Aquest cap de setmana se celebra a Lleida el XXII Simposi sobre la Renda Bàsica Universal (RBU), són vint-i-dos anys debatent possibilitats, ampliant mirades i definint propostes possibles per impulsar una proposta que dotaria de seguretat econòmica a tota la ciutadania. A voltes, el concepte de seguretat sembla només lligat a temes policials, de crims i delictes, però la seguretat implica confiança i, en el cas de la RBU seguretat inclou garantia de drets i llibertat.
Vint-i-dos anys fent propostes no són pocs, ha estat un procés important i interessant. Als inicis, quan es va crear la Xarxa Renda Bàsica, eren poques les persones a Catalunya, i l’Estat, que fessin una aposta clara a favor d’una RBU. Molts debats se centraven en possibilitats diverses, en com fer pedagogia social de la proposta, en saber fer arribar a la ciutadania, les entitats socials, les organitzacions polítiques i econòmiques... la bondat de la proposta. Tot just es començava a dissenyar el que seria la definició clara: la renda bàsica és un ingrés pagat per l'estat, com a dret de ciutadania, a cada membre de ple dret o resident de la societat fins i tot si no vol treballar de manera remunerada, sense tenir en compte quines puguin ser les altres possibles fonts de renda, i sense importar amb qui convisqui.
La RBU és una proposta que cerca la llibertat i la justícia social i per fer-la possible cal anar definint els marcs, les fonts de finançament, l’impacte fiscal, l’empremta que pot tenir sobre la cultura, l’habitatge, les polítiques socials... són aspectes a analitzar.
A Catalunya, la possibilitat de tirar endavant un Pla Pilot de la RBU va ser una gran notícia que ens va portar el 2021. La possibilitat de fer un testatge real per tal d’adequar la proposta. Hi ha hagut arreu proves importants: a Finlàndia, Escòcia, Estats Units, França, Alemanya... i fins a 88 països han portat a terme proves similars, el Pla Pilot de Catalunya és, ara per ara, la proposta més ambiciosa i amb un perfil més valent institucionalment parlant. Posar a prova propostes socials que és possible implementar és un exercici de responsabilitat política, ho hem vist en altres casos. La implementació caòtica de l’Ingrés Mínim Vital és un exemple recent. Una renda condicionada a situació d’emergència que pretenia apaivagar els efectes devastadors, econòmicament parlant, que va tenir la pandèmia sobre molts sectors populars va acabar sent un Via Crucis burocràtic difícil de superar i, en cap cas, un ajut urgent a situacions d’emergència com pretenia ser. Així, provar no és sinònim d’irresponsabilitat sinó de voluntat d’ajustar polítiques en la pràctica. Lluny de ser un entrebanc, hauria de ser un hàbit abans de tirar endavant canvis.
Era l’any 2001 que s’iniciaven els debats i seguim, amb més dades, amb més propostes, amb més concreció. Avui la RBU és una proposta possible, no la proposta utòpica d’aquells moments. Fer possible un canvi paradigmàtic en les polítiques socials és una oportunitat increïble, no una ocurrència banal. Cal fer possible aquest canvi, una societat més justa, la RBU proposa més seguretat i més llibertat i, a més, és una proposta viable no pas una possibilitat llunyana.
Vint-i-dos anys fent propostes no són pocs, ha estat un procés important i interessant. Als inicis, quan es va crear la Xarxa Renda Bàsica, eren poques les persones a Catalunya, i l’Estat, que fessin una aposta clara a favor d’una RBU. Molts debats se centraven en possibilitats diverses, en com fer pedagogia social de la proposta, en saber fer arribar a la ciutadania, les entitats socials, les organitzacions polítiques i econòmiques... la bondat de la proposta. Tot just es començava a dissenyar el que seria la definició clara: la renda bàsica és un ingrés pagat per l'estat, com a dret de ciutadania, a cada membre de ple dret o resident de la societat fins i tot si no vol treballar de manera remunerada, sense tenir en compte quines puguin ser les altres possibles fonts de renda, i sense importar amb qui convisqui.
La RBU és una proposta que cerca la llibertat i la justícia social i per fer-la possible cal anar definint els marcs, les fonts de finançament, l’impacte fiscal, l’empremta que pot tenir sobre la cultura, l’habitatge, les polítiques socials... són aspectes a analitzar.
A Catalunya, la possibilitat de tirar endavant un Pla Pilot de la RBU va ser una gran notícia que ens va portar el 2021. La possibilitat de fer un testatge real per tal d’adequar la proposta. Hi ha hagut arreu proves importants: a Finlàndia, Escòcia, Estats Units, França, Alemanya... i fins a 88 països han portat a terme proves similars, el Pla Pilot de Catalunya és, ara per ara, la proposta més ambiciosa i amb un perfil més valent institucionalment parlant. Posar a prova propostes socials que és possible implementar és un exercici de responsabilitat política, ho hem vist en altres casos. La implementació caòtica de l’Ingrés Mínim Vital és un exemple recent. Una renda condicionada a situació d’emergència que pretenia apaivagar els efectes devastadors, econòmicament parlant, que va tenir la pandèmia sobre molts sectors populars va acabar sent un Via Crucis burocràtic difícil de superar i, en cap cas, un ajut urgent a situacions d’emergència com pretenia ser. Així, provar no és sinònim d’irresponsabilitat sinó de voluntat d’ajustar polítiques en la pràctica. Lluny de ser un entrebanc, hauria de ser un hàbit abans de tirar endavant canvis.
Era l’any 2001 que s’iniciaven els debats i seguim, amb més dades, amb més propostes, amb més concreció. Avui la RBU és una proposta possible, no la proposta utòpica d’aquells moments. Fer possible un canvi paradigmàtic en les polítiques socials és una oportunitat increïble, no una ocurrència banal. Cal fer possible aquest canvi, una societat més justa, la RBU proposa més seguretat i més llibertat i, a més, és una proposta viable no pas una possibilitat llunyana.