts pel Sí. Però si la Candidatura d'Unitat Popular accedís a sumar-s'hi, això donaria una transversalitat a la llista que taparia els càlculs partidistes de republicans i convergents. És difícil, però més ho era somiar amb la independència fa deu anys.
És lògic que hi hagi tacticisme. Hi és en els estats normals, i també en les nacions sense estat. Els partits vetllen el seu propi interès perquè cadascun d'ells pensa que té el millor projecte, i no ha d'estranyar ningú que el defensin i el confrontin als dels altres. No es tracta de demanar a ningú que es sacrifiqui, sinó de buscar un objectiu que aporti beneficis a cada formació.
En el moment en què ens trobem, segurament, la millor opció, la que pot enfortir més el procés, és una candidatura unitària, però no només amb ERC i CDC, sinó també amb la CUP. En primer lloc, perquè podria aconseguir el major nombre d'escons al Principat, amb el missatge que aquest fet traslladaria. Alhora, segons com quedés el taulell, aquesta llista pot arribar a condicionar els pactes i, fins i tot, tenir capacitat de bloqueig.
Fins ara, Convergència i Esquerra han jugat les seves cartes. CDC demana una candidatura unitària perquè està en procés de refundació, va coixa, i sap que tornar a comparar-se amb ERC li pot fer mal. Esquerra, per la seva banda, juga el paper del guanyador, perquè sap que tornar a imposar-se als convergents li donarà encara més força, i aquí és on entra en joc la CUP. Algunes veus de l'esquerra independentista ja s'hi estan mostrant a favor.
És pràcticament impossible demanar una candidatura unitària a ERC i CDC seguint el model de Junts pel Sí. Però si la Candidatura d'Unitat Popular accedís a sumar-s'hi, això donaria una transversalitat a la llista que taparia els càlculs partidistes de republicans i convergents. És difícil, però més ho era somiar amb la independència fa deu anys.