El referèndum continua protagonitzant, dia sí dia també, l'actualitat política catalana i espanyola. Aquest dimecres ha estat marcat per tres fotografies: la d'unitat de la segona reunió del Pacte Nacional, la d'expectació i respecte del cos consular a Barcelona i la d'un govern espanyol que sembla aparcar la farsa de l'“operació diàleg” i amenaça amb mesures de força per evitar la consulta vinculant.

El Pacte Nacional pel Referèndum és, bàsicament, una fotografia. I la dificultat dels equilibris –tant entre independentistes com especialment amb el món dels "comuns" i altres organitzacions socials- fa que el seu principal valor sigui el de mantenir la unitat. Aconseguir que no es trenqui, al mateix temps que –de manera real i efectiva- es facin passos endavant és responsabilitat de tots.

Mentrestant, i després d'una conferència a Brussel·les amb ressò discret a la premsa internacional, era important la imatge de la pràctica totalitat del cos consular de Barcelona al Palau de la Generalitat. Important per la seva assistència, pel fet d'escoltar directament del president que el referèndum es farà el 2017 –amb "estàndards i garanties"- i, sobretot, pel discurs respectuós dels cònsols. "A mesura que als ciutadans de Catalunya els vagi bé, als nostres representants també", ha assegurat Franca Lorella, degana del cos consular a Catalunya i representant del Perú.

Enfront d'aquestes dues imatges –i especialment a la que es viurà el proper 6 de febrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per l'inici del judici del 9-N-, el govern espanyol mostra la seva veritable cara. Amenaça amb mesures de força per impedir el referèndum –contradient la tesi dels partits unionistes que serà un segon 9-N- i, fins i tot, per primera vegada filtra la possibilitat d'assumir el control d'una conselleria del Govern.

Unitat i avançar amb pas ferm és la millor recepta davant d'amenaces, judicis i una escalada repressiva de l'Estat tot just ha començat. Sense pressa però, sobretot, sense pausa.