Més de 3.000 persones moren anualment a Catalunya per contaminació de l’aire. L’any 2023, no van arribar a 300 les que van morir en accidents de trànsit. Pot sorprendre, no obstant això, el desigual tracte d’aquestes morts. Afortunadament, la reducció del nombre de morts en els accidents de trànsit des de fa anys s’ha convertit en un objectiu. S’hi dediquen esforços, que sempre poden ser més, en diferents àmbits. Es treballa sobre les vies de circulació, sobre la seguretat dels vehicles, sobre la conscienciació de les persones que circulen... Què fem per reduir els milers de persones que moren cada any per efectes de la contaminació atmosfèrica?
Aquesta dada la feia pública fa poc una carta adreçada a les autoritats polítiques del nostre país. El text porta per títol: Preocupació de professionals de la salut per la mala qualitat de l’aire que respirem i com a subtítol: “Carta oberta als responsables polítics”. És una carta impulsada i redactada per la secció de Metges d’Acció Climàtica i Salut Planetària del Col·legi de Metges de Barcelona, la Societat Catalana de Pediatria de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i el Programa de recerca clima, contaminació atmosfèrica, natura i salut urbana de l’Institut de Salut Global de Barcelona. És una carta impulsada per la ciència, per la medicina, per qui investiga i tracta les malalties que causa la contaminació de l’aire. I és una carta que també ha tingut el suport d’associacions ciutadanes que des de l’activisme comparteixen aquesta preocupació i pressionen per resoldre-la: Eixample Respira i Revolta Escolar.
El coneixement que tenim és clar i contundent. La contaminació atmosfèrica és un dels principals problemes que afecta la salut de les persones a la nostra societat i al món. L'informe The State of Global Air 2024 quantifica en 8,1 milions les morts prematures a tot el món relacionades amb la contaminació atmosfèrica l’any 2021. Això la situa com a segona causa de mort global només per darrere de la hipertensió. La mala qualitat de l’aire causa la mort de persones que ja tenen algun altre problema de salut, aquesta mala qualitat de l’aire és clau per a la mort prematura. Però també està entre les causes de malalties cardiovasculars, respiratòries, i de càncers de pulmó, de ronyó, de bufeta i colorectals. També contribueix al desenvolupament de demència entre la gent gran; i entre la gent petita pot comportar el retard en el desenvolupament pulmonar i cognitiu, i desenvolupar malalties cròniques en el futur. També hi ha evidències científiques per afirmar que existeix una connexió entre la contaminació atmosfèrica i problemes de salut mental, incloent-hi, fins i tot, un increment en les taxes de suïcidi. La ciència ens ofereix tot aquest coneixement. Cal preguntar-se, doncs, perquè no estem actuant i com ho podem fer.
La carta acaba amb aquesta demanda: “En nom de la salut col·lectiva i del nostre futur comú, demanem als responsables polítics que es tracti el problema de la mala qualitat de l’aire amb coherència, seriositat, ambició i urgència per implementar les mesures que són necessàries per aconseguir un aire net saludable per a tota la ciutadania. Sumant esforços, podem crear un entorn on néixer, créixer, jugar i viure de manera saludable i sostenible.”
El mateix text apunta quin camí s’hauria de seguir. De la mateixa manera que davant de l’evidència científica dels mals causats pel tabac s’ha pogut actuar, ara s’ha de fer amb la contaminació de l’aire que respirem. Davant dels perills causats pel tabac s’han restringit els llocs on es pot fumar, s’ha prohibit la seva publicitat, s’han promogut tractaments per a qui ha generat una addicció, es promouen estils de vida saludables... Convindria afegir que en el cas del tabac es va començar a actuar amb un retard important i convindria recordar perquè vam actuar tard. Convé recordar el coneixement amagat per la indústria del tabac, el seu poder per promoure’n el consum, la seva determinació per obtenir grans beneficis sense preocupar-se dels greus mals que s’estaven originant.
Ara, necessitem polítiques públiques que facin possible reduir els nivells de contaminants atmosfèrics produïts principalment pels combustibles fòssils. És a dir, necessitem reduir les emissions produïdes pel transport, per la indústria, l’agricultura, i la crema de biomassa o fusta... A Catalunya es calcula que el trànsit rodat és la font responsable de més del 50% dels gasos i les partícules causants de la mala qualitat de l’aire. Necessitem polítiques públiques que redueixin aquestes emissions i facin possible una mobilitat i un model de vida i de producció que minimitzin o eliminen la presència d’aquests contaminants.
Disposem del coneixement científic que evidencia les morts, les malalties i les greus afectacions per a la vida de la gent que té la contaminació atmosfèrica causada per combustibles fòssils. Com també ens passa amb la crisi ecològica. Disposem del coneixement científic per saber què hem de fer per revertir aquesta situació. Com també ens passa amb la crisi ecològica. Necessitem disminuir decididament les emissions de gasos generats pels combustibles fòssils per reduir les greus afectacions que genera la contaminació atmosfèrica i l’escalfament global. Ens falten els valors, els principis, la política, per actuar i posar-hi remei. Actualment, vivim en una època en què encara domina la política contra la ciència. Necessitem que la política s’escolti i s’acompanyi de la ciència per fer possible un món on puguem viure.