La immigració és una de les paraules preferides de l’extrema dreta, en parlen contínuament, i últimament presenten dades i estadístiques que segons ells demostren les seves tesis racistes. Diuen que les dades no menteixen i que, per tant, totes els hauríem de fer cas i expulsar els immigrants, perquè són l’arrel de tots els problemes de la nostra societat. El problema és que les dades sí que “menteixen”, ja que s’han d’analitzar correctament. Estudiant-ne els biaixos, les seves declaracions són simplement racistes, xenòfobes i islamòfobes i són fàcilment desmuntables. Hi ha un camp dins l’economia que es dedica a estudiar els efectes de la immigració en diferents països i contextos i que, amb resultats robustos, ens pot ajudar a desmuntar aquestes afirmacions.

Fa un parell de setmanes, l’economista Santiago Sánchez-Pagés va fer un gran treball resumint diferents articles d’economia que estudiaven la relació entre immigració i delinqüència. En el seu article presentava resultats d’un estudi a 200 regions de 23 països europeus, entre ells Espanya, que demostraven que l’augment de la immigració no ocasiona un augment de les taxes de criminalitat en el país que la rep. A més, en el seu article resumeix altres estudis que demostren que el que determina les taxes de criminalitat és l’accés a oportunitats que poden tenir les persones immigrants. Una persona a qui se li nega l’oportunitat de treballar dignament, formar-se o accedir a l’habitatge serà més probable que participi en activitats criminals, independentment de la seva nacionalitat.

L’extrema dreta i la dreta, però també persones d’altres ideologies, defensen que la immigració augmenta les taxes de criminalitat basant-se en la proporció de població amb nacionalitat estrangera a les presons. Segons les dades publicades pel govern espanyol, el 28% dels condemnats i condemnades són de nacionalitat estrangera, mentre que representen el 14% de la població total. Fixar-se en aquesta dada, però, és erroni. Ignora el context i els biaixos que caracteritzen la nostra societat i la recollida de dades.

Per una banda, els estudis ens mostren com les persones estrangeres tenen més probabilitats de ser arrestades i menys probabilitats de tenir un judici just. El professor Sánchez-Pagés també ho explica a través de tres factors principals. Primer, les persones no regularitzades es comptabilitzen en les estadístiques de condemnes però no en les de població total. Per tant, quan es calculen els percentatges en la població total, aquestes persones no comptabilitzen dins del grup de població estrangera, de manera que semblen un percentatge més gran del que són realment respecte a la població total. Segon, les forces de seguretat i el sistema judicial tenen actituds discriminatòries cap a les persones estrangeres, que a més solen tenir pitjor representació legal, sobretot si tenen recursos econòmics escassos. En el cas espanyol, tant les forces de seguretat com el sistema judicial són institucions racistes. Només cal recordar les persones que la policia o els cossos de seguretat de les presons han assassinat o torturat per considerar-les estrangeres. Tercer i últim, en la majoria són homes i joves, que acostuma a ser el grup demogràfic que més delinqueix, independentment de la nacionalitat.

L’article del professor Sánchez-Pagés no només és interessant i rellevant pel recull d’articles d’economia i resultats causals que fa, sinó també per les respostes que dona als múltiples comentaris, sovint desinformats que no han llegit la seva entrada al blog. Amb molta paciència i capacitat didàctica, desmunta un per un els arguments repetits fins a l'avorriment per l’extrema dreta per fonamentar les seves opinions racistes i islamòfobes. Tant ha estat el qüestionament del mètode científic utilitzat pels articles citats que ha hagut de fer una altra entrada al blog explicant per què la correlació no és casualitat. Que dues coses passin una rere l’altra o a la vegada no significa que una sigui la causa de l’altra, sinó que hem d’utilitzar diverses eines estadístiques per demostrar que entre els dos esdeveniments existeix causalitat. A més, que totes coneguem o tinguem present un crim que va ser comès per una persona estrangera tampoc demostra que elles delinqueixin més, només que aquests casos reben més cobertura mediàtica i que nosaltres els recordem millor perquè confirmen un prejudici que ja teníem d’abans, és el biaix de confirmació.

Tot i això, els ultres continuen afirmant que les persones estrangeres cometen més agressions sexuals i que posen en risc les dones. Les dades mostren que la majoria de condemnats per delictes sexuals són nacionals, per exemple, tot i que aquestes dades segueixen patint els biaixos que he mencionat abans. A més, s’ha de tenir en compte que els condemnats no sempre són residents a Espanya, els britànics o alemanys que venen de vacances i cometen agressions sexuals també es comptabilitzen en les estadístiques de condemnats però no de població resident. De totes maneres, si el que els preocupa és el benestar de les dones, el que haurien de fer és donar suport a totes les víctimes d’agressions sexuals, i no només als casos que els hi interessen de forma partidista. Curiosament, mai fan referència al fet que el 27% de les víctimes de delictes sexuals són dones de nacionalitat estrangera, ni a com la seva condició les fa més vulnerables a les agressions.

El que sí que ha augmentat en els últims anys són els atacs racistes i/o xenòfobs. Segons dades del Ministeri, aquests van augmentar un 21% el 2024 respecte a l’any anterior, sent aquests els delictes d’odi més comuns, el 42% de les denúncies recollides. Molts més si tenim en compte que molta gent no denuncia. Tot i això, la relació entre immigració i taxes de criminalitat continua monopolitzant converses de bar, sobretaules i debats televisius. Tot i tenir les dades en contra, es permet que aquest discurs s’escampi mentre els atacs racistes com les batudes de Torre Pacheco es normalitzen. Al final, que la immigració augmenta la criminalitat simplement és una mentida que molts i moltes decideixen creure per justificar el seu racisme.