Fa calor per ser octubre, però l'hivern arribarà per a tots. Si res no ho atura, a finals de setmana el president de la Generalitat i els seus consellers seran cessats. I si Carles Puigdemont declara la independència, la Fiscalia demanarà "mesures cautelars severes" fins que sigui jutjat per rebel·lió. Tot s'accelera i entrem en una fase de conseqüències imprevisibles. El nus a l'estómac fa dies que dura.
Unes eleccions frenarien 'in extremis' el 155? Pablo Casado, crescut a l'ombra de José María Aznar i Esperanza Aguirre, ja ha dit que no. El president Tarradellas, que va tornar a Catalunya ara fa 40 anys, es posaria les mans al capdavant del nul sentit d'Estat dels qui es reclamen tothora hereus de Suárez. El PP, però, ha fet càlculs: ja ha activat el 155 i ara no té cap incentiu per deixar anar la presa.
En aquest moment del partit, a la dreta espanyola totes li ponen. Ja no es parla de Gürtel. Europa, traint els seus ideals fundacionals, ha acceptat la violència policial de l'1 d'octubre. El canvi de seus socials d'empreses està beneficiant bàsicament la Comunitat de Madrid -governada pel PP- segons ha publicat La Vanguardia. El PSOE, sense consulta a la militància, s'ha plegat als dictats de la Moncloa i la Zarzuela, fet que impedeix per a molt temps un bloc alternatiu d'esquerres que pugui desbancar Mariano Rajoy del poder, com explicava el politòleg Oriol Bartomeus a l'Ara aquest cap de setmana. A més, Pedro Sánchez ha oblidat que sense els vots de Catalunya no serà mai president.
Els populars es freguen les mans perquè estan a punt de culminar un projecte ideològic, cuinat a foc lent. Acaricien la idea d'arribar als fogons de l'autogovern català, després de fracassar a les urnes. Avui tenen el pretext per fer-ho, després d'anys de treballar per arribar on som ara. El PP va promoure una recollida de signatures contra l'Estatut per desgastar Zapatero; va pagar falques a les ràdios andaluses atiant la catalanofòbia; va negar-se, el 2012, a parlar d'un nou sistema de finançament per a Catalunya; va impedir el debat sobre la reforma constitucional al Congrés quan hi era a temps, i ha recentralitzat l'estat autonòmic a cop de recurs al TC, divendres rere divendres.
La dreta ha segrestat la política a Espanya i ara en tanca el forrellat, definitivament, amb el 155. Comença un llarg hivern, del qual Catalunya se'n sortirà perquè, com ens recorda el retorn de Tarradellas, el nostre autogovern no neix amb la Constitució. Els ciutadans de fora de Catalunya, però, també en pagaran un preu molt alt. La seva inacció els ha deixat sense alternativa política, amb una salut democràtica molt tocada i amb un allunyament sentimental entre Barcelona i Madrid difícil de refer. Potser algun dia, quan els retorni el bumerang, reconeixeran l'error de no haver fet més per trobar una sortida política a les legítimes reivindicacions de milions de catalans davant la sordesa del govern de l'Estat.
Unes eleccions frenarien 'in extremis' el 155? Pablo Casado, crescut a l'ombra de José María Aznar i Esperanza Aguirre, ja ha dit que no. El president Tarradellas, que va tornar a Catalunya ara fa 40 anys, es posaria les mans al capdavant del nul sentit d'Estat dels qui es reclamen tothora hereus de Suárez. El PP, però, ha fet càlculs: ja ha activat el 155 i ara no té cap incentiu per deixar anar la presa.
En aquest moment del partit, a la dreta espanyola totes li ponen. Ja no es parla de Gürtel. Europa, traint els seus ideals fundacionals, ha acceptat la violència policial de l'1 d'octubre. El canvi de seus socials d'empreses està beneficiant bàsicament la Comunitat de Madrid -governada pel PP- segons ha publicat La Vanguardia. El PSOE, sense consulta a la militància, s'ha plegat als dictats de la Moncloa i la Zarzuela, fet que impedeix per a molt temps un bloc alternatiu d'esquerres que pugui desbancar Mariano Rajoy del poder, com explicava el politòleg Oriol Bartomeus a l'Ara aquest cap de setmana. A més, Pedro Sánchez ha oblidat que sense els vots de Catalunya no serà mai president.
Els populars es freguen les mans perquè estan a punt de culminar un projecte ideològic, cuinat a foc lent. Acaricien la idea d'arribar als fogons de l'autogovern català, després de fracassar a les urnes. Avui tenen el pretext per fer-ho, després d'anys de treballar per arribar on som ara. El PP va promoure una recollida de signatures contra l'Estatut per desgastar Zapatero; va pagar falques a les ràdios andaluses atiant la catalanofòbia; va negar-se, el 2012, a parlar d'un nou sistema de finançament per a Catalunya; va impedir el debat sobre la reforma constitucional al Congrés quan hi era a temps, i ha recentralitzat l'estat autonòmic a cop de recurs al TC, divendres rere divendres.
La dreta ha segrestat la política a Espanya i ara en tanca el forrellat, definitivament, amb el 155. Comença un llarg hivern, del qual Catalunya se'n sortirà perquè, com ens recorda el retorn de Tarradellas, el nostre autogovern no neix amb la Constitució. Els ciutadans de fora de Catalunya, però, també en pagaran un preu molt alt. La seva inacció els ha deixat sense alternativa política, amb una salut democràtica molt tocada i amb un allunyament sentimental entre Barcelona i Madrid difícil de refer. Potser algun dia, quan els retorni el bumerang, reconeixeran l'error de no haver fet més per trobar una sortida política a les legítimes reivindicacions de milions de catalans davant la sordesa del govern de l'Estat.