El primer govern tripartit sempre serà recordat com el del Dragon Khan, en referència a les anades i vingudes, a les declaracions i contradeclaracions que van acabar amb aquell executiu com el rosari de l'aurora. Malauradament, en el govern de Junts pel Sí, hi acaba d'haver un episodi que recorda aquella època. El vicepresident Junqueras plantejant de pujar el tram alt de l'IRPF, Convergència dient que ni parlar-ne i el president Puigdemont tancant-hi la porta després que la portaveu Munté ho hagués intentat salvar assenyalant que estava en fase d'estudi.
La millor notícia seria que, tot plegat, acabés convertint-se en una estratègia negociadora a l'hora de pactar els pressupostos amb la CUP. Però la veritat és que la cosa sembla anar més enllà. Pot ser un presagi, o el primer pas de l'alentiment del procés. En el pitjor dels casos, els partits independentistes ja haurien assumit que la legislatura no pot tirar endavant tal com està plantejada, i cadascun començaria a marcar perfil. CDC és qui sembla estar jugant més aquest paper, disparant contra la CUP per les demandes de desobediència. També és cert que la candidatura de l'esquerra independentista, a vegades, sembla sentir-s'hi molt bé, en aquest joc.
És difícil dir si s'estan posant les bases d'un nou govern d'esquerres a Catalunya. Però el cert és que els vasos comunicants entre ERC, la CUP i l'espai dels comuns s'estan reforçant, a mida que, de forma directament proporcional, es fa més gran la distància d'aquests sectors respecte Convergència. La guerra de declaracions entre Junqueras i Puigdemont pot acabar sent un toc d'alerta que converteixi aquest cas en una simple enganxada, o bé l'inici d'una pujada que acabarà amb unes muntanyes russes d'anar-hi i amb el procés, tal com està encarrilat, a fer punyetes. El temps dirà.
La millor notícia seria que, tot plegat, acabés convertint-se en una estratègia negociadora a l'hora de pactar els pressupostos amb la CUP. Però la veritat és que la cosa sembla anar més enllà. Pot ser un presagi, o el primer pas de l'alentiment del procés. En el pitjor dels casos, els partits independentistes ja haurien assumit que la legislatura no pot tirar endavant tal com està plantejada, i cadascun començaria a marcar perfil. CDC és qui sembla estar jugant més aquest paper, disparant contra la CUP per les demandes de desobediència. També és cert que la candidatura de l'esquerra independentista, a vegades, sembla sentir-s'hi molt bé, en aquest joc.
És difícil dir si s'estan posant les bases d'un nou govern d'esquerres a Catalunya. Però el cert és que els vasos comunicants entre ERC, la CUP i l'espai dels comuns s'estan reforçant, a mida que, de forma directament proporcional, es fa més gran la distància d'aquests sectors respecte Convergència. La guerra de declaracions entre Junqueras i Puigdemont pot acabar sent un toc d'alerta que converteixi aquest cas en una simple enganxada, o bé l'inici d'una pujada que acabarà amb unes muntanyes russes d'anar-hi i amb el procés, tal com està encarrilat, a fer punyetes. El temps dirà.