Aquest matí l'anterior presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha estat traslladada a la presó Mas d’Enric al Catllar. Ha demanat el seu trasllat des de Puig de les Basses a Figueres. La seva companya de mòdul a la presó,  Dolors Bassa, que ha quedat allà. Resten separades i per primer cop en aquests mesos, soles.

Soles, però amb el suport popular. A l’entrada de la presó tarragonina rebien a Forcadell, amb crits de llibertat, donant -li escalf i suport en un moment en què s’evidencia l’absurditat del seu processament i empresonament. Ahir mateix el jutge Llarena va retirar les euroordres en què reclamava l’extradició del President Puigdemont, les conselleres i consellers a l’exili així com de Marta Rovira – decidint quines accions prendrà en el cas d’Anna Gabriel-. Aquest fet no només obre finestres d’oportunitat a l’exili sinó que posa sobre la taula la necessitat d’alliberar totes les persones empresonades pels mateixos fets. Si Llarena opta per no perseguir el delicte a Europa, reconeix, implícitament, que la llibertat és a prop. Si bé és evident que Llarena persegueix jutjar totes les persones encausades per tots els delictes i o només per algun, el desequilibri que es crea amb la mirada d’Europa i el món a l’espatlla és gran.

Soles? En tot cas separades l’una de l’altra i amb un tractament públic força desequilibrat. La campanya «Cap dona en l’Oblit» impulsat per les Dones per la República vol posar l’accent en això. Les dones que han format part del lideratge polític del sobiranisme els darrers anys, que han rebut el mateix càstig que els seus companys i que han posat la seva vida al servei d’una causa comuna amb més de 2 milions de persones a Catalunya, aquestes dones que es mereixen la nostra admiració i respecte, com a mínim de forma igual als seus companys. Aquestes dones resten en segon pla.

Sovint s’oblida alguna d’elles en un cartell, en la presentació d’un acte, no són centrals en els mitjans de comunicació. Quan es parla de presos i exiliats sempre són ells qui parlen, ells qui els mitjans destaquen, ells qui resten visibles. Elles, que estan en les mateixes – o pitjors- condicions van sent apartades del focus central.

La pregunta és perquè i seria llarg i costós respondre per enèsima vegada. En tot cas no és pel fet de ser preses o exiliades sinó pel fet de ser dones. Estem parlant de càrrecs destacats i de persones que han destacat en tot el procés. Carme Forcadell, ha estat Presidenta del Parlament, el segon càrrec institucional més important del país. També ha estat, Presidenta de l’ANC i va ser qui va demanar «President, posi les urnes». Dolors Bassa, ha estat Consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat i prèviament una dirigent sindical reconeguda. Meritxell Serret ha estat Consellera d’agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i ara delegada del Govern a Brussel·les.

Clara Ponsatí, ha estat Consellera d’Ensenyament i una economista reconeguda internacionalment. Marta Rovira i Anna Gabriel han estat dues de les persones que han liderat des del Parlament els darrers anys i dues de les impulsores de la declaració -suspesa- d’independència. No estem parlant de gent que s’hagi de guanyar el reconeixement i el respecte sinó de dones que són clarament ignorades i invisibilitzades. I podem seguir el llistat amb altres encausades: la Tàmara Carrasco, la Ramona Barrufet, la Meritxell Borràs, la Joana Ortega, la Irene Rigau, l’Anna Simó, la Mireia Boya per dir les més destacades però igualment ocultades.

No es tracta ja de jutjar qui ho fa i el perquè -tot i que ho explicarem fins a l’esgotament i més enllà-sinó de posar-les al centre de nou. Rescatar-les de l'oblit en què se les vol fer caure, com si tot plegat fos un descuit. Volem, com aquest matí, donar el nostre suport, el nostre escalf i manifestar clarament que no estan soles, que mai estaran soles i que, de cap manera, les oblidem!