Fa uns anys em divertia buscar innocentades als mitjans el 28 de desembre. Pensava que era l’únic dia de l’any amb notícies estrafolàries. No solament m’agradava llegir-les, sinó després, quan vaig començar a fer de periodista, també em semblava divertit buscar-ne per fer als informatius.
Especialment gracioses van ser les circumstàncies que van envoltar algunes de les que vam emetre a Ràdio Televisió d’Andorra. D’entre les que vam fer, en recordo tres perquè en el moment ens van semblar impossibles de creure perquè eren molt marcianes. El més divertit de tot, però, és que es van acabar fent realitat.
Fa quasi 20 anys ens vam inventar que Andorra demanaria uns Jocs Olímpics i es va arribar a dur a terme un projecte per presentar-hi candidatura. També vam relatar que s’encunyarien monedes d’euro amb alguna imatge icònica del Principat –qui s’ho havia de creure?– i al cap d’uns anys vam poder veure circular euros amb isards, mostres del romànic, la Casa de la Vall (Parlament) i l’escut d’Andorra. I la més grossa: vam dir que Andorra aniria a Eurovisió i també va acabar passant.
Hi ha notícies que són tan desconcertants que no pensaríem mai que es poguessin fer realitat. No cada dia és 28 de desembre, però si repassem hemeroteca d’aquest 2018, ho pot semblar.
Que els Jordis faci 436 dies que són a la presó, per exemple. I que la resta de presos polítics faci també molts mesos que dormen entre reixes. O que uns altres representants polítics escollits pels catalans faci més d’un any que no poden creuar la frontera per entrar a casa seva. Totes aquestes circumstàncies semblen innocentades. Però no de les que fan riure, sinó de les que van més enllà de l’humor negre. Com a les bromes de pell de plàtan a terra que trepitges i caus i que no fan riure sinó que causen dolor.
En quin país del món podríem trobar polítics empresonats arran d’una fal·làcia? Els han deixat fora del joc polític –i de la seva vida personal– per un suposat delicte construït d'acord amb una prohibició de referèndum que no existeix des de 2005, any en què el govern de Zapatero la va eliminar del Codi Penal. I als Jordis els han apartat també segons una altra ficció, la d’una violència que, no solament no van fomentar, sinó que van prevenir.
En un any de constants 28 de desembres, ens fa vergonya també veure l’augment de vots d’un partit feixista, masclista, homòfob i xenòfob com ho és Vox. El seu nom, “veu” en llatí, viola i es carrega qualsevol principi democràtic, el que hauria de vetllar per escoltar les veus que s’apaguen, les veus que estan minoritzades, les que necessiten l’atenció dels polítics, no solament les que criden més.
I ens atemoreix la possibilitat que el 2019 hàgim de tornar a llegir sobre violacions salvatges que es queden en simples abusos sexuals. Seria una innocentada molt bèstia haver de tornar a llegir que una noia ha gaudit enmig de cinc animals només perquè no ha vocalitzat clarament un "no", malgrat que aquesta colla no va poder demostrar cap "sí" i que li va robar el mòbil després perquè no pogués denunciar.
Especialment gracioses van ser les circumstàncies que van envoltar algunes de les que vam emetre a Ràdio Televisió d’Andorra. D’entre les que vam fer, en recordo tres perquè en el moment ens van semblar impossibles de creure perquè eren molt marcianes. El més divertit de tot, però, és que es van acabar fent realitat.
Fa quasi 20 anys ens vam inventar que Andorra demanaria uns Jocs Olímpics i es va arribar a dur a terme un projecte per presentar-hi candidatura. També vam relatar que s’encunyarien monedes d’euro amb alguna imatge icònica del Principat –qui s’ho havia de creure?– i al cap d’uns anys vam poder veure circular euros amb isards, mostres del romànic, la Casa de la Vall (Parlament) i l’escut d’Andorra. I la més grossa: vam dir que Andorra aniria a Eurovisió i també va acabar passant.
Hi ha notícies que són tan desconcertants que no pensaríem mai que es poguessin fer realitat. No cada dia és 28 de desembre, però si repassem hemeroteca d’aquest 2018, ho pot semblar.
Que els Jordis faci 436 dies que són a la presó, per exemple. I que la resta de presos polítics faci també molts mesos que dormen entre reixes. O que uns altres representants polítics escollits pels catalans faci més d’un any que no poden creuar la frontera per entrar a casa seva. Totes aquestes circumstàncies semblen innocentades. Però no de les que fan riure, sinó de les que van més enllà de l’humor negre. Com a les bromes de pell de plàtan a terra que trepitges i caus i que no fan riure sinó que causen dolor.
En quin país del món podríem trobar polítics empresonats arran d’una fal·làcia? Els han deixat fora del joc polític –i de la seva vida personal– per un suposat delicte construït d'acord amb una prohibició de referèndum que no existeix des de 2005, any en què el govern de Zapatero la va eliminar del Codi Penal. I als Jordis els han apartat també segons una altra ficció, la d’una violència que, no solament no van fomentar, sinó que van prevenir.
En un any de constants 28 de desembres, ens fa vergonya també veure l’augment de vots d’un partit feixista, masclista, homòfob i xenòfob com ho és Vox. El seu nom, “veu” en llatí, viola i es carrega qualsevol principi democràtic, el que hauria de vetllar per escoltar les veus que s’apaguen, les veus que estan minoritzades, les que necessiten l’atenció dels polítics, no solament les que criden més.
I ens atemoreix la possibilitat que el 2019 hàgim de tornar a llegir sobre violacions salvatges que es queden en simples abusos sexuals. Seria una innocentada molt bèstia haver de tornar a llegir que una noia ha gaudit enmig de cinc animals només perquè no ha vocalitzat clarament un "no", malgrat que aquesta colla no va poder demostrar cap "sí" i que li va robar el mòbil després perquè no pogués denunciar.