Aquest dilluns s'ha conegut una nova sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a impartir en castellà una assignatura troncal addicional per a un estudiant de l'Escola Sant Jaume del Prat de Llobregat. La decisió va provocar una onada d'indignació entre el 99,9% de famílies que no tenen cap problema amb la immersió.
El nou embat judicial no és un fet aïllat. S'emmarca en un context de persecució política que recupera les tàctiques del franquisme, on la llengua i la cultura catalanes eren sistemàticament atacades i menystingudes. La justícia espanyola, lluny sumar a una solució política pacífica al conflicte territorial, aprofundeix en una línia de repressió que ignora els drets nacionals, lingüístics i culturals de Catalunya.
L'episodi més recent d'aquesta repressió és la maniobra del jutge instructor del cas Volhov, Joaquín Aguirre, que pretén excloure Carles Puigdemont de l'amnistia i obre una nova peça separada en la suposada trama russa. Aguirre s'inventa una nova acusació per a polítics, activistes, periodistes i empresaris: alta traïció, en un moviment que sembla més una operació de propaganda política que no pas una investigació seriosa.
Les acusacions de col·laboració amb Rússia per desestabilitzar l'estat espanyol són, com a mínim, inversemblants. La base de tot el procediment són retall de premsa ultra i converses informals de WhatsApp. Després de sis anys, Aguirre no ha trobat cap prova sòlida que sustenti aquestes acusacions. L'Audiència de Barcelona, de fet, va anul·lar recentment la pròrroga de la investigació i va ordenar que es tanqués el cas o s'enviés a judici, però Aguirre ha decidit seguir endavant amb noves diligències prospectives.
Tot plegat ens recorda que la imparcialitat de la justícia i la seva capacitat per actuar com a garant dels drets fonamentals és ciència-ficció en aquest racó de la Unió Europea. Aquesta situació evidencia la necessitat d'una reflexió profunda sobre el paper de la justícia en el conflicte polític català i la urgència d'una solució política que respecti els drets i la voluntat del poble català.
El nou atac a la llengua per part del TSJC i les maniobres judicials contra el moviment independentista són exemples clars de la pressió constant sobre la llengua i la cultura catalanes, així com de la persecució política que pateixen els líders sobiranistes. No hi haurà cap possibilitat d'una negociació real per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya si l'Estat no desmantella l'operació que va posar en marxa a partir de 2010, quan va encarregar als jutges la repressió del moviment independentista català.