La Lliga Espanyola de futbol ha començat amb una imatge que el situa a l'avantguarda de la tecnologia (la implementació del VAR) i una altra que ens recorda que encara té aquell punt de destralera i ridícul, tot i els esforços per professionalitzar-se (la gespa de l'estadi del Valladolid).

Javier Tebas és el president de la Lliga de Futbol Professional (LFP) i a cada temporada que passa va laminant el poder dels clubs per fer més fort l'organisme patronal que els agrupa a tots. Algun dia veurem com acaba governant tot l'esport espanyol, més enllà de l'esport rei. Va escalar fins al cim del futbol estatal cavalcant sobre els clubs petits de Primera i Segona que s'unien sota la seva protecció i els va convèncer per compensar el poder absolut del Barça, el Madrid i els grans de la competició. Ha arribat a instal·lar un règim de sancions per instal·lar una estratègia de modernització de la competició perquè sigui equiparable a la Premier League anglesa. Se'n surt, però la cabra tira al monte i pendents com estaven de les sancions post-partit, ningú va pensar que calia examinar l'estat de la superfície dels camps abans d'iniciar el joc.

Aquest és el terreny de joc on es mou Tebas. Un esperit modernitzador i a l'avantguarda de les noves modalitats de negoci però també un estil de manar antic. Tan antic com la seva militància política en partits d'extrema dreta. El Barça hi té una relació difícil. Una complicitat imprescindible per què el Barça i el Madrid han cedit en la batalla amb els petits i la LFP és qui negocia i comercialitza el mannà dels diners dels drets televisius. I una tensió constant per mantenir la seva sobirania contra l'ens que ho pretén governar tot.

La batalla de la gespa de Valladolid s'ha d'emmarcar en aquesta dialèctica. Tebas ha anunciat un expedient sancionador que acabarà en res o en un càstig lleu quan el focus estigui en una altra banda. Al cap i a la fi, el president del Valladolid, Carlos Suárez, és un dels que més va ajudar Tebas per assumir el control del futbol espanyol.