Fa uns dies amb un amic vam anar a passejar per Collserola, que és de les poques coses que es pot fer en aquests temps en què està prohibit divertir-se. Quan ens vam acomiadar, vaig assenyalar que no havíem parlat de política ni un segon (abans ho fèiem sovint), i ell em va contestar que ara li és completament aliena. "És una cosa que passa a altra gent", em va dir.

Molts dels meus amics estan en aquest punt i han optat per concentrar-se en les seves feines i la seva família, almenys fins que valgui la pena tornar a implicar-se en la cosa pública, un cop totes les impostures s'hagin acabat de despullar i la política catalana hagi tocat fons de debò.

Hi he pensat molt aquesta setmana de negociacions en què semblava que ni tan sols els propis negociadors tinguessin interès a formar govern. És com si la política catalana fes mandra fins i tot als partits que representa que han de governar, conscients que ara ja no cal que facin veure qui sap què per aconseguir uns quants escons i per tant uns quants càrrecs: la gent els continuarà votant, i si no els ha de votar a ells no anirà a votar, i per tant no cal patir. "El dia de la marmota" del procés, que deien alguns, serà una broma al costat dels anys que venen.

Mentre no canviïn els actors i s'adreci el conflicte de fons, la política catalana no farà més que degradar-se. Els qui esperaven les eleccions del 14-F amb delit per "començar a parlar de gestió" ja veuen com sonaven de ridícules les seves proclames. Els polítics anomenats independentistes, que sembla que seguirien guanyant eleccions encara que presentessin una cadira, no tenen cap incentiu per gestionar bé perquè sempre podran fer putaespanyisme i invocar l'"ells o nosaltres".

Amb tot, Junts s'absté per fer veure que apuja el preu del govern, com si això hagués d'augmentar-ne el valor i com si Borràs no fos presidenta del Parlament en virtut d'aquest pacte. D'alguna manera han de dissimular que tot gira entorn del repartiment de conselleries i direccions generals. La gesticulació serà cada vegada més grandiloqüent i més grotesca, i això no ha fet més que començar.