M'agrada molt quan l'espanyolisme i el pseudofederalisme de casa nostra es posen incisius i pregunten a Puigdemont i companyia, exaltats, com pensen arribar a convertir Catalunya en un estat independent. En demanen els detalls en pro de la transparència i del dret dels catalans a saber-ho tot.
Consti que això de la transparència i tal i pasqual ho diuen ells, orgullosos de vetllar pel bé de la ciutadania, que bé necessitem que algú canti les quaranta a les cares visibles del procés i defensi els indefensos ciutadans, rucs nosaltres, que no sabem reclamar allò que ens mereixem.
M'agrada molt, aquest desfici transparentista, però quan m'emociona de debò és quan es converteix en un bumerang sarcàstic. No reclamen pas tanta transparència als Borbons, ni inquireixen què passa amb la quota de refugiats que Espanya es va comprometre a acollir i que es va demorant com si d'un tren de la Renfe es tractés.
Certament, aquest parell d'exemples seria barrejar una mica pomes i peres (alerta, que les dues són fruites i que, per tant, la mescla no és tan fora de lloc), però hi ha un altre cas que sí que és del tot escaient, i que fins i tot nosaltres, catalans que ara per ara formem part del Regne d'Espanya, tenim el dret a treure a la palestra. Perquè ho volem saber tot, també.
Què farà el govern espanyol quan es convoqui el referèndum d'autodeterminació? Què tenen previst més enllà de dir que no se celebrarà? Quan diuen que precintaran els col·legis electorals, com pretenen fer-ho? Hi enviaran la Guàrdia Civil? L'exèrcit? Compten que els Mossos d'Esquadra els faran la feina bruta? I en cas que la gent arrenqui els precintes, quines mesures pensen emprendre? Hi ha un pla ideat per aturar-ho, o continuaran limitant-se a afirmar que no hi haurà referèndum i punt? Suspendran la Generalitat? Com? Inhabilitaran tots els càrrecs públics que defensin el referèndum? Posaran a la presó qui gosi defensar el dret a l'autodeterminació? Quins edificis convertiran en presons per tancar-hi tota aquesta gentada? Qui pagarà els impostos, llavors?
Mentrestant es limiten a deixar anar globus sonda, però mai de manera oficial, que sembli un accident, que ells no hi tenen res a veure, pacifistes i demòcrates de tota la vida. Per aquesta funció ja tenen nombrosos altaveus, perquè siguin ells qui s'encarreguin d'esmentar els tancs i la cavalleria pesada, que la por és l'única trinxera a què es poden aferrar.
Sembla, doncs, que la tàctica és aquesta, però també sembla evident que n'haurien de fer molta, de por (molta!), per posar el fre a les demandes d'una part importantíssima dels catalans. Però aquest no és el tema, sinó que avui la cosa va de vares de mesurar. Qui demana transparència al nostre govern hauria d'exigir la mateixa a l'espanyol. I de moment, silenci, molt de silenci. I així, amb tot.
Consti que això de la transparència i tal i pasqual ho diuen ells, orgullosos de vetllar pel bé de la ciutadania, que bé necessitem que algú canti les quaranta a les cares visibles del procés i defensi els indefensos ciutadans, rucs nosaltres, que no sabem reclamar allò que ens mereixem.
M'agrada molt, aquest desfici transparentista, però quan m'emociona de debò és quan es converteix en un bumerang sarcàstic. No reclamen pas tanta transparència als Borbons, ni inquireixen què passa amb la quota de refugiats que Espanya es va comprometre a acollir i que es va demorant com si d'un tren de la Renfe es tractés.
Certament, aquest parell d'exemples seria barrejar una mica pomes i peres (alerta, que les dues són fruites i que, per tant, la mescla no és tan fora de lloc), però hi ha un altre cas que sí que és del tot escaient, i que fins i tot nosaltres, catalans que ara per ara formem part del Regne d'Espanya, tenim el dret a treure a la palestra. Perquè ho volem saber tot, també.
Què farà el govern espanyol quan es convoqui el referèndum d'autodeterminació? Què tenen previst més enllà de dir que no se celebrarà? Quan diuen que precintaran els col·legis electorals, com pretenen fer-ho? Hi enviaran la Guàrdia Civil? L'exèrcit? Compten que els Mossos d'Esquadra els faran la feina bruta? I en cas que la gent arrenqui els precintes, quines mesures pensen emprendre? Hi ha un pla ideat per aturar-ho, o continuaran limitant-se a afirmar que no hi haurà referèndum i punt? Suspendran la Generalitat? Com? Inhabilitaran tots els càrrecs públics que defensin el referèndum? Posaran a la presó qui gosi defensar el dret a l'autodeterminació? Quins edificis convertiran en presons per tancar-hi tota aquesta gentada? Qui pagarà els impostos, llavors?
Mentrestant es limiten a deixar anar globus sonda, però mai de manera oficial, que sembli un accident, que ells no hi tenen res a veure, pacifistes i demòcrates de tota la vida. Per aquesta funció ja tenen nombrosos altaveus, perquè siguin ells qui s'encarreguin d'esmentar els tancs i la cavalleria pesada, que la por és l'única trinxera a què es poden aferrar.
Sembla, doncs, que la tàctica és aquesta, però també sembla evident que n'haurien de fer molta, de por (molta!), per posar el fre a les demandes d'una part importantíssima dels catalans. Però aquest no és el tema, sinó que avui la cosa va de vares de mesurar. Qui demana transparència al nostre govern hauria d'exigir la mateixa a l'espanyol. I de moment, silenci, molt de silenci. I així, amb tot.