En el futbol (i en altres esports) és sovint tan important la batalla psicològica prèvia als partits com la mateixa preparació esportiva i tàctica. Els rivals aparentment més petits han de fer creure al favorit que pot perdre i això, sovint, és el primer pas per començar a fonamentar la victòria.

L'Estat feia mesos que propagava el missatge que el partit del referèndum el guanyaria sense baixar de l'autobús. La crisi de govern al Palau de la Generalitat inicialment va ser celebrada però ràpidament es va veure amb la preocupació. Sabien clarament que tots els consellers estan disposats a aconseguir que l'1 d'octubre hi hagi urnes, paperetes i col·legis (i amb els Mossos permetent-ho).

Ràpidament, el discurs ha començat a canviar. Els primers en fer-ho ha estat un PSOE que públicament ja ha assumit que l'1 d'octubre probablement es votarà –neguen, això sí, qualsevol validesa del resultat que se'n derivi-. També la proposta de crear una comissió d'estudi al Congrés per la reforma del model territorial abans de l'1-O sembla que, més enllà de seduir els catalans indecisos, ha provocat una esquerda al monolític front constitucionalista.

Rajoy ha interromput dues vegades les vacances –una des de Galícia mateix i un altre al tradicional despatx amb Felip VI- per assegurar que cridarà a capítol els ministres si la setmana vinent la mesa del Parlament accepta tramitar la llei del referèndum. La resposta del Govern ha estat clara: aplicarà la llei per celebrar l'1-O encara que el Tribunal Constitucional la suspengui. És allò de passar tota la pressió al rival.

Si l'escenari dibuixat pel conseller Josep Rull es compleix, Mariano Rajoy té un problema. Necessitarà començar a activar algunes de les mesures extraordinàries que ha dissenyat per aturar el procés. I, en principi, tot passa per utilitzar els nous poders atorgats al Tribunal Constitucional per sancionar o suspendre càrrecs electes. Una possibilitat que inquieta els magistrats i que demostra que, si el Govern manté el rumb, la pressió serà per a la Moncloa.