Que el canvi climàtic és un fet científicament establert no es pot negar, però la resposta o el posicionament vers aquest fet, destaca Eloi Juvillà en el seu assaig Terra cremada. Revolució o extinció, s’ha convertit en una opció ideològica, en una guerra geopolítica que manté dos mons enfrontats en els quals l’important no és tant quins fets són certs o no, sinó en quina banda estic i quin relat em toca defensar. “En un món postveritat –diu Juvillà-, els punts de vista que apel·len les emocions i les creences personals són més influents que els fets objectius basats en l’evidència.” I és aquí on rau el perill, perquè contra qüestions de fe o d’ideologia serveixen ben poc les evidències científiques.
Avui, el canvi climàtic -els efectes provocats en les condicions climàtiques del nostre planeta, més o menys estables durant últim mil·lenni, degudes a l’alliberament a l’atmosfera de quantitats ingents de gasos que exalten l’efecte hivernacle- és una arma política. I, immersos en les eleccions americanes veiem, per exemple, com, als Estats Units, unes tres quartes parts dels membres del partit republicà en són negacionistes, del canvi climàtic, perquè cal oposar-se als demòcrates, que, molt majoritàriament, no en són.
I el negacionisme climàtic ens arruïna. Reporta Juvillà, que l’any 1988 en una ponència que presentava Isaac Asimov a l’Humanist Institut de Nova York, li van preguntar quin havia estat l’esdeveniment científic més important de l’any, i que va respondre que el més important encara no el podien saber, però que l’esdeveniment científic més interessant havia estat que, després d’un estiu calorós i una sequera, tothom comencés a parlar de “l’efecte hivernacle” quan ell ja feia més de vint anys que en parlava. Va explicar que els humans estem contribuint a l’efecte hivernacle de dues maneres: d’una banda, estem augmentant la concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera i, de l’altra, n’estem inhibint l’eliminació amb la tala massiva de boscos.
Un estudi presentat per l’Institut d’Investigació sobre l’Impacte Climàtic de la Universitat de Potsdam conclou que protegir el clima i fer les inversions necessàries per reduir les emissions és fins a sis vegades més barat que no fer-ho. Que si no fem res, calculen que l’empobriment global serà d’un 60% el 2100, i que l’Estat més perjudicat d’Europa serà Espanya perquè els efectes de l’escalfament global els últims 40 anys l’empobriran almenys un 18%.
Que la protecció del clima i les inversions en adaptació seran un requisit previ per a la pau i l’estabilitat ens ho demostra la tragèdia que vivim al País Valencià, a la qual s'agreuja l’actitud del seu govern: sense previsió, sense acció i sense reacció. Per això és que molt a gratcient la portada de Libération d’aquest cap de setmana parlava de “Les morts évitables”. I s’equivoca, diu Juvillà, qui veu en la protecció del clima i en les inversions en adaptació només una transformació, perquè la magnitud dels canvis que fan falta n’impossibiliten la consecució si no trasbalsem el sistema social i econòmic. “Quan hem de canviar el que mengem i comprem, la manera com ens movem i treballem, i, a més, ho hem de fer ràpid i contra el sistema dominant, estem davant d’una revolució”. I és que "la naturalesa és la cosa més salvatge que hi ha. La naturalesa i els homes" -diu Pla-. No hi ha explicació possible. O potser sí.