L’acte de lliurament es va iniciar amb la intervenció del polític Xavier Trias, que va explicar que Ramon Montanyà fou una persona que “va lluitar per la democràcia, la llengua, la cultura, implicat en moltes activitats culturals i polítiques”. Trias va expressar la bona amistat que els unia i la seva coincidència en diversos moments crucials per a la consecució del servei d’hospitals que esdevindria el Consorci Hospitalari de Vic. Tal i com va explicar, “en Ramon va tenir molt clar que s’havia de crear aquesta forma de gestió, per convertir Vic en un referent a nivell sanitari”. Trias va definir Montanyà com “un home vehement, persuasiu, tossut, il•lusionat i entusiasta, generós i valent” i va expressar que “vaig viure amb ell grans experiències”. En la seva època d’alcalde, Trias el va definir com “un alcalde capaç de lideratge, de marcar objectius i de no perdre mai la fe en la capacitat de transformar una ciutat” . Per acabar, Trias va definir Ramon Montanyà com una persona generosa, amb un gran patriotisme i que va fer una aposta pel territori que estimava: Vic, Osona i tot el país.
Miquel Surinyach, arquitecte, va parlar de “Montanyà com a impulsor de la reforma del nucli antic de Vic” i va explicar que creia fermament en el concepte de polis clàssica: una entitat moral superior amb el ple compromís d’una persona arrelada en un lloc. Surinyach va explicar que “a Vic pesava la llosa del franquisme i calia recuperar la identitat tot enllaçant amb el passat, alhora que superar els mals usos de la ciutat antiga i la destrucció del patrimoni”. Així doncs, “s’havien de prendre decisions i vaig ser testimoni de la valentia i la fermesa de Ramon Montanyà, que era conscient de la responsabilitat que suposava”. Montanyà “va significar un pont amb la identitat anterior al franquisme i va obrir camins eficients i criteris que encara avui són vigents”.
L’amic personal i advocat Raimon Carrasco va definir la personalitat de Ramon Montanyà com a “polièdrica, entre tradicional vuitcentista i contemporani”. Segons Carrasco, Montanyà “era un home amb una personalitat exuberant”. Carrasco, que va coincidir amb Montanyà a la comissió mixta de traspassos estat-Generalitat en matèria de cultura, va explicar que es varen fer moltes reunions i molts viatges per aconseguir traspassos de propietat de molts monuments cabdals pel país que fins llavors pertanyien a l’Estat espanyol. Així doncs, va explicar que “Ramon Montanyà sabia somniar però alhora també executar”. Finalment, va definir que “va viure tan bé com va saber, però ell en va saber molt”.
Daniel Giralt-Miracle, crític d’art i historiador, va parlar de la vessant artística de Ramon Montanyà. Va explicar que la figura de Montanyà era “polièdrica, diversa i fèrtil” i que per ell “la pintura era una vocació per extravertir els seus sentiments i explicar la seva manera de veure i de mirar el món, amb una generositat impressionant”. La seva pintura de paisatge “jugava amb les taques, el gest, molt a prop de l’abstracció que ens oferia la seva interpretació del món”. Giralt-Miracle va explicar que la pintura de Montanyà “era una expansió de l’ànima, un pou d’energia interior amb una profunda sensibilitat” i que “ell era un artista en el sentit integral de la paraula”.
Per la seva banda, l’alcalde de Prats de Lluçanès, Lluís Vila, va fer una breu intervenció sobre la seva coneixença personal de Ramon Montanyà, tot explicant que “era un home intel•ligent i culte, que del seu magí va sortir la plaça Major de Vic, un dels espais més emblemàtics de Catalunya”. Vila també va explicar anècdotes personals molt entranyables, que reflectien la forta personalitat de Ramon Montanyà.
Tot seguit, es va procedir a la lectura de l’acord de ple municipal de 6 de novembre de 2006 en què es va aprovar el lliurament de la medalla i l’atorgament del títol de fill adoptiu. L’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, va procedir al lliurament de la medalla i la placa a la vídua de Ramon Montanya, Montserrat Riera; i la seva filla, Marta Montanyà.
Per acabar, l’alcalde de Vic va explicar que havia compartit molts bons moments amb Ramon Montanyà, “que tenia una gran sensibilitat i un gran cor”. Vila d’Abadal va explicar que el va conèixer “en la seva vessant de pagès, molt arrelat a la terra, fet que el va condicionar molt” i que “era un gran humanista, ja pel fet de l’home com a transformador del paisatge com per què creia en les persones”. Montanyà va fer, en paraules de Vila d’Abadal “un projecte de Vic com a capital d’excel•lència per a la defensa de la cultura” i que “fou una persona generosa i valenta, que va dedicar la seva vida a la seva gent, el seu poble i el seu país”. Finalment, va agrair a Ramon Montanyà “el seu gran servei a la ciutat i al país”.
Per finalitzar l’acte, els germans Claret, amics de Ramon Montanyà que conjuntament amb ell varen impulsar el Festival de Música de Vic, varen oferir un breu concert.
