“Canviem el Rumb. Posem Límits al Turisme”. Aquesta declaració d’intencions ha convocat a la manifestació d’avui diumenge 21 de juliol a les 19h a Palma. Les mobilitzacions que qüestionen les conseqüències del turisme i reivindiquen canvis que facin possible revertir la situació actual no deixen de créixer. Els darrers mesos s’han viscut a Las Palmas de Gran Canaria, Màlaga, Barcelona, Atenes, etc.
La convocatòria de Palma dona continuïtat la feina feta per la plataforma “Menys Turisme, Més Vida”, que ja ha organitzat altres mobilitzacions. La d’avui està sent convocada amb el suport de més d’un centenar d’entitats, col·lectius ecologistes, veïnals, sindicals, culturals, educatius... Aquestes reivindicacions, sorgides inicialment d’espais polítics associats a l’esquerra del PSOE ara fins i tot tenen el suport del mateix PSOE i del PP. Aquesta diversitat de suports, des de l’esquerra a la dreta, és senyal inequívoc de com una reivindicació sorgida des dels marges del poder institucional ha guanyat la centralitat. Avui costa negar els efectes negatius del turisme. Ara la disputa està a acordar què s’ha de fer a més de dir-ho. Què es farà per contrarestar els efectes negatius del turisme? Quina serà la coherència entre allò que es diu i allò que es fa?
Hi ha qui no comparteix els malestars i qui s’hi suma perquè tem el cost que li pot suposar no fer-ho. La crítica als efectes negatius del turisme ha guanyat la disputa per l’hegemonia discursiva. Quan des del PP o de les patronals vinculades al turisme s’assumeix que cal fer alguna cosa resulta molt evident aquest guany. Però això s’ha de concretar en actuacions transformadores si es vol que el canvi sigui efectiu. Per ara poc s’està fent. Una manera d’evitar avançar en els debats imprescindibles que necessitem és despitar amb la idea de la turismofòbia.
Pensant en la convocatòria d’avui, el govern balear del Partit Popular ha tornat a focalitzar l’atenció en la turismofòbia. S’utilitzen les imatges de manifestants disparant amb 'pistoletes' d’aigua a turistes durant la manifestació a Barcelona del 6 de juliol i els seus possibles negatius en el turisme, el suposat odi i violència que evidencien... Però aquestes manifestacions no es convoquen per turismofòbia o odi a la gent que fa turisme. Allò que es denuncia és la indústria d’un turisme crematístic, extractiu, desregulat... Un turisme que té com a objectiu la maximització de beneficis sense valorar els efectes negatius que genera. Aquest turisme va en contra de la vida.
No és turismofòbia allò que porta la gent a mobilitzar-se o a qüestionar el turisme, és la necessitat de poder viure. Aquest turisme no fa possible la sostenibilitat de la vida. El turisme és una expressió amb greus conseqüències de com una determinada manera d’entendre l’economia va contra la vida. Ja a la Grècia clàssica, molt abans del turisme que avui pateixen, ja hi havia qui distingia l’economia de la crematística. La crematística és la disciplina, les pràctiques, de guanyar riqueses, d’enriquir-se. D’enriquir-se per enriquir-se. L’economia era pensada com una altra cosa. L’economia es distingia de la crematística perquè lluny de buscar riqueses per tenir més riqueses, havia de buscar les riqueses necessàries per a la vida, per una bona vida. Un turisme que no es preocupi per les necessitats de la vida és un turisme que és un problema. Un turisme que genera greus efectes per a la vida no és un turisme que podem acceptar.
Cal assumir que ningú té solucions fàcils d’acceptar pel conjunt de la societat, ni fàcils d’aplicar. Les solucions que necessitem tenen el greu problema d’anar en contra de la nostra inèrcia, d’allò que fa dècades que fem. Es plantegen restriccions d’accessos a determinades zones, es parla de buscar un turisme “de qualitat”... Res d’això aporta les solucions que necessitem. El turisme crematístic, com l’economia crematística, han de canviar cap a pràctiques que tinguin com a prioritat, com a objectiu, la sostenibilitat de la vida. Les necessitats de la vida han de ser assegurades. La necessitat de l’habitatge, que els pisos turístics estan lluny de garantir. La necessitat de reduir les emissions de gasos causants de l’escalfament global, que l’augment de vols i desplaçaments estan lluny de garantir...
Com diuen des del GOB, el Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa nascut el 1973: “El canvi que reclamam no és de tipologia de turista, anhelam un model econòmic just, igualitari, que atengui l’actual crisi ecològica i social. Cal limitar i reduir el pes del sector turístic en el conjunt de l’economia a les Illes i garantir la redistribució dels beneficis que genera a costa del territori, recursos i persones. Que l’economia estigui al servei de la majoria social, que sigui plural, diversa i transformadora, que garanteixi els drets socials i el treball digne...”. Les crisis ecològiques i socials que vivim s'agreugen pel model turístic que tenim, per l’economia crematística. És urgent aprofundir en els debats que ens permetin garantir de manera efectiva les necessitats de la vida i no els beneficis econòmics. En massa ocasions confonen els beneficis econòmics amb les necessitats de la vida.