Enguany fa trenta anys de la primera entitat de base associativa de professionals (EBA) que va crear-se a Catalunya per autogestionar l'Àrea Bàsica de Salut de Vic Sud. La celebració del trentè aniversari ens permet analitzar com va gestar-se, el seu recorregut fins al present i fer-nos preguntes pel futur.
El llarg franquisme va fer retardar les reformes sanitàries a Espanya, a Catalunya, quaranta anys. Després de la Segona Guerra Mundial les democràcies europees inicien la configuració de l'estat del benestar, en especial, del sistema sanitari públic. L'any 1948, el Regne Unit configura el NHS, el Sistema Nacional de Salut, equiparable al que adopten els estats escandinaus. La fiscalitat al servei d'un sistema de salut d'accés universal i d'orientació també poblacional, en termes de salut pública.
L'any 1977, el president Tarradellas retorna de l'exili i restaura la Generalitat. En l'Estatut d'autonomia de Sau (1979) reclamen competències sanitàries a l'Estat per poder gestionar i disposar de recursos econòmics pel sistema sanitari, des de Catalunya. L'any 1980 s'aprovà el Mapa Sanitari de Catalunya, que consolidava un model descentralitzar ja prefigurat durant la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) i en Llei de Bases per l'Organització dels Serveis Sanitaris i Assistència Social de Catalunya, de l'any 1934, durant la Segona República.
L'any 1981, comencen els traspassos de les competències i dels recursos sanitaris de l'Estat a la Generalitat de Catalunya. L'any 1978, el Govern d'Espanya havia creat l'INSALUD, ens de gestió dels centres sanitaris vinculats a la Seguretat Social, sota el règim funcionarial i aquests són traspassats a la Generalitat que creà l'any 1983 l'Institut Català de la Salut, com organisme autònom vinculat a la Seguretat Social. El traspàs és de tots els professionals de la xarxa d'atenció primària dels centres de salut i dels vuit hospitals d'aguts, les Residències de la Seguretat Social (Hospitals Vall Hebron, Girona, Lleida, Tarragona, Tortosa, Badalona, Hospitalet i Viladecans), que representaven només el 30% dels llits hospitalaris de Catalunya. La formació MIR s'articulà el 1976 a Espanya i l'any 1978 l'especialitat de Medicina de Família.
L'any 1985, comença la reforma de l'atenció primària. El pes del model Insalud, ICS a Catalunya, capitalitza la xarxa de primària, abans de les lleis sanitàries espanyola i catalana i ha condicionat, a diferència de la xarxa hospitalària, sociosanitària i de salut mental, la menor diversitat de fórmules de gestió. La Constitució espanyola del 1978 configura el dret a la salut i les obligacions en aquesta matèria de l'Estat i de les CCAA. El model de concert Basc i foral a Navarra atorga una molt millor solució financera sanitària que a la resta, i entre aquestes comunitats autònomes, Catalunya.
L'any 1986, s'aprovà la Llei General de Sanitat (LGS) en el Congrés de Diputats, liderada pel PSOE amb el ministre Ernest Lluch, i amb la participació molt activa de Convergència i Unió i el PNB. L'Aliança Popular del moment va fer campanya en contra. El model escollit era el del NHS del Regne Unit i els països escandinaus. Els elements bàsics eren l'accés universal per a tothom, el finançament per impostos, sortint de la Seguretat Social i la descentralització a les comunitats autònomes.
La xarxa d'atenció primària esdevé important, però no es mimetitza el model del Regne Unit del NHS on els GPs Generals Practitioners, els metges de família esdevenen coordinadors dels centres de salut i responsables de la salut de la comunitat amb infermeres, assistents i farmacèutics. Aquest model d'atenció primària de GPs, més en mans dels professionals, més autogestionat és el que va inspirar posteriorment a les entitats de base associativa (EBAs) en la dècada dels noranta a Catalunya.
L'any 1990, s'aprovà, per unanimitat, la Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya (LLOSC). Aquesta consolida el model històric sanitari català, la universalitat d'accés, la separació de funcions de governança (Departament de Salut), la garantia de qualitat, equitat i eficiència en mans de l'asseguradora pública, Servei Català de la Salut, i la gestió en mans de proveïdors diversos. Durant el període 1980-1990 s'articulen els sistemes d'acreditació d'hospitals i sociosanitaris, models de compra i concertació. L'existència d'un organisme autònom com ICS, centralitzat, que no passa a ser empresa pública fins a l'any 2007 fa que la primària articulés menys mecanismes d'autonomia a cada Àrea Bàsica de la Salut (ABS) i de compra separada, per part del Servei Català de la Salut.
L'any 1995, es modifica la LLOSC amb el suport de CiU, PSC, PP, amb l'abstenció d'ERC i el vot en contra d'Iniciativa per Catalunya. Per permetre ABS autogestionades per professionals o per organitzacions sanitàries integrades (hospitals aguts, primària i en general sociosanitaris). Es varen produir reticències pseudoideològiques de l'Institut Català de la Salut, de l'Estat, dels sindicats, de la mesoestructura de control de la Generalitat, acusant de privatització que han anat perdurant irregularment en el temps.
L'any 1996, l'impuls professional liderat pel Dr. Ledesma, la determinació del Departament de Sanitat del moment (consellers Trias i Rius), la majoria parlamentària, el suport del Col·legi de Metges de Barcelona (amb el president Miquel Bruguera) i el suport polític de l'Ajuntament de Vic amb l'alcalde Jacint Codina, varen permetre crear la primera Àrea Bàsica de Salut, CAP Remei, autogestionada per una entitat, societat professional. Entitat base associativa (EBA). L’assignació dels recursos econòmics per part del Servei Català de la Salut anava directament a l’ABS-El Remei de Vic Sud. L'any 2000, Osona novament lidera la segona EBA, Centelles-Alt Congost i, en aquest mateix any, l'EBA de Sardenya, a Barcelona ciutat.
Durant la segona part de la dècada dels noranta es van creant la gestió de centres d'atenció primària des de OSIs, organitzacions sanitàries integrades, a Sabadell, Terrassa, Reus, Baix Empordà. Entre altres, amb el suport de les patronals, Consorci Hospitalari i Unió Catalana d'Hospitals del moment.
Diferents estudis, entre el 2002 fins a l'actualitat, avalen els resultats en salut, l'ètica de gestió dels recursos econòmics, la satisfacció dels pacients, les comunitats que serveixen i el suport dels professionals que hi treballen. L'any 2002. L'informe de la Sindicatura de Greuges, l'any 2006, Institut d'Estudis de la Salut, els successius estudis de la Central de Resultats des del 2010 i la tesi doctoral "Les entitats de base associativa, una aportació d'Osona a la sanitat catalana" del Dr. Iruela, dirigida pel Dr. Arimany, avalen la qualitat, l'equitat i l'eficiència ètica del model.
Durant aquestes tres dècades, la població de Vic ha crescut, s'ha fet molt diversa i envellida. L'any 1996, Vic tenia 30.000 habitants i actualment supera els 50.000. El Centre de Salut del Remei ha sigut un exemple de capacitat d'adaptabilitat als canvis, de centre docent, de compromís i base comunitaris, amb clares direccions-gestors (Dr. Ledesma, Dra. Serrarols i Dra. Aulet, actualment). Malgrat tanta complexitat poblacional amb un percentatge d'immigració superior al 30% i desigualtat social, els resultats dels indicadors clínics i d'eficiència del CAP del Remei són dels millors de Catalunya. El model de més autonomia clínica i de gestió professional de les EBAS ha inspirat altres models com el CAPSBE, Consorci d'atenció primària de l'Eixample Esquerra entre ICS i Hospital Clínic i el CASAP, Consorci Castelldefels Salut entre ICS i ajuntament. Actualment, l'atenció primària de salut catalana és gestionada per ICS (80%), 13 EBAS i OSIs.
L'any 1996, Vic Sud va estrenar innovació, compromís i autogestió professional, economia social dins el sistema públic. Osona sempre s'ofereix per pivotar innovacions: desplegament dels Mossos Esquadra, compra assignació capitativa poblacional per part del Servei Català de la Salut, sistemes d'informació compartits sanitaris i socials, nova Facultat de Medicina de servei públic de base territorial de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC, universitat de patronat municipalista participada per la Generalitat), el CAP Remei centre universitari de primària i fundador de l'Institut de Recerca en Salut i en Ciències de la Vida de la Catalunya Central, Centre Salut Integral de Referència (CSUR) dins el projecte del Departament de Salut CAIROS, modelitzant millores per les persones amb dependència.
En moments de fragilitats del sistema sanitari públic de Catalunya, de necessitat de transformacions, de malestar professional l'anàlisi de models d'autogestió des del professionalisme caldria que fossin valorats.