Reunint-se amb el president, Carles Puigdemont, el que ha vingut a fer a Catalunya Pedro Sánchez és el gall dindi. És a dir, fer-se veure i desplegar les plomes majestuosament, enmig de l'estira-i-arronsa espanyol. El candidat del PSOE ja sabia què es dirien amb el president de la Generalitat, i que el màxim que en trauria seria un elogi a les formes. Per què fer el cerimonial? Per demostrar que ell és capaç de parlar amb tothom. 

L'estratègia és anar exagerant els trets negatius d'un Mariano Rajoy que ara paga el corró de la majoria absoluta. Amb Ciutadans agafat del braç, Pedro Sánchez segueix buscant la majoria del "canvi", que no de les esquerres i l'independentisme. I com més diferent es vegi del líder popular, més pressió entén que posa a Podem com el responsable de no treure, ja, Rajoy de la Moncloa.

Un altre interrogant que sorgeix és: quina necessitat té Puigdemont de rebre'l, si encara no és president espanyol? És més: per què el Govern de la Generalitat deixa tan clar que els agradaria veure'l de president, i no repetir l'experiència de Mariano Rajoy? És normal, lògic, de sentit comú que si es veuen possibilitats de tenir una convivència més serena, sense pagaments del FLA que venen dividits únicament per tocar la moral i complicar la vida, es vegi Sánchez amb bons ulls. Però, cal mostrar-ho tant? Sembla que n'esperem molt, i les coses mai no són gratis.