No ens descentrem. Les motivacions del president del govern espanyol per retirar-se a meditar durant uns dies no modifiquen el problema dels catalans. El problema és un estat que no funciona. I, per tant, és evident que s’ha de votar, i cal fer-ho en perspectiva catalana.
Sí, votaré. És clar que sí. Continuaré el ritual. Escoltaré amb atenció les coses que es diguin durant la campanya, per molt que acostumin a ser ficcions. Faré cas de la insubstituïble qualitat analítica dels comentaristes tertulians. Sé que amb més o menys gràcia diran el que ja sabem. Evidentment, m’entretindré seguint totes les enquestes tot i que dono per suposat que estan convenientment cuinades i sovint manipulades.
Davant de tot plegat, per a no perdre’m, faré servir el mètode immersiu. Consisteix a fer-me una llista de les qüestions imprescindibles per tal que Catalunya recuperi la voluntat de ser el que podria ser i no és. La voluntat de ser un país de referència en democràcia, justícia, prosperitat, benestar i universalitat. Així doncs, faré una llista de requisits als candidats i els aniré posant creuetes verdes. Qui n’obtingui més, tindrà el meu vot.
Donaré el meu vot a qui expliqui millor que el problema més punyent que tenim els catalans es diu estat espanyol. No continuem acceptant el relat de l’espanyolisme. El problema no som els catalans, ni la pretesa divisió dels catalans. Ni tan sols ho són els espanyols com a genèric. El problema, com ja he dit, és l’estat espanyol. És a dir, les estructures institucionals i l’establishment que el monopolitza. Per tant, no agafaré la papereta dels que insisteixin a dir que l’estat espanyol ens serveix. No ens serveix. I blanquejar-lo és el pitjor que podem fer pels nostres drets, llibertats i necessitats.
Donaré el meu vot a qui millor sàpiga explicar clarament i sense complexos el que necessita Catalunya. I el que necessita Catalunya és un estat com cal. Per tant, oposat a l’estat on estem inscrits. Posem-nos al cap una idea simple: en un món complex com l’actual, de xarxes globals, de desajustos geoestratègics és impossible resultar ben parat sense l’eina imprescindible d’un bon aparell públic estatal, capaç de treballar braç a braç amb la societat civil catalana. Ens cal un bon estat català.
Donaré el meu vot qui millor expliqui que un bon estat català no és la Generalitat, ni tan sols una mica millor finançada. No. L’estat que necessiten és integral, amb totes les funcions pròpies d’un estat. Ha de partir d’una idea inclusiva de catalanitat, i inexcusablement, ha d’administrar integralment els actius i els dèficits del país. És a dir, els interessos legítims de tota la ciutadania. Un estat democràtic amb poder real, sobirà.
Amb un executiu ben dotat, un legislatiu capaç de fer les lleis quan toca i en funció dels anhels reals de la ciutadania, i no cal dir un poder judicial que no es dediqui a posar pals a la roda a la voluntat de la gent. Un estat capaç d’organitzar la fiscalitat nacional (impostos, despesa pública, inversions i assignacions) en funció dels interessos nacionals i plena transparència.