217.371 persones -amb el 99,75% escrutat- han votat Vox en aquestes eleccions. És més o menys el mateix nombre de gent que viu en una ciutat com Sabadell. Per què tantes persones no han trobat una alternativa electoral més convincent (ni tan sols en l'abstenció, que ha estat rècord)? Això hauria de fer reflexionar tots els partits de l'arc parlamentari.
L'herència de Ciutadans. El gairebé milió de vots que ha perdut la formació taronja han anat en gran part a engreixar el PSC, però també a Vox. Més enllà de les paperetes, però, el principal llegat de la formació taronja, ara en caiguda lliure, és haver normalitzat la bronca al Parlament i la lluita als tribunals contra l'independentisme i contra consensos bàsics de la societat catalana. Han adobat el terreny a l'extrema dreta i aquesta no ho desaprofitarà.
L'extrema dreta catalana és espanyolista. En campanya hi va haver interès a posar al mateix sac que tant l'independentisme com l'espanyolisme tenen extrema dreta. Sense menystenir un perill latent, el Front Nacional de Catalunya ha obtingut un resultat residual, 4.967 vots. I la marca 'ultra' de quilòmetre zero al sud del país, Som Terres de l'Ebre, que només es presentava a la demarcació de Tarragona, es queda amb 1.414 vots, no gaires més que el suport que va obtenir el seu partit mare, Som Amposta, en les municipals de 2019 a la capital del Montsià (1.077 vots).
La teoria dels extrems. Fa uns dies al Congrés Pedro Sánchez va lloar al Congrés el "sentit d'estat" dels d'Abascal. Després dels aldarulls a Vic en un acte de Vox, el PSC tuitejava una condemna a "tots els actes violents sigui qui sigui l'autor, sigui qui sigui la víctima". No cal defensar la violència, però situar feixistes i antifeixistes al mateix nivell o tractar-los com un partit més és un primer pas per al blanquejament.
L'Illa de les temptacions. ERC, la CUP i els Comuns han signat la declaració unitària impulsada per Unitat Contra el Feixisme i el Racisme per aturar l'extrema dreta. El guanyador de les eleccions ha assegurat que no pactarà amb Vox per ser investit -sense aclarir si acceptaria la seva abstenció o fins i tot un sí a cost zero-, però que rubriqui un compromís ferm en aquest sentit donaria més fermesa al compromís conjunt contra l'extrema dreta. També l'ha signat Junts, tot i que amb certa confusió en els usos dels termes: el seu número 2 retuitejava ahir un missatge vergonyós que qualificava la candidata dels Comuns Jéssica Albiach de 'feixista'.
Cal un pacte urgent. En les darreres setmanes s'ha parlat de com des dels mitjans de comunicació i la política s'ha contribuït a blanquejar Vox. Ara que ja tenen representació parlamentària i, per tant, altaveus assegurats, cal una estratègia definida i compartida sobre com abordar-los des del periodisme, però també una actitud ferma dels polítics perquè les barbaritats que proferirà l'extrema dreta i les reaccions dels altres partits no marquin a tota hora els debats al Parlament. Si això no es fa aviat -i més si hi hagués una repetició d'eleccions aviat, en què podrien créixer encara més, com va passar al Congrés- serà massa tard per aturar-los.
L'herència de Ciutadans. El gairebé milió de vots que ha perdut la formació taronja han anat en gran part a engreixar el PSC, però també a Vox. Més enllà de les paperetes, però, el principal llegat de la formació taronja, ara en caiguda lliure, és haver normalitzat la bronca al Parlament i la lluita als tribunals contra l'independentisme i contra consensos bàsics de la societat catalana. Han adobat el terreny a l'extrema dreta i aquesta no ho desaprofitarà.
L'extrema dreta catalana és espanyolista. En campanya hi va haver interès a posar al mateix sac que tant l'independentisme com l'espanyolisme tenen extrema dreta. Sense menystenir un perill latent, el Front Nacional de Catalunya ha obtingut un resultat residual, 4.967 vots. I la marca 'ultra' de quilòmetre zero al sud del país, Som Terres de l'Ebre, que només es presentava a la demarcació de Tarragona, es queda amb 1.414 vots, no gaires més que el suport que va obtenir el seu partit mare, Som Amposta, en les municipals de 2019 a la capital del Montsià (1.077 vots).
La teoria dels extrems. Fa uns dies al Congrés Pedro Sánchez va lloar al Congrés el "sentit d'estat" dels d'Abascal. Després dels aldarulls a Vic en un acte de Vox, el PSC tuitejava una condemna a "tots els actes violents sigui qui sigui l'autor, sigui qui sigui la víctima". No cal defensar la violència, però situar feixistes i antifeixistes al mateix nivell o tractar-los com un partit més és un primer pas per al blanquejament.
L'Illa de les temptacions. ERC, la CUP i els Comuns han signat la declaració unitària impulsada per Unitat Contra el Feixisme i el Racisme per aturar l'extrema dreta. El guanyador de les eleccions ha assegurat que no pactarà amb Vox per ser investit -sense aclarir si acceptaria la seva abstenció o fins i tot un sí a cost zero-, però que rubriqui un compromís ferm en aquest sentit donaria més fermesa al compromís conjunt contra l'extrema dreta. També l'ha signat Junts, tot i que amb certa confusió en els usos dels termes: el seu número 2 retuitejava ahir un missatge vergonyós que qualificava la candidata dels Comuns Jéssica Albiach de 'feixista'.
Cal un pacte urgent. En les darreres setmanes s'ha parlat de com des dels mitjans de comunicació i la política s'ha contribuït a blanquejar Vox. Ara que ja tenen representació parlamentària i, per tant, altaveus assegurats, cal una estratègia definida i compartida sobre com abordar-los des del periodisme, però també una actitud ferma dels polítics perquè les barbaritats que proferirà l'extrema dreta i les reaccions dels altres partits no marquin a tota hora els debats al Parlament. Si això no es fa aviat -i més si hi hagués una repetició d'eleccions aviat, en què podrien créixer encara més, com va passar al Congrés- serà massa tard per aturar-los.