El Govern, la Cambra, el sector hostaler i fins i tot algun sindicat han considerat que la decisió de Ryanair de no tancar finalment la seva base a Girona és una "bona notícia". Doncs no l'és. És una pèssima notícia. I un pèssim símptoma, i també un pèssim precedent.

Ryanair seguirà finalment volant des de Girona, però només a canvi de clavar una puntada de peu als drets laborals dels seus treballadors, que han acceptat -ves, quin remei- estripar els seus contractes indefinits i passar a ser fixos-discontinus. Traduït: treballaran nou mesos, els altres tres estaran a l'atur, i l'empresa els anirà cridant cada temporada. Si vol. Ah, i perdran aquesta cosa tan bolxevic i tan molesta a l'hora d'acomiadar qui no abaixa convenientment el cap que s'anomena antiguitat.

Òbviament, és més positiu -o menys negatiu- per a l'economia de la zona que l'aerolínia no marxi. Però que una gran empresa pugui faci un xantatge d'aquest calibre als seus empleats, i que aquests no estiguin prou organitzats com per plantar-hi cara és un molt mal símptoma del moment de desprotecció dels treballadors. I un auguri d'un laissez faire encara més salvatge en un futur.

"No podrà fer el que li doni la gana", va dir al setembre el conseller Calvet, referint-se a les intencions de l'empresa -àmpliament subvencionada amb milions anuals diner públic, per cert- de presentar un ERO i tancar la barraca a Girona. No hi ha hagut ERO, però el que ha passat ha estat gairebé pitjor. I ha estat exactament el que li ha donat la reial gana a l'empresa.