Una mirada al dimarts al vespre podia fer pensar que era l'any 2017. Carles Puigdemont i Oriol Junqueras protagonitzaven dos actes polítics amb els seus partits respectius, que continuen capitanejant com si res no hagués passat. El primer, homenatjava el referèndum i la recepta que el va fer possible, basada també en la voluntat integradora de l'independentisme en un moment d'auge de l'extrema dreta. El segon, exposava la voluntat de ser candidat a la presidència de la Generalitat i plantejava una "nova entesa nacional" que recorda en certa manera a l'estratègia d'eixamplar la base que ERC va plantejar fa anys, amb un èxit relatiu. La independència, més enllà de dies concrets, no és ara una prioritat ni per a la majoria de la ciutadania ni tampoc per als dos principals partits del procés.
Tant Junts com ERC juguen de ple la partida de la negociació en el marc autonòmic, i pateixen de primera mà com n'és de complicat fer que els pactes es compleixin. A les portes de la negociació pressupostària, que no té garantit començar amb normalitat, els republicans reclamen concrecions sobre el finançament que depenen més de Madrid que no pas de Salvador Illa. De fet, a Catalunya s'avança en aquesta matèria i el Parlament ha aprovat un decret del Govern per enfortir l'Agència Tributària de Catalunya amb la mirada posada al nou model. El problema és que continua la incògnita de quina serà la proposta de Madrid, que hauria d'arribar aviat, i si hi haurà o no la majoria al Congrés per fer les reformes legals necessàries per reformar el sistema i que la Generalitat pugui recaptar l'IRPF.
Tot això depèn de Madrid. Com també la gestió catalana de l'aeroport del Prat. La carpeta, important per ERC, amenaça de seguir el camí del finançament. Aena ja ha dit que ni parlar-ne, de descentralitzar la gestió, perquè això va contra el marc normatiu actual i inquieta els accionistes. El caràcter publicoprivat de la gestora aeroportuària ho complica tot, perquè no pot prendre decisions que vagin en contra dels interessos dels seus inversors. El Govern, conscient que depèn dels vots dels republicans, fa equilibris, i manté que "hi ha marge" perquè la Generalitat tingui "més incidència" en la gestió del Prat sense tocar la llei. L'acord d'investidura diu que la Generalitat ha de tenir "un paper determinant" en les decisions sobre els aeroports catalans. La clau, de nou, la tindrà el govern espanyol, que controla el 51% d'Aena.
Tant el finançament, com l'aeroport, signats amb ERC, però també la delegació de les competències en immigració o l'oficialitat del català a Europa, acordats per Junts, evidencien els problemes de fer grans pactes aquí que en realitat depenen d'allà (de Madrid o fins i tot de Brussel·les). Sense concrecions en totes aquestes qüestions, res sembla indicar que hi hagi d'haver pressupostos, amb tot el que això implica. No tenir comptes en vigor és ja una normalitat a Catalunya i a Espanya, sigui per la dificultat dels governs d'articular majories o per la voluntat de marcar perfil polític que desgasti els executius. El resultat, però, és que els comptes de la Generalitat depenen en bona part dels gestos que faci Pedro Sánchez.
En aquest context és quan s'ha de fer visible la capacitat d'incidència d'Illa a la Moncloa per desbloquejar carpetes, i quan l'independentisme ha de fer pressió perquè el president català sigui exigent i Sánchez -que ja ha dit que continuarà governant hi hagi o no pressupostos- es mogui. La pressió té un límit: evitar que arribi un govern de PP i Vox a la Moncloa. Com que els pactes no depenen d'aquí, sinó d'allà, el color que governi Espanya és també determinant i l'independentisme, vuit anys després de l'1-O, és conscient que per molts recels que generi el PSOE, no serà pitjor que un govern de la dreta i l'extrema dreta. Aquesta és també la presó d'ERC i Junts quan el procés ja és història.