Per un grapat de vots, que no de dòlars, i en tot cas aquí hi ha hagut un grapat de vots comprats a cop de 100 euros o de dosis de droga. Per un grapat de vots, com quan després de saber com ha anat la rifa i veus que no t’ha tocat el premi que anhelaves, desitges que com a mínim et tornin els calers. Tot per un grapat de vots, perquè d’anar al davant o al darrere la cosa pot canviar. L’ordre dels factors en matèria electoral pot canviar el producte, pot capgirar alcaldies.

Hi ha llocs com a Sant Feliu de Buixalleu (la Selva) o a Xestalgar (els Serrans) al País Valencià ho han resolt llençant una moneda a l’aire. Però a la resta de municipis la cosa va a base pactes, i com diem ara n’hi deu haver més de quatre que es lamenten de no haver anat a votar, perquè vull pensar que el creixent nombres de vots en blanc o nuls són vots fets a consciència.

Com a consciència explica Pedro Sánchez, que ha fet aquesta convocatòria que ens ha deixat sense alè, sense acabar d’estudiar la conducta dels electors, sense sentir autocrítica dels partits -a excepció d’aquells alcaldables que ja sigui perquè no han repetit al càrrec, o perquè han patit un retrocés de vot han plegat-.

Però encara hi ha aquells que fan càlculs. Si les eleccions generals, poden acabar fent alcalde Xavier Trias, perquè tot i haver guanyat les locals, les sumes li podrien disputar la presidència del consistori, però potser l’elector no entendria algunes aliances, també li pot passar que d'aquí a un any li plantegin una moció de censura.

O ves a saber com van els somnis de tenir un grapat de vots més que el rival. Per què ha passat que Pedro Sánchez, tot i aprovar una pila de lleis de caràcter social i millora de drets, s’ha quedat amb un pam de nas arreu d’Espanya, o ERC que governa, també ha perdut suports? Tindran temps de desxifrar aquests “càstigs” dels seus electors, o ara ja en la cursa, no hi haurà marge de fer una anàlisi profunda, més enllà de l’espantall que si tu no hi vas ells tornen?

Costa aturar-se, perquè no hi ha ni temps. Potser el pànic pot ser un revulsiu. Com el que van viure a Terrassa el 25 de desembre del 1704, quan va caure un meteorit del cel, que es va veure de banda a banda del país, i va precedir la guerra de Successió.