Des que Elon Musk, l’home més ric del món en dòlars i en atenció mediàtica, va comprar Twitter per més de 44.000 milions de dòlars, els insults a ciutadans negres han passat d’una mitjana diària de 1.282 a 3.876; a homosexuals, de 2.506 a 3.964, i els continguts antisistema han augmentat més del 61%. Totes aquestes dades les ha elaborades el The New York Times, que s’ha basat en els informes del Center for Countering Digital Hate, entre altres fonts.
Com és sabut, Musk va amnistiar els comptes tancats per haver difós amenaces, insults, incitar a l’odi, a la violència, per promoure cops d’estats i un llarg etcètera. També ha aixecat el veto a informació falsa relacionada amb la COVID, cosa que preocupa molt els responsables de salut pública. La setmana passada, Musk, que es vanta de promoure i demandar la llibertat d’expressió sense límits, va haver de tancar el compte del seu amic Kanye West, un raper sonat necessitat urgentment d’atenció psiquiàtrica.
West, entrevistat per l’ultradretà i delinqüent condemnat de les ones Alex Jones, va declarar el seu amor per Hitler per les seves “qualitats redemptores”, va negar l’holocaust i moltes més bestieses. A més, per si no n’hagués tingut prou, va publicar a Twitter una esvàstica que sortia de l’estrella de David. I Musk va fer el que diu que no vol fer. Personalment, soc dels que consideren que a l’empara de la llibertat d’expressió no es pot dir el que et passi pel cap, de la mateixa manera, que soc dels que considera que els periodistes tenim responsabilitat social, cosa que a alguns el seu compte corrent els fa oblidar amb facilitat.
A causa del munt de hienes digitals que hi ha, de persones carregades d’odi, de malalts camuflats en pseudònims, en més d’una ocasió he estat temptat d’abandonar les xarxes socials, sobretot, Twitter. Finalment, no ho he fet, però ho puc fer, si Musk m’hi obliga a causa d’algunes de les seves decisions o de com pugui anar evolucionant aquests mitjà. Encara que, pel que va dient i fa, el seu biaix és emparar els que promouen cops d’estat com Donald Trump, i això em fa ser pessimista.
No tinc clar si les xarxes socials ens han fet més lliures i més responsables. No tinc clar si han enriquit el debat. Soc sincer, no ho tinc clar. Professionalment, en alguns casos m’han ajudat, és a dir, m’han fet conèixer realitats que desconeixia o personatges que no hagués trobat mai. En d’altres, m’estimo més no parlar-ne. L’altre dia, un bon professor i una bona persona, Joan Queralt, va publicar el seu últim tuit per anunciar que tancava el seu compte, perquè hi ha massa haters. Un dels comentaris al seu anunci va ser: “Ho entenc. Si jo tingués una filla com Argelia Queralt, també ho faria”, i un munt de likes. No crec que calgui afegir res més.
Com és sabut, Musk va amnistiar els comptes tancats per haver difós amenaces, insults, incitar a l’odi, a la violència, per promoure cops d’estats i un llarg etcètera. També ha aixecat el veto a informació falsa relacionada amb la COVID, cosa que preocupa molt els responsables de salut pública. La setmana passada, Musk, que es vanta de promoure i demandar la llibertat d’expressió sense límits, va haver de tancar el compte del seu amic Kanye West, un raper sonat necessitat urgentment d’atenció psiquiàtrica.
West, entrevistat per l’ultradretà i delinqüent condemnat de les ones Alex Jones, va declarar el seu amor per Hitler per les seves “qualitats redemptores”, va negar l’holocaust i moltes més bestieses. A més, per si no n’hagués tingut prou, va publicar a Twitter una esvàstica que sortia de l’estrella de David. I Musk va fer el que diu que no vol fer. Personalment, soc dels que consideren que a l’empara de la llibertat d’expressió no es pot dir el que et passi pel cap, de la mateixa manera, que soc dels que considera que els periodistes tenim responsabilitat social, cosa que a alguns el seu compte corrent els fa oblidar amb facilitat.
A causa del munt de hienes digitals que hi ha, de persones carregades d’odi, de malalts camuflats en pseudònims, en més d’una ocasió he estat temptat d’abandonar les xarxes socials, sobretot, Twitter. Finalment, no ho he fet, però ho puc fer, si Musk m’hi obliga a causa d’algunes de les seves decisions o de com pugui anar evolucionant aquests mitjà. Encara que, pel que va dient i fa, el seu biaix és emparar els que promouen cops d’estat com Donald Trump, i això em fa ser pessimista.
No tinc clar si les xarxes socials ens han fet més lliures i més responsables. No tinc clar si han enriquit el debat. Soc sincer, no ho tinc clar. Professionalment, en alguns casos m’han ajudat, és a dir, m’han fet conèixer realitats que desconeixia o personatges que no hagués trobat mai. En d’altres, m’estimo més no parlar-ne. L’altre dia, un bon professor i una bona persona, Joan Queralt, va publicar el seu últim tuit per anunciar que tancava el seu compte, perquè hi ha massa haters. Un dels comentaris al seu anunci va ser: “Ho entenc. Si jo tingués una filla com Argelia Queralt, també ho faria”, i un munt de likes. No crec que calgui afegir res més.