Semblava que se’ns cremés casa nostra. Pensàvem que el foc entrava al poble. Escoltar, escriure i llegir el testimoni dels afectats per l’incendi de Paüls és colpidor. Por, angoixa i impotència són les paraules més utilitzades per descriure la situació viscuda al Baix Ebre des del dilluns al migdia, quan els Bombers van declarar el foc que ha fet de tot. També era por, angoixa i impotència la que servidora sentia, la mitjanit de dilluns des del sofà de casa, en veure que casa cremava i res canviava a la televisió.
Que bé fer una sèrie de ficció ubicada i ambientada al delta de l’Ebre, que bé donar-li dos capítols el dia de la inauguració, en prime time, i vendre-la tan i tan bé. Es va acabar la sèrie i, com si es tractés d'un dilluns més, TV3 va emetre la repetició del Més 324. Llàstima que quedés totalment desactualitzat, que les dades que es donaven no fossin correctes i que ja hi hagués set pobles confinats sense cap altra informació que l’SMS de Protecció Civil i les flames que veien a través de les seues finestres de casa.
Que malament no saber reaccionar a temps quan feia falta. Perquè sí, es pot entendre que des del 3Cat no es preveiés que el foc avancés tan ràpidament, es pot entendre que el programa de la Marina Romero no tingués experts en incendis, foc o canvi climàtic a la taula. La televisió pública va tenir un equip fins a la una de la matinada -quan els bombers van enviar tothom a casa- i s'ha desplegat fort des de primera hora del matí. Però no es pot entendre (ni gairebé explicar) que no dediqués esforços a obrir un programa en directe per explicar què passava, tenint en compte la dimensió i capacitat personal que té, a diferència de les televisions i mitjans locals -menció especial a l'Aguaita i al Xavi, la Sílvia i la Natàlia, que avui han remat fort-, que van estar sobre el terreny fins passades les quatre de la matinada.
Sort de les xarxes socials -sovint traïdores- i dels múltiples reporters casolans que van sortir a explicar què veien, què sentien i què passava al seu voltant. L’etiqueta #IFPaüls a Twitter era -i encara és- un èxit, s’hi trobava el contingut que publicaven les fonts oficials, però també tot el que publicaven els usuaris. Les flames, roges i potents, a les muntanyes dels Ports; el foc, violent, travessant la C-12 i l’Ebre. Els missatges de Protecció Civil, les alertes, els confinaments sol·licitats i les mostres de solidaritat. Però també la impotència de veure que importes poc, la impotència de sentir-te, fins i tot en un dia així, al cul del món.
Nuclears? Avall. Petroquímiques? Avall. Serres amb megaplantacions de molins eòlics? Avall. Castor? Avall. Transvasament? Quan menys ens ho pensem, torna a treure el cap. I només ens feien falta els nyi-nyi-nyi que poden parlar de tot i, més que no dir res, diuen molt. Un exemple d'avui mateix: "Jo no entenc com no hi ha un pla per entendre que aquest tresor natural i espectacular que són els Ports s'ha de cuidar. Encara que fos pel gaudi d'aquests que anem amb les vambes, de Barcelona a passar temporades allà". Gràcies, Victor Amela, i gràcies a tots per recordar-nos, un cop més, que l'Ebre és el cul de Catalunya. Però ja havia quedat clar, no cal que aneu fent recordatoris esporàdics.