En el que un dia fou una ciutat pròspera de l’antiguitat, a Àqaba avui Jordània, s’hi ha produït una trobada diplomàtica sobre els temps presents d’un indret ensangonat anomenat Síria. Asseguts a la taula USA, ONU, UE, Turquia, Jordània, Aràbia Saudí, Iraq, Líban, Egipte, Emirats Àrabs, Qatar i Bahrain. No hi eren convidats ni Rússia ni Iran, els estats que han donat suport al règim de El Asad d’una Síria sotmesa a persecució i abús per la minoria governamental.
Entre lloses pesades, entre làpides gruixudes sembla que arriben alguns raigs de llum en un indret del món on fa 54 anys les dictadures encapçalades per la saga El Asad (primer el pare Hafez i després el fill Bashar) han sotmès a setges, bombardeigs, detencions, tortures, desaparicions.
Pel que ens ha arribat en les diverses cròniques periodístiques ens arriben descripcions terribles, que esgarrifa transcriure. Pàgines i pàgines de turments que fan dubtar que els éssers humans conservin humanitat. En alguns dels setges de ciutats s’han assassinat 40.000 persones en dues setmanes. Se’ns fa difícil creure que la pau i la convivència siguin els objectius de les tropes que han pres el Palau presidencial a Damasc.
Damasc, aquella ciutat de què ja tenim notícia fa més de sis mil anys, la més antiga del món i que ha estat capital de diversos califats, dinasties i emirats durant una llarguíssima i complicadíssima història. No és possible fer anàlisis fàcils d’una Síria on hi ha minories de conc branques de l’Islam, quatre branques del cristianisme i nou minories religioses més que ens situen en un panorama d’aliances i venjances infinites.
La fracció dels victoriosos Hayat Tahrir al Sham (HTS) prové de grups criminals com Al Nusra i d’Al-Qaeda i això crea tots els dubtes possibles. Ens ho hem de mirar amb tots els recels fins a veure si les intencions de respecte a totes les minories i a la llibertat de culte i d’expressió és creïble.
Aquests raigs de llum ens han deixat veure el que sospitàvem, però que quan t’ho mostren les càmeres de la televisió la confirmació és indubtable. Unes 100 presons subterrànies on es torturava fins a la mort o no se’ls alimentaven. La més coneguda d’aquestes presons ha estat la de Sednaya, però es xifren en un centenar aquest tipus de presons que encara no han estat obertes.
Síria s’ha convertit en aquests 54 anys en un indret de mort, on en tots els terrenys que s’excaven s'hi troben cadàvers i no s’entretenen a identificar. Es calculen en unes 100.000 persones desaparegudes que tots donen per morts més enllà de les xifres de morts que els diferents conflictes bèl·lics de l’exèrcit fidel a El Asdad hagi produït durant tots aquests anys de patiments.
Avui la població siriana és un ocell que no recorda perquè serveixen les ales, els alliberats no poden dormir perquè els malsons de les tortures sempre tornen i estronquen la nit i molts no veien la llum del sol des de fa una dècada. Poder parlar dels fills desapareguts sense morir a l'instant també és un símbol de canvi. Però aquest canvi podria ser efímer, només mentre s’estructura un nou govern i una nova cúpula militar
Però en la zona encara hi ha campaments de combatents d’Estat Islàmic, el Kurdistan continua dividit en tres estats, les autoanomenades Forces Democràtiques Síries, liderades per kurds controlen algunes instal·lacions petrolíferes amb el suport dels Estats Units i el missatge de la Unió Europea és que cal que el nou govern ha de respectar els drets humans i a totes les minories.
L’est de la Mediterrània és l’escenari de conflictes complexos i una geografia on es concentren demandes històriques relatades de manera diversa perquè diversos són els interessos geopolítics. Síria viu en un desconcert que no hauria de tornar a ser incubadora de grups terroristes internacionals. Ens mantindrem expectants i esperançats i veurem si els dies ens deceben.