"Quan ell arribava a casa, si el sopar no estava fet, començaven els cops. Ella s'havia despistat, què hi farem". Una veïna m'explicava com la van sorprendre algunes de les intervencions del públic al teatre-fòrum sobre violències masclistes de la setmana passada, on fins i tot algú normalitzava els records d'infància d'agressions del seu pare cap a la seva mare.
Parlar d'aquest tema en primera persona té, segurament, una dosi extra de valentia en un poble on tothom es coneix –i on, per cert, no fa tants anys s'organitzaven tallers de cuina i de maquillatge pel 8 de març i on, gràcies a un actiu grup de dones més grans i més actives del que us imagineu, últimament s'hi fan coses com tallers d'autodefensa feminista.
"Ara que tindràs tres fills, val més que tinguis cura del teu matrimoni, que si et separes, no trobaràs cap altre home". Això també sona a cosa del passat però no ho és: li ho va dir ahir el seu cap a una amiga valenta quan ella va anunciar-li que seria mare de nou. Gran manera –penso, irònicament– de celebrar el 25 de novembre, Dia internacional per a l'eliminació de les violències contra les dones, ara que per fi té un lloc destacat a l'agenda política i mediàtica.
Què té a veure això amb el fet que un home deixi un ull morat a la parella, oi? Doncs hi està bastant relacionat. Aquesta idea que les dones "no valem res" sense un home al costat, que els fills –i les tasques de cura en general– són una "motxilla" que els mascles de veritat no volen assumir, és una de les idees subjacents que fa possible la sustentació d'aquest sistema que anomenem "patriarcat". Però tornem a la concreció.
"No vull patir per les meves filles adolescents quan surten soles de casa", venia a dir ahir un home en motiu del 25-N. Tinc una mala notícia, pares preocupats del món: frases com aquesta no us fan menys masclistes. Ser feminista no va de preocupar-te només per les violacions quan poden afectar les teves filles, ni tan sols va en funció de si tens filles, mares o germanes: va de respectar els drets humans de totes les persones.
I jo, a què em comprometo per fer que s'acabin les violències masclistes? Era la pregunta que ens convidaven a fer-nos a tots i a totes, ahir, les impulsores de l'etiqueta #25NEmComprometo, un grup de dones amb reconeixement professional, ganes de lluita i ascendència les xarxes. La iniciativa va tenir molt d'èxit i li hem d'agrair l'encert d'instar-nos a fer accions concretes, en lloc de les típiques proclames buides que omplen les xarxes en aquestes ocasions.
"Em comprometo a posar límits, dir no, riure, gaudir del plaer, promoure la intuïció, ajudar les altres en lloc de competir-hi, cultivar l'assertivitat i fugir dels dogmes i les sentències". Des de la tranquil·litat de tenir el seu propi ritme i no el ritme de les xarxes, una amiga sàvia hi responia així avui. I, un cop més, feia diana: els comportaments personals i íntims són els primers que tots i totes hem de canviar per impulsar canvis reals.
Parlar d'aquest tema en primera persona té, segurament, una dosi extra de valentia en un poble on tothom es coneix –i on, per cert, no fa tants anys s'organitzaven tallers de cuina i de maquillatge pel 8 de març i on, gràcies a un actiu grup de dones més grans i més actives del que us imagineu, últimament s'hi fan coses com tallers d'autodefensa feminista.
"Ara que tindràs tres fills, val més que tinguis cura del teu matrimoni, que si et separes, no trobaràs cap altre home". Això també sona a cosa del passat però no ho és: li ho va dir ahir el seu cap a una amiga valenta quan ella va anunciar-li que seria mare de nou. Gran manera –penso, irònicament– de celebrar el 25 de novembre, Dia internacional per a l'eliminació de les violències contra les dones, ara que per fi té un lloc destacat a l'agenda política i mediàtica.
Què té a veure això amb el fet que un home deixi un ull morat a la parella, oi? Doncs hi està bastant relacionat. Aquesta idea que les dones "no valem res" sense un home al costat, que els fills –i les tasques de cura en general– són una "motxilla" que els mascles de veritat no volen assumir, és una de les idees subjacents que fa possible la sustentació d'aquest sistema que anomenem "patriarcat". Però tornem a la concreció.
"No vull patir per les meves filles adolescents quan surten soles de casa", venia a dir ahir un home en motiu del 25-N. Tinc una mala notícia, pares preocupats del món: frases com aquesta no us fan menys masclistes. Ser feminista no va de preocupar-te només per les violacions quan poden afectar les teves filles, ni tan sols va en funció de si tens filles, mares o germanes: va de respectar els drets humans de totes les persones.
I jo, a què em comprometo per fer que s'acabin les violències masclistes? Era la pregunta que ens convidaven a fer-nos a tots i a totes, ahir, les impulsores de l'etiqueta #25NEmComprometo, un grup de dones amb reconeixement professional, ganes de lluita i ascendència les xarxes. La iniciativa va tenir molt d'èxit i li hem d'agrair l'encert d'instar-nos a fer accions concretes, en lloc de les típiques proclames buides que omplen les xarxes en aquestes ocasions.
"Em comprometo a posar límits, dir no, riure, gaudir del plaer, promoure la intuïció, ajudar les altres en lloc de competir-hi, cultivar l'assertivitat i fugir dels dogmes i les sentències". Des de la tranquil·litat de tenir el seu propi ritme i no el ritme de les xarxes, una amiga sàvia hi responia així avui. I, un cop més, feia diana: els comportaments personals i íntims són els primers que tots i totes hem de canviar per impulsar canvis reals.