Opinió

Reis, migrants i pobres

«No ens hauria d'estranyar la condició de migrants de Maria, Josep i Jesús. Des de la prehistòria i fins avui, la condició de migrants ha configurat a l'ésser humà»

Jordi Mir
05 de gener de 2025, 19:00
Actualitzat: 19:28h

La Nit de Reis és una nit màgica per molts motius. La Nit de Reis és una nit que concentra les esperances i les il·lusions de molta canalla. L’hem convertit en un moment de recepció de regals que els Reis porten als reis i reines de la casa. És una celebració que no cal ser una persona cristiana, catòlica, creient en cap divinitat, per viure-la; forma part de les tradicions amb què moltes persones de la nostra societat ha crescut. Hi ha veus, organitzacions, partits polítics, que reivindiquen recuperar el caràcter religiós de Nadal. Volen viure Nadal amb més presència d’elements catòlics. Aquestes reivindicacions s’han d’entendre com a elements d’una disputa per les idees dominants. 

Aquestes reivindicacions del Nadal catòlic són fetes per persones, organitzacions o partits que també reivindiquen majors restriccions i reducció de drets de les persones migrants; que denuncien que a Catalunya viu una “substitució demogràfica”, seguint idees que arriben d’altres països i col·lectius identitaris d’extrema dreta. Sembla que aquestes persones, organitzacions o partits tenen poc present la història i els valors del cristianisme i el catolicisme que sorgeixen de la migració i la pobresa.  Un dels records dels Nadals de la meva infantesa que més presents tinc són les visites a les mostres de pessebres, de diorames. I allà hi havia moltes representacions de Josep i Maria buscant refugi, també un cop havia nascut Jesús fugint cap a Egipte. Josep, Maria i Jesús són migrants. 

No ens hauria d'estranyar la condició de migrants de Maria, Josep i Jesús. Al llarg de la història de la humanitat, des de la prehistòria fins avui, la condició de migrants ha configurat a l'ésser humà. La mateixa història de Catalunya no es pot entendre sense les constants migracions, emigracions i immigracions. Qui té la puresa per dir que una persona que neix a Catalunya, que viu a Catalunya, no té dret a viure-hi? Quina és aquesta puresa? Quantes identitats diferents han donat lloc que avui coneixem com a Catalunya? 

Aquesta persecució, estigmatització, criminalització, de persones que hi ha qui no considera “catalanes” no és nova, però ara viu una època de creixement. Aquesta persecució l’hem vist en un dels assumptes que més present ha estat en la conversa pública durant aquest Nadal, particularment a partir de les notícies dels primers naixements de l’any. Un segon assumpte que ha dominat el debat públic durant aquest Nadal ha estat les negociacions entre el PSOE i Junts per les competències vinculades a les persones immigrants que arriben a Catalunya.

Dos partits que es presenten com a progressistes, denominació que voldria dir alguna cosa relacionada amb el progrés de les persones, discutint sobre com limitar i restringir drets a les persones. Ho fan en nom del benestar de les persones. Però lluny de tenir un debat sobre què porta la gent a migrar, de com es garanteixen els drets de tothom, de què podem fer per tal que tothom visqui millor del que ho fa ara, l’objectiu a assolir sembla ser la restricció, la limitació, l’expulsió, identificar unes persones que per la seva condició de migrants i pobres no han de ser aquí.  

Tinguem present que la pobresa és un element clau en aquesta història, ho és avui i ho ha estat sempre. Pensem, especialment aquesta nit, que fins i tot hem convertit en Reis persones que no ho eren. Bona part del cristianisme, del catolicisme, ho ha tingut, i ho té, clar intentant estar al costat de qui més ho necessita. Tot i que el poder eclesial hagi estat majoritàriament al costat del poder de la gent rica. Com el poder polític. Sempre que s’ha pogut s’ha facilitat la migració de la gent rica i s’ha perseguit la de la gent pobre.  

Aquesta Nit de Reis, o qualsevol altre moment, seria una bona ocasió per tal que arribés a moltes cases, particularment aquelles amb dificultats per escoltar el conjunt de les necessitats de qui compartim aquest planeta, el llibre Oikia. Relats d’Infantesa (Indòmita-Raig Verd 2024). Massa periodisme, massa política, ens parla de les persones migrants que arriben a Catalunya sense donar-los veu. Massa periodisme, massa política, ataca i criminalitza aquestes persones. Oikia és una obra fonamental que fa possible que se sentin veus que habitualment no podem escoltar.

Un grup de persones joves ens expliquen com han crescut en entorns plens de dificultats abans d’arribar fins aquesta llar d’acollida a Girona. Relats d’infantesa que no ens volen fer por, ni explicar que tot sortirà bé. Relats d’infantesa per ajudar a entendre vides que potser no són les nostres, que no hem de criminalitzar i castigar encara més. Relats d’infantesa que ens haurien de fer entendre per què són tan importants les actuacions que acompanyin aquestes persones, que es preocupin de les seves necessitats. Un còmic escrit, il·lustrat i editat per gent diversa, amb molts orígens i històries molt diferents, que fa present com les migracions configurem qui som com a persones i societats. 

Aquesta Nit de Reis, o qualsevol altre moment, seria una bona ocasió per tal que arribés a moltes cases, particularment aquelles amb dificultats per escoltar el conjunt de les necessitats de qui compartim aquest planeta, la consciència que els drets han de ser universals. Si els drets no són universals som davant de privilegis de qui els pot gaudir. No podem voler els drets només per nosaltres. Ningú hauria de marxar per força de casa seva perquè no té les necessitats satisfetes. Tothom hauria de poder migrar i rebre una bona acollida.

Soc doctor en humanitats, professor a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i a la de Ciències Polítiques i de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Soc membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials (UPF) i l’Observatori del Sistema Universitari.

El més llegit