Avui l’Estat espanyol ha decidit empresonar la democràcia a Catalunya.
A través del braç del govern del PP que és la Fiscalia de l’Estat i el seu correlat a l’Audiència Nacional, la jutgessa Carmen Lamela, han decidit que els membres del Govern de la Generalitat facin companyia a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart a la presó, ostatges d'un Estat que es resisteix a evolucionar en un sentit democràtic malgrat el clam indissimulat de la comunitat internacional i el més elemental sentit comú. Una situació en la que es podrien veure també la Presidenta del Parlament i la resta de membres de la mesa en pocs dies.
En una situació com aquesta el més normal seria indignar-se, cridar, exclamar el més profund i absolut desacord, plorar, i exigir a les autoritats que alliberin les persones empresonades injustament manifestant-nos massivament per demostrar que la majoria rebutgem aquesta bogeria que ens aboca a l’enfrontament contra el colp d’Estat judicial contra les institucions catalanes. Ho hem de fer, sense cap dubte.
Quan el president de la Generalitat i la resta de membres del govern a l’exili van decidir quedar-se a Bèlgica tot adduint que no disposaven de les garanties suficients de tenir un judici just, alguns en van fer befa, però ara sabem que aquestes prevencions estaven més que justificades. En aquesta situació, les quatre línies d’actuació del Govern a l’exili va anunciar prenen més força que mai: la preparació d’un plet internacional contra l’estat espanyol per la politització de la justícia i la persecució ideològica, el combat polític i jurídic de la querella de la fiscalia espanyola contra els membres del Govern i del Parlament, el suport a les iniciatives socials que ja s’estan organitzant a Catalunya per evitar que el 155 es consolidi i, finalment, encarar les eleccions del 21-D com la resposta més genuïna de la societat a aquest atac a la democràcia i a la llibertat que estem patint.
Al sobiranisme li toca ara fer un acte de valentia, de sinceritat, i de generositat. Valentia per afrontar en una situació extremadament difícil el repte de donar resposta de manera intel·ligent a aquesta provocació del tot desmesurada, imprescindible per passar a explicar que les eleccions del 21 de desembre no seran un 27-S bis sinó la revàlida un 1 d'octubre observat de prop per la comunitat internacional. Sinceritat per explicar perquè no van preparar els escenaris resultants de l'u d'octubre, ni dels que es deriven de la llei de transitorietat, i ha restat noquejat durant massa dies sense un rumb clar. I finalment, generositat per bastir una formula electoral que sigui capaç d’acumular el màxim de suports perquè el resultat del 21D esdevingui el mandat inequívoc que l’Estat va boicotejar sistemàticament el passat u d’octubre.
La situació no permet fer un relat autonomista, car aquesta és del tot excepte normal. Si no podem fer factible la República desobeint l'Estat avui, és molt difícil fer creure a la gent que ho podrem fer el dia 22 de desembre, a no ser que el lideratge del procés canviï el relat i el faci creïble. I aquí la nostra implicació és fonamental. Cal explicar millor els objectius a assolir a curt i mig termini, on siguin perceptibles els avenços reals que es podran fer des del Parlament, de manera coordinada amb la gent organitzada. La vida continua a partir del 22 de desembre, i dos milions de persones i escaig van demostrar que era possible superar el marc mental de l'Estat, persones que no desapareixerem del mapa i que estem disposades a votar per la República catalana i a sortir al carrer a defensar-la, si tornem a ser majoria electoral.
En aquest procés hem aprés moltes coses: que les llibertats i la democràcia cal defensar-la cada dia, que no podem donar res per fet sense la nostra implicació personal. Segurament aquest no és l’escenari que havíem previst, però és el que ens hem trobat. No s’hi val mirar cap a una altra banda. Toca desactivar el pensament màgic i arremangar-nos de valent, perquè si no superem aquest escull difícilment podrem avançar. I si dubteu, penseu amb qui està tancat a la presó per defensar les nostres llibertats. Els propers podem ser tu i jo. Cal agrupar vots contra barrots.
A través del braç del govern del PP que és la Fiscalia de l’Estat i el seu correlat a l’Audiència Nacional, la jutgessa Carmen Lamela, han decidit que els membres del Govern de la Generalitat facin companyia a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart a la presó, ostatges d'un Estat que es resisteix a evolucionar en un sentit democràtic malgrat el clam indissimulat de la comunitat internacional i el més elemental sentit comú. Una situació en la que es podrien veure també la Presidenta del Parlament i la resta de membres de la mesa en pocs dies.
En una situació com aquesta el més normal seria indignar-se, cridar, exclamar el més profund i absolut desacord, plorar, i exigir a les autoritats que alliberin les persones empresonades injustament manifestant-nos massivament per demostrar que la majoria rebutgem aquesta bogeria que ens aboca a l’enfrontament contra el colp d’Estat judicial contra les institucions catalanes. Ho hem de fer, sense cap dubte.
Quan el president de la Generalitat i la resta de membres del govern a l’exili van decidir quedar-se a Bèlgica tot adduint que no disposaven de les garanties suficients de tenir un judici just, alguns en van fer befa, però ara sabem que aquestes prevencions estaven més que justificades. En aquesta situació, les quatre línies d’actuació del Govern a l’exili va anunciar prenen més força que mai: la preparació d’un plet internacional contra l’estat espanyol per la politització de la justícia i la persecució ideològica, el combat polític i jurídic de la querella de la fiscalia espanyola contra els membres del Govern i del Parlament, el suport a les iniciatives socials que ja s’estan organitzant a Catalunya per evitar que el 155 es consolidi i, finalment, encarar les eleccions del 21-D com la resposta més genuïna de la societat a aquest atac a la democràcia i a la llibertat que estem patint.
Al sobiranisme li toca ara fer un acte de valentia, de sinceritat, i de generositat. Valentia per afrontar en una situació extremadament difícil el repte de donar resposta de manera intel·ligent a aquesta provocació del tot desmesurada, imprescindible per passar a explicar que les eleccions del 21 de desembre no seran un 27-S bis sinó la revàlida un 1 d'octubre observat de prop per la comunitat internacional. Sinceritat per explicar perquè no van preparar els escenaris resultants de l'u d'octubre, ni dels que es deriven de la llei de transitorietat, i ha restat noquejat durant massa dies sense un rumb clar. I finalment, generositat per bastir una formula electoral que sigui capaç d’acumular el màxim de suports perquè el resultat del 21D esdevingui el mandat inequívoc que l’Estat va boicotejar sistemàticament el passat u d’octubre.
La situació no permet fer un relat autonomista, car aquesta és del tot excepte normal. Si no podem fer factible la República desobeint l'Estat avui, és molt difícil fer creure a la gent que ho podrem fer el dia 22 de desembre, a no ser que el lideratge del procés canviï el relat i el faci creïble. I aquí la nostra implicació és fonamental. Cal explicar millor els objectius a assolir a curt i mig termini, on siguin perceptibles els avenços reals que es podran fer des del Parlament, de manera coordinada amb la gent organitzada. La vida continua a partir del 22 de desembre, i dos milions de persones i escaig van demostrar que era possible superar el marc mental de l'Estat, persones que no desapareixerem del mapa i que estem disposades a votar per la República catalana i a sortir al carrer a defensar-la, si tornem a ser majoria electoral.
En aquest procés hem aprés moltes coses: que les llibertats i la democràcia cal defensar-la cada dia, que no podem donar res per fet sense la nostra implicació personal. Segurament aquest no és l’escenari que havíem previst, però és el que ens hem trobat. No s’hi val mirar cap a una altra banda. Toca desactivar el pensament màgic i arremangar-nos de valent, perquè si no superem aquest escull difícilment podrem avançar. I si dubteu, penseu amb qui està tancat a la presó per defensar les nostres llibertats. Els propers podem ser tu i jo. Cal agrupar vots contra barrots.