Joan Ballana. Foto: Adrià Costa

Joan Ballana té 39 anys i es considera un “vigatà empedreït”. És llicenciat en dret i amb estudis de ciències polítiques per la UAB. Ha estat regidor de l’Ajuntament de Vic en dos períodes: de 1999 a 2007, quan militava al PSC, partit del qual va arribar a ser el primer secretari local; i des del 2011 fins a l’actualitat, amb ERC, on s’ha fet càrrec de la regidoria de Convivència i Seguretat.

L’assemblea d’ERC el va ratificar el passat dimarts com a candidat del partit a l’alcaldia de Vic, a les eleccions municipals que es faran el maig de 2015. Ballana va ser l’únic militant que es va presentar a les primàries, després de la renúncia de Joan López, el seu company al consistori. A l’assemblea va obtenir un ampli suport, amb un 76% dels vots emesos.

- Per començar, ampli suport del partit.

- ERC m’ha obert sempre les portes de bat a bat, des de la presentació d’en Puigcercós, ara fa sis anys, fins a la culminació de l’assemblea de dimarts. El partit i l’entorn m’han acompanyat en tot moment, fruit de la feina feta i de la proximitat amb el ciutadà i el militant.

- Ja té perfilat l’equip que l’acompanyarà en aquest viatge?

- No. A hores d’ara només hi ha la nova executiva, encapçalada per Pere Ricart, i jo. És més, a dia d’avui, no he assumit cap compromís amb cap persona per anar a la llista. Tothom que m’ha donat suport fins ara ha estat a canvi de res. I això, en política, és molt important.

- Joan López també té les portes obertes?

- Amb en Joan mantenim la mateixa relació que abans de les primàries, o sigui, bona, com sempre ha estat. Hem de trobar escenaris de futur en els que puguem treballar tots dos per sumar al projecte.

- Si Joan López decidís entrar a la llista...

- No tindria cap mena de problema.

- Hi ha hagut tensions. Això no ho pot negar.

- No. La transició ha estat molt tranquil·la. La demostració que no hi ha divisió interna és que en el grup municipal a l’Ajuntament no hi haurà canvis fins acabar la legislatura i en Joan continuarà sent el portaveu i gestionant les mateixes àrees. El projecte és prou fort per si sol.

- Desgrani’m una mica aquest projecte.

- Les línies de futur les traçaré juntament amb l’executiva. Pel que fa al dia a dia al consistori, qualsevol decisió que pugui afectar el projecte futur d’ERC haurà de tenir el beneplàcit del candidat, com és obvi.

- Hi ha temes importants damunt de la taula.

- ERC i CiU van consensuar i signar un acord a principi de la legislatura, que és el que ens continua guiant. A dia d’avui, però, han aparegut dos projectes que no estaven en aquest pacte, i que s’hauran de consensuar: la recollida de residus porta a porta i la remodelació del trànsit al centre històric.

- Tenen feina d’aquí al final de la legislatura.

- Està per veure si aquests dos projectes es poden desenvolupar en tota la seva globalitat en un any i mig. Ho veig difícil.

- Vostè, personalment, veu bé la implantació del porta a porta?

- Tal com vaig comunicar al regidor Toni Serrat, en un tema per a la ciutat tan cabdal com aquest, per tirar-lo endavant caldrà la unanimitat de totes les forces polítiques del consistori.

- El consens no hi serà pas. PxC ja ha dit que no hi donaria suport.

- La nostra aposta a favor del porta a porta és inequívoca. Però tenim dubtes sobre la idoneïtat del moment, si no hi ha unanimitat. No volem que sigui un tema que es tracti de manera partidista i que algun partit, sigui el qui sigui, en pugui treure rèdits electorals.

- Tenen por de desgastar-se electoralment, vaja.

- La nostra aposta, ja ho he dit, és inequívoca. La implantació s’haurà de fer de manera correcta, a un any i mig de les eleccions, amb el suport de totes les comunitats de propietaris, i això comporta temps. Per tant, s’haurà de fer amb el màxim consens ciutadà i, al nostre entendre, també polític. Fixi’s que PxC s’hi oposa després d’haver anat a Itàlia i ser un dels convençuts d’implementar el porta a porta.

- En un escenari hipotètic amb tots els partits a favor i només PxC en contra, ERC què faria?

- Continuarem dient que aquest projecte, pel bé de la ciutat, mereix unitat social i també interna a dins de l’Ajuntament. Arribat aquest cas, tindríem dubtes. Però triarem sempre la ciutat. Cal tenir en compte que hi ha uns costos afegits que hauran de pagar els ciutadans.

- Segon tema pendent, l'aposta per als vianants al nucli antic, en detriment del trànsit de vehicles. El gran defensor d’aquest polèmic projecte és l’alcalde, vostès se n’han mantingut sempre en un segon pla.

- Torna a ser una mica el mateix, cal un consens entre totes les forces polítiques. L’aposta, segons nosaltres, ha de caminar cap a una pacificació del trànsit al centre històric.

- Què entén exactament per pacificació al centre històric?

- Per exemple, no és lògic que al voltant de la catedral hi hagi un cúmul de vehicles estacionats. Qui diu la catedral diu qualsevol altre carrer del centre històric.

- I el passeig?

El tancament del trànsit a tota la rotllana, a tot el perímetre, és una altra tema. Si volem ser potents des d’un punt de vista turístic i salvaguardar el nostre patrimoni, això és incompatible amb un trànsit rodat com el que hi ha ara. És una iniciativa molt complexa i no crec que la puguem abordar amb les garanties que es mereix en un any i mig.

- Entenc que estan en contra de la proposta inicial de l’alcalde.

- No. Parlaríem més de pacificació, amb un projecte amb un abast més limitat. L’argument clau seria que s’han de fer compatibles els usos comercials amb els dels vianants.

- Ja han trobat suport per tirar endavant els pressupostos de l’any que ve?

- Estem en negociacions. Les converses en ferm encara no han començat perquè primer s’han de consensuar amb l’equip de govern. Llavors, es traslladaran a l’oposició per tal que hi puguin fer les seves aportacions.

- Albiro que serà complicat aprovar-els al primer ple de gener.

- Sí, serà difícil que es puguin aprovar el desembre o fins i tot el gener.

- En tot cas, vostès, com ja han dit en repetides ocasions, no tornaran a votar uns pressupostos que només obtinguin el suport de PxC.

- Clarament. Ho continuem dient. ERC treballarà perquè més enllà d’ERC i CiU hi hagi altres grups polítics que hi donin suport. Per tant, la foto que es va fer fa un any ni s’ha de repetir ni es repetirà.

- Vostè ha agafat les regnes de la regidoria de Convivència i Seguretat, que no és una tasca senzilla. La ciutat és més segura ara que fa dos anys?

- Vic sempre ha estat una ciutat segura i no ha estat mai una ciutat conflictiva, això deixem-ho clar. El que és veritat és que ara és més eficaç i més pròxima en la resposta que mai. Això és una evidència i ha generat confiança del ciutadà vers aquest nou model. Entre altres coses perquè s’ha implantat la policia de proximitat, que s’ha desplegat amb una innovadora contundència; i s’han concentrat els agents cívics i els serveis de mediació sota el mateix paraigües, la qual cosa millora la coordinació.

- El veig satisfet dels resultats obtinguts.

- El ciutadà confia en l’administrador, el polític, per tal que salvaguardi els seus interessos. Amb proximitat generem confiança. Si tenim proximitat i confiança, què generem? Lideratge. Un lideratge que és el que es necessita per aportar a la ciutadania un projecte ampli capaç de ser alternativa de govern.

- Alguna cosa a la seva regidoria s’ha quedat al tinter?

- Jo volia que les zones de càrrega i descàrrega i les de minusvàlids fossin gestionades per l’empresa que té la concessió de les zones blaves. Era una manera molt més eficaç i racionalitzada per evitar malbaratar recursos i que aquestes zones estiguessin lliures per als camions, furgonetes i minusvàlids. Això és molt difícil garantir-ho només amb la plantilla de la Guàrdia Urbana. Vaig retirar el projecte perquè no hi ha havia la unanimitat necessària. Va ser un tema polític i partidista.

- Qui s’hi va oposar?

- En un primer moment no s’hi va oposar ningú. Més tard, alguns, adduint que els treballadors de l’empresa concessionària no volien exercir aquesta funció i reclamaven una millora salarial. El motiu econòmic hagués estat fàcil de resoldre i no hauria d’haver fet trontollar aquesta proposta. L’Ajuntament hauria pogut obtenir recursos econòmics extres perquè s’haurien regulat més zones d’estacionament limitat. Aquests romanent s’hauria pogut derivar a l’empresa concessionària perquè el distribuís als treballadors.

- A la regidoria s’ha aplicat una línia de transparència i proximitat, però al mateix temps, també de mà dura.

- Jo no diria mà dura, diria contundència amb la infracció, vingui d’on vingui. Nosaltres no apliquem mà dura a uns i als altres no. Hem d’establir un marc comú de convivència on tothom, tothom, compleixi les normes.

- Com a rerefons, es pot plantejar com una estratègia per afeblir PxC, un partit que es troba molt còmode amb els problemes derivats de la seguretat i la convivència.

- Hi ha molts factors que van provocar l’auge de PxC. Un d’ells era que hi havia disfuncions en la immigració, que no s’havien combatut de la millor manera. Hi havia conflictes a l’espai comunitari, a l’espai públic, que calia afrontar. I nosaltres ho hem afrontat de manera clara.
Les mesures que hem impulsat, tant dels controls de tolerància zero contra l’incivisme com aquesta policia de proximitat, tenen un retorn de la ciutadania que té la impressió que s’ha imposat un cert ordre i s’ha millorat la convivència i la seguretat. Un ordre que, no ho oblidem, és un valor molt republicà. Un fet que a ERC hem obviat massa sovint.

- Josep Anglada pot ser el futur alcalde de Vic?


- I Joan Ballana, vostè creu que té possibilitats reals de ser el nou alcalde, tal com va assegurar a l’assemblea?

- No és tant que jo pugui ser l’alcalde. No es tracta d’un projecte personal, sinó d’un projecte ampli de mides que digui les coses pel seu nom i que vulgui afrontar davant la ciutadania els reptes que li pertoquen.
Som els hereus de tota la tradició republicana que hi ha hagut al consistori de Vic, des de Serra Badell, passant per Salvador Dordal. Ara, aquesta tradició es rellança i es reformula amb els valors de confiança, proximitat i estima a la ciutat.

- Les eleccions estan molt obertes. Vila d’Abadal plega, CiU no té un lideratge clar, Solidaritat ha perdut força...

- Estan obertes. És veritat.

- L’experiència a l’equip de govern amb CiU és positiva?

- Molt. La tasca de l’equip de govern està basada en un acord escrit que es va fer públic a principi de la legislatura. Més d’un 70% d’aquest acord ja s’ha complert.
Això no vol dir que nosaltres estem més còmodes estant de segon partit polític. Per un partit polític és legítim aspirar a ser el primer, amb un projecte majoritari.

- I si els resultats electorals tornessin a donar un mapa semblant a l’actual, amb la possibilitat de repetir la coalició?

- La nostra aposta és que el projecte que oferirem a tota la ciutat sigui majoritari. Si les urnes ens ubiquen en aquesta hipotètica situació, on depenguem del suport d’altres partits, no tindríem cap impediment en repetir l’acord amb CiU, sempre i quan es posessin sobre la taula tots els projectes i es fes un acord per escrit i públic. No firmarem cap xec en blanc.

- Les eleccions són el 2015. Però el 2014 viurem un any intens, marcat pel procés sobiranista. El resultat final d’aquest procés, afectarà els comicis municipals?

- Evidentment. El país està en un context irrepetible i qualsevol desviació en el full de ruta pot afectar. Ens podríem trobar fins i tot en un escenari d’eleccions al Parlament abans que als ajuntaments.

- No creu que per al ciutadà ha de ser complicat votar un candidat d’ERC que sorgeix del PSC?

- Al contrari. Això és precisament una riquesa i un dels valors que té el nostre projecte. No volem amagar res, la meva trajectòria és pública i notòria. A l’independentisme s’hi pot arribar des de molts camins. I jo hi he arribat de la mà de Serra i Moret, un vigatà il·lustre.



Pere Pratdesaba, Joan Ballana i Pere Ricart, en un moment de l'entrevista. Foto: Adrià Costa