Diversos diaris i espais televisius dedicats als esports -és a dir, principalment al futbol masculí- es van dedicar la setmana passada no tan sols a obviar el context polític en què va tenir lloc la Supercopa d'Espanya de Futbol -acostumats, com fan habitualment, a alienar sempre aquest esport de qualsevol conflicte social que porti associat- sinó directament a blanquejar la situació de greu vulneració dels drets humans a l'Aràbia Saudita.
Des de la vergonyant portada del Marca diumenge fins a delirants tuits de periodistes esportives com Cristina Cubero, el blanquejament del "periodisme esportiu" a la situació de l'Aràbia Saudita ha estat de manual. Per si de cas, aquesta seria una petita alineació alternativa que, més enllà d'equips, davanters i golejadors, s'ha trobat a faltar en les cròniques de la setmana.
Al Shamuary. L'agregat militar a l'Ambaixada de l'Aràbia Saudita a Espanya hauria cobrat suborns de l'estat espanyol per la venda d'armes al seu país, i fins i tot s'han identificat transferències al seu nom. L'empresa pública Defex hauria destinat 100 milions d'euros a subornar funcionaris saudites a canvi de contractes d'armament, entre els anys 2005 i 2014, segons ha revelat la Fiscalia Anticorrupció.
Felip VI. L'Aràbia Saudita és un dels grans clients espanyols en material de defensa i armament, on l'Estat ha desplegat pràctiques especialment fosques, però també en infraestructures com l'AVE entre Medina i La Meca. En aquests contractes comercials inflats de petrodòlars, però també en l'aportació de petroli saudita a Espanya, hi té un paper cabdal l'actual monarca que, seguint els passos de Joan Carles I i una tradició que prové del franquisme, té excel·lents relacions amb la monarquia saudita.
Jamal Khassoghi. Si el conglomerat empresarial Público-privat espanyol encarregat de l'AVE a La Meca no va tenir inconvenient en tancar l'acord comercial en ple escàndol internacional pel brutal assassinat d'un periodista saudita al Consolat d'Istanbul, l'octubre de 2018, no hauria de sorprendre que ara la Supercopa contribueixi a difuminar la polèmica sobre el judici del cas. A finals de 2019, Riad va condemnar a pena de mort cinc persones per l'assassinat del periodista, sense reconèixer però la responsabilitat de l'Estat saudita en el cas.
Loujain al-Hathloul. L'activista feminista saudita, de 30 anys i considerada una de les dones més influents en l'àmbit internacional, està empresonada des del maig de 2018 per defensar els drets de les dones al seu país. Aquests dies, activistes d'Amnistia Internacional han protestat davant l'ambaixada de l'Aràbia Saudita a Madrid per reclamar-ne l'alliberament, lluint samarretes de futbolista que amb el seu nom al dorsal i amb un 600 com a número, corresponent als dies que porta empresonada.
Potser España Global haurà de fer un nou vídeo d'aquells amb el lema #ThisistherealSpain. L'organisme de propaganda del Ministeri d'Exteriors podria així -a banda d'inventar rànquings per dir que Espanya és la 13a millor democràcia del món- recrear-se en explicar per quins motius reals la Reial Federació Espanyola de Futbol ha exportat la Supercopa a un país tan "amic" com l'Aràbia Saudita. El que està clar és que d'aquesta competició futbolística no n'hi ha absolutament "res a celebrar".
Des de la vergonyant portada del Marca diumenge fins a delirants tuits de periodistes esportives com Cristina Cubero, el blanquejament del "periodisme esportiu" a la situació de l'Aràbia Saudita ha estat de manual. Per si de cas, aquesta seria una petita alineació alternativa que, més enllà d'equips, davanters i golejadors, s'ha trobat a faltar en les cròniques de la setmana.
Al Shamuary. L'agregat militar a l'Ambaixada de l'Aràbia Saudita a Espanya hauria cobrat suborns de l'estat espanyol per la venda d'armes al seu país, i fins i tot s'han identificat transferències al seu nom. L'empresa pública Defex hauria destinat 100 milions d'euros a subornar funcionaris saudites a canvi de contractes d'armament, entre els anys 2005 i 2014, segons ha revelat la Fiscalia Anticorrupció.
Felip VI. L'Aràbia Saudita és un dels grans clients espanyols en material de defensa i armament, on l'Estat ha desplegat pràctiques especialment fosques, però també en infraestructures com l'AVE entre Medina i La Meca. En aquests contractes comercials inflats de petrodòlars, però també en l'aportació de petroli saudita a Espanya, hi té un paper cabdal l'actual monarca que, seguint els passos de Joan Carles I i una tradició que prové del franquisme, té excel·lents relacions amb la monarquia saudita.
Jamal Khassoghi. Si el conglomerat empresarial Público-privat espanyol encarregat de l'AVE a La Meca no va tenir inconvenient en tancar l'acord comercial en ple escàndol internacional pel brutal assassinat d'un periodista saudita al Consolat d'Istanbul, l'octubre de 2018, no hauria de sorprendre que ara la Supercopa contribueixi a difuminar la polèmica sobre el judici del cas. A finals de 2019, Riad va condemnar a pena de mort cinc persones per l'assassinat del periodista, sense reconèixer però la responsabilitat de l'Estat saudita en el cas.
Loujain al-Hathloul. L'activista feminista saudita, de 30 anys i considerada una de les dones més influents en l'àmbit internacional, està empresonada des del maig de 2018 per defensar els drets de les dones al seu país. Aquests dies, activistes d'Amnistia Internacional han protestat davant l'ambaixada de l'Aràbia Saudita a Madrid per reclamar-ne l'alliberament, lluint samarretes de futbolista que amb el seu nom al dorsal i amb un 600 com a número, corresponent als dies que porta empresonada.
Potser España Global haurà de fer un nou vídeo d'aquells amb el lema #ThisistherealSpain. L'organisme de propaganda del Ministeri d'Exteriors podria així -a banda d'inventar rànquings per dir que Espanya és la 13a millor democràcia del món- recrear-se en explicar per quins motius reals la Reial Federació Espanyola de Futbol ha exportat la Supercopa a un país tan "amic" com l'Aràbia Saudita. El que està clar és que d'aquesta competició futbolística no n'hi ha absolutament "res a celebrar".