La gran complexitat i conflictivitat planetària ens convida a una anàlisi de les diferents modalitats de governança que tenen les actuals crisis. Com que vivim a l'Europa Occidental, tots nosaltres volem creure que defensem la democràcia representativa, la garantia de poders públics escollits per sufragi universal, l'anomenada democràcia parlamentària. Pel que fa a la crisi sanitària, l'accés a informació i la possibilitat de demanar responsabilitat de la gestió d'aquesta crisi són infinitament superiors en els països de sistemes de govern escollits democràticament.

No sempre som conscients, però, que el nombre de sistemes parlamentaris legitimats per sufragi universal directe són ben pocs i que les vegades que en nom d'aquesta democràcia s'ha intentat imposar un determinat règim amb la intromissió en els afers interns de determinats estats en zones de geopolítica complexa han estat un fracàs. El darrer que podem analitzar, el d'Afganistan.

Els canvis de sistemes totalitaris cap a sistemes més oberts com la caiguda de la Unió Soviètica no han donat com a resultat democràcies homologables, sinó enganys amb capacitat d'influir per a pervertir altres processos de democratització. Alguns països de l'espai d'influència directa de l'antiga potència soviètica tenen governs amb biaixos preocupants tot i haver acceptat incorporar-se a la Unió Europea (Hongria, Polònia...)

Però en la democràcia parlamentària basada en el pluralisme i l'alternança, fins i tot en indrets que van ser bressol d'aquest sistema d'organització del poder polític, les urnes han donat grans responsabilitats a persones que per la seva capacitat d'enganyar i per la irresponsabilitat dels seus actes, posen en risc la mateixa democràcia que l'ha fet possible. Trump en va ser un cas emblemàtic i darrerament, Boris Johnson segueix el mateix camí. Utilitzen el poder popular atorgat per la ciutadania per enganyar i posar en risc les institucions amb extravagàncies i culte a la seva persona.

El Brexit ha estat dolent per a la ciutadania britànica, avui amb dificultats per a fer funcionar els seus serveis públics, especialment els sanitaris i els de subministraments, no ha representat l'estalvi que se'ls va prometre sinó l'encariment de quasi tots els productes.

Al contrari de Trump, que manté molts dels suports que el van portar a la Casa Blanca, Boris Johnson, un personatge calculat fins i tot quan s'esbulla el cabell, els toris sembla que s'adonen que no poden mantenir el poder amb una manera de governar basada en la mentida i han deixat en minoria el seu propi líder al vell parlament anglès.

Avui, però, la notícia que el fanàtic David Frost ha dimitit de la seva responsabilitat de relacions amb la Unió Europea i de la negociació de la solució del conflicte fronterer amb Irlanda, obre la possibilitat que una escissió dels conservadors britànics pugui estar encapçalada per una persona encara més fanàtica que el mateix Johnson.

Curiosament, tots els fanàtics populistes dels diversos indrets del món coincideixen en rebutjar cap mesura que eviti grans concentracions i intenses interaccions que faciliten el contagi del SaRS-CoV-2 i tots volen reduir la capacitat d'intervenció dels poders públics i la millora dels serveis públics anunciant grans rebaixes d'impostos, sempre ben rebudes pels contribuents sense explicar-los -també- que el millor sistema de sanitat pública i referència mundial després de la Segona Guerra Mundial, el National Health System (NHS), ara es troba amb grans dificultats per a poder incorporar personal i comptar amb els subministraments necessaris per atendre els contagiats de la pandèmia, però també els altres milions de pacients. Amb menys recursos, menys sistema sanitari. Els addictes a la mentida creuen que podran seguir mentint indefinidament i tots busquen un adversari. Per als britànics, ara l'adversari és la UE.

Boris Johnson està investigat per l'equivalent a la Fiscalia per haver organitzat festes de celebració del Nadal passat que incomplien les restriccions que havia dictat per a la resta de ciutadans. Creure que estan per sobre de tots i que poden fer el que els doni la gana també uneix als populistes del món. Entre tots, la credibilitat de les institucions es devalua i una part molt important dels joves de països que avui tenen -sortosament- un sistema lliure d'elecció de representants, no consideren important el mecanisme de sufragi de la democràcia parlamentària.

Mentrestant, Vox reunirà al seu voltant els líders de la ultradreta per a formar grup parlamentari en el parlament UE. Entrar en les institucions i debilitar-les per fer creure que no són necessàries. Només pot ser contrarestat amb la millor acció de govern, amb la demostració que la democràcia és la que s'exerceix en nom del poble per a solucionar els problemes i aconseguir millors serveis i benestar. No guanyen els histriònics, guanyen els útils.