La sortida de Dani Alves de la presó pocs dies després d’haver-lo condemnat a quatre anys i mig per haver violat una noia ha indignat a bona part de la ciutadania i ha reobert el debat sobre el funcionament del sistema penitenciari. Per què ha sortit tan ràpidament?, perquè és ric i poderós?, la llibertat es pot comprar a cop de talonari?
La meva resposta pot semblar populista, però és la conclusió a la qual vaig arribar fent de voluntària a Quatre Camins. A la presó de joves bàsicament hi acaben els pobres. Durant tres anys, amb la bona gent de l’associació “Cedre” organitzàvem sortides de tot un dia amb una desena d’interns que donaven per tenir llargues converses molt gratificants per les dues parts.
La primera sorpresa va ser descobrir que entre aquells nois i nosaltres no hi havia tantes diferències i que si havien acabat a la presó, en molts casos, era perquè havien crescut sense referents, sense cap xarxa i sobretot sense prou recursos materials ni emocionals per reparar els errors comesos. La gran majoria eren joves migrants que havien entrat a la presó per robatoris o tràfic de drogues, sovint enganyats per alguna màfia. L’objectiu de les sortides era que gaudissin d’un dia sencer de llibertat sota la premissa que la presó hauria de ser un centre de reinserció i que tothom mereix una segona oportunitat.
Aquests dies penso en aquests nois i en quina lectura hauran fet del pagament d’un milió d’euros de Dani Alves per poder sortir de Brians 2. Tinc la sensació que hem perdut una oportunitat d’or per demostrar al món que els homes poderosos també compleixen condemna, que no tenim una justícia classista i que els diners no ho arreglen tot.
Admeto que no soc cap experta en lleis i tribunals. De fet, estic segura que la sortida de la presó d’Alves es pot justificar jurídicament, però de cara a la galeria no fa més que reafirmar el greuge del sistema. Una vegada més, s’envia el missatge que qui té recursos ho té tot més fàcil.
Amb la sentència d’Alves havíem aconseguit el més difícil: que la justícia es cregués la víctima i que res del que hagués pogut passar entre els dos justifiqués cap pràctica sexual que no fos consentida. Ara l’Alves és a casa. Una vegada més: pagant, Sant Pere canta.