Opinió
La veu de Nació

Rodalies, termòmetre de la «normalitat»

«La ciutadania no viu pendent de la titularitat del servei, de l'operadora o de qui mana realment o no mana: vol que els trens arribin a l'hora»

Pep Martí
17 de febrer de 2025, 19:51
Actualitzat: 19:52h

El Govern i ERC han posat fil a l’agulla per concretar els detalls sobre l’empresa mixta que ha de gestionar Rodalies de Catalunya. Serà al març quan es disposarà dels estatuts de la nova entitat, que s’espera que entri en funcionament abans que finalitzi aquest any. Es referma d’aquesta manera el compromís per al traspàs de la xarxa. 

Si les formes i l’escenografia són sempre significatius en política, aquí cal subratllar que el Govern de Salvador Illa ha convidat ERC a comparèixer de manera conjunta amb la consellera de Territori, Sílvia Paneque, a la seu del Departament. Ha estat la secretària general dels republicans, Elisenda Alamany, qui ha aparegut per explicar detalls de l’acord i posar en valor el paper del seu partit. 

Un dels missatges centrals de la compareixença informativa ha estat que la Generalitat tindrà la majoria en l’empresa. El seu president ho serà a proposta del Govern. Alamany ha destacat l’ambició “nacional” de l’acord i cal subratllar el que té d’assoliment d’un reclam de tota la societat catalana. Però cal dir aquí que en aquests moments els dos executius, l’espanyol i el català, comparteixen el mateix carnet polític. En cas de possible controvèrsia, no és agosarat suposar que el criteri del PSOE s’acabi imposant. Caldrà estar pendent de com s’exercirà a la pràctica la governança de l’empresa titular de Rodalies.

Però cal tenir en compte que la ciutadania no viu pendent de la titularitat del servei, de quina és l'operadora, de qui mana realment o qui no mana -tot i que certament aquest tema del poder no és gens negligible-. La gent sí que pateix en la seva quotidianitat el mal estat del servei, que s’havia convertit ja en un símbol del que no rutlla al país. En definitiva, vol que els trens vagin a l'hora. Aquesta és la qüestió essencial. 

Una xarxa de Rodalies que funcioni d’una manera homologable a la resta de països europeus és una estructura d’Estat. Si és així, serà també, i no és tema secundari, motiu d’autoestima nacional, tancant una colla d’anys en què molts treballadors acumulaven hores de nervis i estrès per les petites tortures de cada dia que representa una xarxa ferroviària degradada. El president Illa ha parlat sovint de “la revolució del bon govern i la normalitat”. Rodalies en serà un bon termòmetre. Si la Generalitat assumeix tot el serveix de Rodalies, està obligada a fer-ho millor. El contrari, després de dècades de reivindicació, seria un desastre i, per les forces catalanistes, una manera d’engegar-se un tret al peu. 

Vaig néixer a Barcelona el 1964, però els meus pares eren de la Masó, a l'Alt Camp. Soc llicenciat en Filosofia i Lletres (Història Contemporània) per la UAB. Vaig treballar molts anys al setmanari El Triangle, on vaig escriure bastant sobre temes d'Església. Abans, havia treballat a l'Arxiu Central del Departament de Governació, on vaig aprendre algunes coses de la funció pública. M'interessa el poder en tots els seus vessants i intento ser útil a la redacció de Política de Nació auscultant la dreta espanyola.

He escrit una biografia d'Antonio Maura (Ediciones B), una de breu de Josep Tarradellas (Fundació Irla), una història del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona i un recull d'entrevistes fetes a Nació (Catalunya, cap on vas?). El darrer llibre ha estat Els que manen, amb Miquel Macià, sobre 50 nissagues catalanes amb poder. He participat en diverses associacions del teixit cívic i he estat membre de diverses juntes directives de l'Ateneu Barcelonès, on he perdut i guanyat eleccions. M'agrada conspirar.

El més llegit