A la gran majoria dels habitants europeus se’ns va eixamplar el cor quan vam conèixer la nova composició de l’Assemblea Nacional francesa. Era tanta la preocupació per una possible victòria aclaparadora de la ultradreta representada pel Reagrupament Nacional de Marine Le Pen que vam conformar-nos i vam aplaudir les estratègies en la norma electoral de la veïna França, aconseguint majories alternatives per la retirada de candidats en circumscripcions que només haurien restat vots als liberals, republicans o front-populistes i, per tant, RN hauria guanyat.
És d’agrair veure els partits que consideren perilloses les polítiques xenòfobes i negacionistes de la violència masclista o del canvi climàtic posar-se d’acord per retirar candidats amb poques o nul·les possibilitats i concentrar el vot contra el Reagrupament, contra l’extrema dreta. En la segona volta tenien molta més informació de la tendència de vot de cada districte electoral. Quedi clar, però, que el sistema d’una sola volta i de circumscripció electoral provincial no impedeix retirar candidats de les diferents formacions d’esquerres per evitar que hi hagi dispersió de vot.
Les dades de vot a les eleccions franceses ens diuen que la participació més grossa va aconseguir portar 4,8 milions més de persones als col·legis electorals. La suma dels vots obtinguts pel Nou Front d’Esquerres, si els comparem amb la suma dels vots dels partits que l’integren, han passat de 6,7 milions de vots a poc més de set milions, un increment que podria ser per la participació més gran i que no hauria de portar-nos a excessives alegries.
La formació macronista Ensemble va baixar de 8,1 milions de vots les darreres legislatives fins a 6,7 milions aquest darrer diumenge i el partit dels Republicans, la dreta “clàssica” d'1,7 milions de vots a 1,5 milions. El més espectacular és que Reagrupament Nacional, l’extrema dreta que havia aconseguit quasi quatre milions de vots les darreres eleccions a l’Assemblea Nacional aquesta vegada ha obtingut 10 milions.
El sistema electoral francès ha designat que per nombre de diputats el Nou Front nacional és el guanyador amb 182 diputats, la formació liberal del president Macron en segona posició amb 168, Reagrupament Nacional tercers amb 143 i els Republicans, 45 diputats. Els que miràvem amb gran preocupació un possible govern de la ultradreta vam sentir-nos alleujats, tot i saber que establir majories parlamentàries serà difícil i encara més configurar un govern estable capaç de cohabitar amb la presidència de Macron.
Just aquests mateixos dies s’anunciava la creació d’una agrupació de partits ultres que tenen representació al Parlament Europeu i que amb el nom de “Patriotes d’Europa”, passen a ser el tercer grup amb més representació a Europa. Tampoc és casualitat que Viktor Orbán hagi utilitzat la presidència rotatòria de la UE per visitar (sense representar el pensament de la majoria d’estats europeus), Putin, Xi Jinping i Trump.
Si el diumenge hagués guanyat l'RN, i s’haguessin enfonsat totes les plataformes anomenades “republicanes”, tindríem una Le Pen proclamant-se capdavantera d’aquesta onada europea reaccionària i perillosa per a la cohesió social i per a la defensa dels drets humans en temes tan sensibles com la immigració, la defensa d’Ucraïna, les polítiques de canvi de model energètic, etc.
Vox juga en aquesta operació europea. Aquesta és la raó fonamental del trencament dels seus acords amb el PP. No és una trencadissa pels nens que s’acumulen en instal·lacions indignes a Canàries, és per tenir llibertat d’acció en la que serà la tercera formació europea i tots ells estan esperant una victòria de Trump el novembre per poder intervenir en el canvi de determinades polítiques mundials.
Les eleccions franceses van ser molt importants i el seu resultat ha donat menys solemnitat a tots els moviments ultres que tenien preparats per aquesta setmana. Però hem de ser conscients que els resultats de les eleccions franceses han donat un extraordinari resultat al Reagrupament Nacional i ho continuaran intentant.
Com ja he comentat moltes vegades, la ultradreta té una estratègia de fons i només amb polítiques de cohesió social i d’aconseguir major equitat podem disminuir la base electoral que dona suport i altaveus a aquestes formacions.