Més enllà del que representen les campanyes electorals, crec que tots plegats hauríem de fer una reflexió profunda al voltant de la cultura política del nostre país que, segons el meu parer, sempre ha estat sota mínims. L’enyorat Vázquez Montalbán sempre deia que als col·legis s’hauria de formar als nens i a les nenes perquè de grans puguin esdevenir éssers humans lliures. I que això també incloïa ensenyar-los a saber descodificar els missatges. Això tan català de saber destriar el gra de la palla. Perquè sense la descodificació el receptor esdevé un titella a mans del demagog de torn, del manipulador i, en definitiva, a la voluntat de qualsevol estúpid que mínimament domini l’oratòria. Si l’individu aprèn a saber descodificar és quan al manipulador li esdevindrà molt més complicat aprofitar-se del desconeixement i de la ignorància d’alguns.

Recordo una conferència de l’investigador i docent de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid, Víctor Sampedro, on aquest apuntava que els ciutadans, en el seu conjunt, acostumen a ser molt mandrosos i poc intel·ligents, perquè si aquests dediquessin una mínima part del seu temps a informar-se, a descodificar les notícies dels mitjans de comunicació, el polític mentider no ho tindria tan senzill a l’hora d’intentar aixecar-los la camisa. Sempre he pensat que una societat mínimament preparada, hauria de condemnar l’inepte i el mentider i sotmetre’l a un judici de valors. Crec per tant que si una part de la classe política és com és, en bona part també es degut a la ignorància volguda i a la manca d’esforç per part del ciutadà.

De debò que la gent ha de continuar consentint que la mentida, la calúmnia gratuïta i la desqualificació de tot i contra tot, tingui veu i fins i tot es premiï? I en aquest tema tan cabdal per a la construcció d’una societat lliure, crec que els mitjans de comunicació hi tenen molt a dir i molt a fer. Quin és el denominador comú que hauria de regir la relació entre els mitjans i la ciutadania?. La societat té dret a una informació veraç, contrastada i complerta?  Per què aleshores es permet que l’ocultisme, la desinformació intencionada, la manipulació i el sensacionalisme, campin lliurement pels nostres carrers i places?