El PSOE d’abans de la crisi econòmica ja no tornarà. Les primàries d’aquest diumenge a Ferraz serviran per a calibrar fins a quin punt els socialistes han entès que el canvi a l’estat espanyol ha vingut per a quedar-se. Els experts asseguren que el temps de les majories absolutes és història perquè el moviment de terres –procés independentista inclòs- ha estat tan profund que ha fet saltar pels aires el bipartidisme.

El diari digital Público explicava aquesta setmana una dada rellevant. Dels 386.000 joves espanyols que han fet els 18 anys després de les últimes eleccions generals, i que per tant ara votarien per primer cop, només un 8% optaria pel PSOE. Amb aquesta tendència generacional, es fa molt difícil imaginar que els socialistes –els lideri qui els lideri- tornin als 11 milions de vots del 2008, o fins i tot als 9,4 milions del 1996, l’any en què Aznar va arribar a la presidència. Toca superar urticàries polítiques per pactar.

Si Pedro Sánchez o Susana Díaz arriben algun dia a la Moncloa, a la taula del consell de ministres hi tindran polítics que no seran socialistes. A batzegades, després de perdre dues eleccions i cometre greus errors tàctics, l’ex-secretari general sembla que ho ha acceptat i modera el to cap a Podem. No deu ser fàcil perquè, més enllà de polítiques i d’egos, socialdemòcrates i comunistes porten a les espatlles una tradició que no s’esborra d’un dia per l’altre. La presidenta andalusa, que governa gràcies a Ciutadans, fa del cos a cos amb la formació morada un element de cohesió intern, que pot ser efectiu per a guanyar les primàries d’aquest diumenge però que és suïcida a mitjà termini.

Només els militants tenen la paraula, inclosos els del PSC. Seria bo que deixessin la nostàlgia a casa i votessin tenint clar que el cràter causat per la crisi ja només permet dos camins: o construir majories plurals d’esquerres, o apuntalar grans coalicions amb la dreta. La resta és enganyar. Les respostes que una via o l’altra oferiran als reptes plantejats també seran diferents, començant pel conflicte territorial. De fet, si guanya Sánchez, seria interessant que dilluns escoltés en directe Puigdemont, Junqueras i Romeva a Madrid. Seria, per damunt de tot, un gest d’autoritat democràtica de portes endins.