Tot el que soni a intervencionisme aixeca polseguera entre la dreta. Aquests dies ho hem tornat a comprovar amb les declaracions de la ministra Yolanda Díaz defensant que els restaurants haurien de tancar abans. La primera a reaccionar amb l’habilitat que la caracteritza, ha estat la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que a les xarxes socials es tornava a erigir en la gran defensora de les llibertats: “Ens volen puritans, materialistes, socialistes, sense ànima, sense llum i sense restaurants perquè els dona la gana. Avorrits i a casa”. Ràpidament, em va recordar a la reacció de José María Aznar, en un acte amb el sector del vi on, copa en mà, criticava l’última campanya de la DGT: “Qui m’ha de dir a mi les copes de vi que m’haig de beure, que em deixin beure tranquil!”.
En aquesta línia s’ha expressat el president de la patronal de l’Hostaleria a l'Estat, José Luis Yzuel, que fins i tot s’ha atrevit a dir que som l’enveja d’Europa, i que els països del nord ja voldrien assemblar-se a nosaltres i tancar els restaurants més enllà de la 1:00 de la matinada. Yzuel és el mateix que fa uns mesos no entenia que costés tant trobar cambrers, quan tota la vida s’ha treballat mitja jornada, és a dir de 12:00 del migdia a 00:00 de la nit. Amb aquestes declaracions ell mateix es retracta, no cal dir res més.
Escolto aquestes reaccions i m’inclino per intentar comprendre el que volia dir Díaz. Vull entendre, que tot i que desafortunada en la forma, el fons buscava reclamar condicions laborals dignes d’un sector, el dels serveis, del que tant depèn la nostra economia. Vull entendre que el problema no és que els restaurants estiguin oberts fins tard, sinó les condicions laborals amb què es treballa.
Segons l’Eurostat, Espanya és el país europeu en què més persones treballen després de les 18:00 de la tarda i això no ens fa més divertits, ens fa anar més cansats, dormir menys i pitjor. Qualsevol que hagi treballat en el sector de l'hostaleria, encara que sigui algun estiu com en la meva modesta experiència, sabrà que és una feina dura. Ni tots els cambrers estan explotats, ni podem negar la precarietat que acompanya al sector. Ni l’esquerra és avorrida, ni la dreta és la garant de les llibertats.
A favor de reduir les jornades abusives dels cambrers, i les dels advocats, i les dels periodistes i les dels jardiners, i les dels botiguers… a favor de divertir-nos fins tard, però no a qualsevol preu.
En aquesta línia s’ha expressat el president de la patronal de l’Hostaleria a l'Estat, José Luis Yzuel, que fins i tot s’ha atrevit a dir que som l’enveja d’Europa, i que els països del nord ja voldrien assemblar-se a nosaltres i tancar els restaurants més enllà de la 1:00 de la matinada. Yzuel és el mateix que fa uns mesos no entenia que costés tant trobar cambrers, quan tota la vida s’ha treballat mitja jornada, és a dir de 12:00 del migdia a 00:00 de la nit. Amb aquestes declaracions ell mateix es retracta, no cal dir res més.
Escolto aquestes reaccions i m’inclino per intentar comprendre el que volia dir Díaz. Vull entendre, que tot i que desafortunada en la forma, el fons buscava reclamar condicions laborals dignes d’un sector, el dels serveis, del que tant depèn la nostra economia. Vull entendre que el problema no és que els restaurants estiguin oberts fins tard, sinó les condicions laborals amb què es treballa.
Segons l’Eurostat, Espanya és el país europeu en què més persones treballen després de les 18:00 de la tarda i això no ens fa més divertits, ens fa anar més cansats, dormir menys i pitjor. Qualsevol que hagi treballat en el sector de l'hostaleria, encara que sigui algun estiu com en la meva modesta experiència, sabrà que és una feina dura. Ni tots els cambrers estan explotats, ni podem negar la precarietat que acompanya al sector. Ni l’esquerra és avorrida, ni la dreta és la garant de les llibertats.
A favor de reduir les jornades abusives dels cambrers, i les dels advocats, i les dels periodistes i les dels jardiners, i les dels botiguers… a favor de divertir-nos fins tard, però no a qualsevol preu.