Les jornades electorals ens regalen una agradable passejada pel nostre col·legi electoral on coincidirem amb els nostres veïns perquè els districtes i seccions electorals delimiten carrers propers al nostre municipi. En el meu cas, el col·legi electoral és el la meva escola i el viatge porta implícit records d’infantesa, lluites per a una escola catalana i per a la democràcia.
 
En el seu interior, la pluralitat política adquireix fesomies conegudes i tot i els intents de tensar les campanyes electorals, la cordialitat d’interventors i apoderats acostuma a ser la norma.
 
Quan arriba l’hora d’obrir les urnes aquests petits i agradables records desapareixen i els nervis s’apoderen de tots els candidats i responsables de campanya. És on estem ara, analitzant sondeigs, mirant escrutinis de percentatge de vots que no podem donar com a definitius. Amb una participació més baixa de la que voldríem que ens presenta la principal protagonista de la jornada, la decepció.
 
Amb aquesta participació, però, la dreta s’ha mobilitzat i el PP -tot i la consolidació de la presència de Vox- és la força política que guanya suports en molts municipis en totes les comunitats on hi ha hagut eleccions. Es mobilitza la reacció a les polítiques de progrés.
 
Ciutadans desapareix. El partit que va néixer per trencar consensos, especialment en tots els temes de reconeixement nacional de Catalunya. Els vots se’ls apropia la dreta i extrema dreta, tot i que en la seva eclosió havia aconseguit pouar en els votants socialistes.
 
L'independentisme no ha estat present en els debats electorals i retrocedeix en els resultats. La desmobilització afecta especialment a les formacions que se’n reclamen (ERC i Junts) En els municipis on Junts s’ha presentat escindida, especialment en l’entorn metropolità, Junts ha desaparegut de molts municipis. No hi ha dubte que aquestes formacions han de reflexionar la seva oferta.
 
A Catalunya, tot i que per nombre de municipis ERC reivindicarà la seva victòria, la nit electoral demostrarà el bon resultat en les poblacions de més de 10.000 habitants d’un partit socialista diferent del que havíem conegut i que es dirigeix a una Catalunya, també diferent. En aquesta victòria catalana dels socialistes podem afirmar la victòria a Lleida i Tarragona. Fins i tot Girona podria recuperar alcaldessa socialista. Comptarà molt la ciutat de Barcelona on l’escrutini en el moment d’escriure aquestes ratlles, pot donar resultats diferents
 
En les grans poblacions, però cal mencionar Badalona, on probablement el PP podrà governar amb majoria absoluta i això li permetrà tenir un altaveu de les seves propostes populistes en les poblacions on les crisis d’aquest segle XXI han generat grans desigualtats i hi ha barris que acumulen molta pobresa.
 
A València i a la Ciutat de Palma hi ha preocupació pels pactes de progrés que han governat els darrers anys i que la pujada de vots del PP i Vox poden impedir. En la comunitat i la ciutat de Madrid, la victòria dels populars sembla indiscutible. Males notícies per encarar els mesos previs a les eleccions generals del desembre. En aquesta mirada amplia, fa que els bons resultats del PSC a Catalunya siguin doblement importants. Situa a Salvador Illa en una millor posició i el valor del suport a Pedro Sánchez del vot català adquireix més valor pel desembre.
 
La terrible notícia és que l’extrema dreta ha multiplicat per quatre el seu nombre de regidors i serà present en la majoria de grans poblacions. És urgent que solucionem els problemes on la seva demagògia inverteix la causa-efecte perquè aconsegueix suports populars que ens pot arrossegar pel fang de la política.
 
L’eix esquerra dreta torna a ser la clau i el govern eficaç l’esperança d’aturar el creixement de l’extrema dreta. De moltes alcaldies, però, no sabrem ni el nom ni el partit de l’alcaldia fins que no es treballin els pactes postelectorals.