La doble lectura és una tradició meravellosa de la política que no es perdrà mai perquè acontenta els més crèduls sense faltar formalment a la veritat. L'èxit de la fórmula rau en què permet interpretar que allò que li estan dient és allò que es vol escoltar. No la vam inventar els catalans però en l'actual etapa d'excepcionalitats i fets extraordinaris els dirigents del país n'estan aconseguint l'excel·lència.

Hi pot haver referèndum o no? Joan Ignasi Elena, coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, deia ahir: "És possible legalment celebrar el referèndum a Catalunya sobre el seu futur polític". I té raó. Hi ha un munt de referèndums i consultes viables a fer demà mateix; però n'hi ha un que és legalment inviable encara que tots els governs implicats estiguessin d'acord en impulsar: aquell que pregunta per la independència o fa referència a la sobirania de Catalunya per decidir.

Elena no diu cap mentida, però evita completar la frase, recordant que la consulta anunciada pel Govern de la Generalitat és de caràcter inequívocament independentista, ergo no entra en el ventall de la legalitat. Altra cosa seria que JxS estigui pensant realment a formular una pregunta sobre "el futur polític de Catalunya", sense esmentar l'opció de l'estat propi. Estaríem davant el perfeccionament del "tu ja m'entens", cosa molt catalana però imagino que molt decebedora pels milers i milers d'independentistes que creuen cegament que ara va de debò, començant per la CUP.

Les reaccions a la posició del Consell de Garanties Estatutàries juguen el mateix joc. La lectura oficial permetria treure la conclusió que no hi ha problema: si els diners hi són, es podrà pagar el referèndum promès, encara que aquest organisme cregui que no pot figurar en els pressupostos. Obviant una veritat que el Consell de Garanties no recull per no ofendre la intel·ligència dels diputats: en el moment que els diners autoritzats s'utilitzin per a un referèndum de secessió, el govern estarà cometent una il·legalitat. Realment costà veure els avantatges d'alimentar d'aquesta manera el hàmster que fa girar la roda sense poder sortir mai de la gàbia.