La Farga assegura el relleu a l'empresa familiar i tanca el 2017 amb una facturació de 1.100 milions

La companyia de les Masies de Voltregà es mostra a l'expectativa per saber com podrien arribar a afectar les mesures més proteccionistes anunciades pels Estats Units

Publicat el 18 de juny de 2018 a les 09:38
Actualitzat el 18 de juny de 2018 a les 09:41
L'any passat, La Farga Group va fabricar 240.000 tones de coure, unes 25.000 més que l'any anterior. El president de la companyia, Oriol Guixà, ha explicat a l'ACN que tant el 2017 com aquest 2018 són anys de "consums importants". No només a Catalunya i a l'estat espanyol, sinó també a nivell mundial. De fet, el 75% del seu producte s'exporta a Europa i al nord d'Àfrica, tot i que el seu coure també arriba a Amèrica Llatina i a l'Orient Mitjà. "Hem notat un important augment del consum de coure al nostre entorn", ha puntualitzat. L'empresa va tancar el 2017 amb 1.100 milions d’euros de facturació, mentre que el 2016 van ser 700 milions. Amb tot, Oriol Guixà s'ha mostrat a l'expectativa per saber com podria afectar al sector la situació geopolítica i les decisions de països com els Estats Units, que ha anunciat la imposició d'aranzels. Amb 210 anys de vida, la Farga Group aposta per continuar amb el model d'empresa familiar. La direcció general que fins ara ostentava Oriol Guixà ha passat a càrrec de la seva filla, Inka Guixà, amb set anys d'experiència dins La Farga.

Per l'ara president de la companyia, el canvi de direcció és una fita important. "Ha tingut conseqüències per a l'empresa perquè la seva manera de dirigir i la meva són molt diferents, però ha de ser així", ha assenyalat. Pel bon funcionament de La Farga, Guixà entén que el consell d'administració de l'empresa familiar i la direcció executiva "han d'estar separats, no és bo que sigui endogàmic".

Oriol Guixà s'ha mostrat molt satisfet del canvi generacional que s'ha donat a La Farga i el fet d'haver pogut trobar la continuïtat en el si de la família. "Precisament, el problema de moltes empreses familiars és que no troben continuïtat. El plantejament empresarial té riscos, i hi ha famílies en què el antecessors els van assumir, però ara les noves generacions no ho volen fer, i s'acaben venent l'empresa", ha explicat. "Aquest no és el nostre cas. Nosaltres volem seguir i volem desenvolupar la companyia", ha destacat. 

Gran capacitat d'adaptació

La Farga fa més de 200 anys que fabrica i comercialitza productes de coure per als mercats elèctrics, envasos metàl·lics, ferroviari i canonades, entre d'altres, des de les Masies de Voltregà i, des de l'any 85, de la mà de la família d'Oriol Guixà. El president ha explicat que les aplicacions que té el coure han anat variat "incansablement" al llarg dels anys, "la societat ha requerit l'aplicació del coure per a moltíssimes coses i molt diferents". L'encert de la companyia, ha assenyalat, ha estat la capacitat de canviar i evolucionar "per produir allò que la societat demanava en cada moment". "No ha estat fàcil, perquè estem parlant d'una indústria pesada", ha afegit. De fet, com a exemple, Guixà ha explicat que quan van comprar l'empresa, de les màquines que hi havia llavors ara no en queda cap, "el 100% de les màquines que hi ha avui dia les hem comprat nosaltres".

Des de les inicials xapes de coure per cobrir vaixells de fusta s'ha passat a la construcció de catenàries per a trens o el fil de coure necessari per tancar una llauna de conserva, dos exemples de les diferents línies que té la companyia. L'empresa, amb uns 400 treballadors i instal·lada a La Colònia Lacambra de les Masies de Voltregà, es divideix en diferents seccions on majoritàriament s'utilitza coure reciclat, tot i que hi ha una part de coure extret directament de la natura que també arriba a la fàbrica. 

Evolució i futur

"Les aplicacions del coure són infinites i tot i que una gran part de la població no ho sàpiga, un país que vulgui evolucionar necessita coure", ha dit Oriol Guixà. Per exemple, ha explicat, un país desenvolupat fa servir entre set i vuit quilos de coure per persona i any, mentre que un país no desenvolupat n'utilitza una mitjana de 0,3 quilos. Si es posa el focus en l'automoció, per exemple, un sector que requereix una gran quantitat de coure, als anys 90 calien 25 quilos de coure per fabricar un cotxe, mentre que avui dia, es necessiten 230 quilos de coure per construir-ne un. 

Oriol Guixà ha explicat que el coure, sens dubte, té molt de futur en el sector de les energies renovables. "Que el futur es troba en les energies netes no hi ha ningú que ho posi en dubte. Ara bé, com hi arribem, o com s'aplica la tecnologia per fer-ho sostenible sense consumir tots els recursos del planeta és el que s'haurà de veure", ha afegit.